Mònica Usart: “Estava a dalt de tot i, de sobte, tot desapareix”

BarcelonaLa meteoròloga Mònica Usart (1984) va néixer amb els peus a Molins de Rei i la mirada posada al cel. De petita el seu somni era ser astronauta, i amb els anys ho va veure clar: “Volia ser la dona del temps”. La periodista ha complert el seu somni, i cada matí informa sobre la previsió del temps als oients de RAC1.

Usart es va criar en una família gens malgastadora. La mare va deixar de treballar i va començar a portar un control estricte dels diners amb l’arribada de les filles. “Encara ara s’apunta totes les despeses en una llibreta”, explica a l’Empreses. La meteoròloga va encomanar-se d’aquest esperit estalviador i mai va voler demanar diners als pares. Així doncs, va començar a tenir els seus primers ingressos a l’adolescència fent classes de repàs: “Només cobrava 7 euros l’hora i quan volia sortir a sopar amb les amigues m'anava justet”. Més endavant, va compaginar els estudis amb feines temporals i esporàdiques: “Recordo que evitava sopar fora de casa perquè feia calaix per al primer viatge que volíem fer amb amigues a París”. Tot i que van menjar “fatal” i es van allotjar en una pensió “bastant cutre”, va poder permetre's el viatge.

Estudiar, treballar, estalviar

La meteoròloga assegura que l’etapa universitària va ser bastant dura en termes econòmics: “Volia seguir el ritme del grup d’amigues i a vegades no podia”. Estudiar i treballar a la vegada era complicat perquè estudiava física, una carrera força demandant. I en el moment de les pràctiques va tenir-ho clar: el temps a TV3.

“Vaig tenir molta sort, perquè quan vaig acabar les pràctiques es va moure una peça. I després de passar un càsting em van agafar per cobrir substitucions els caps de setmana i els estius”, relata Usart. Però dos anys després es va quedar sense feina: “El trauma més fort va ser veure que se m’havia trencat un somni.” “Vaig fer molta reflexió psicològica perquè jo no m'ho prenia com una feina. D'acord que al final també entraven uns diners i, per tant, era treball, però per a mi era perdre la il·lusió d'aquella nena”, explica la física. I segueix: “Se m’havia obert una porta de bat a bat d’una manera molt ràpida i de sobte se’m tancava. Van ser moments de molta tristesa, i la veritat és que no m'ho esperava. Estava a dalt de tot i de sobte tot desapareix”.

Econòmicament mai havia patit tant: “Tenia uns estalvis i vaig pensar: «Si baixen d'aquest número em començo a buscar la vida en un altre camp»”. Així que assegura que estava “molt pendent” del compte corrent: “Vivia amb la meva parella i havia de pensar a pagar el lloguer i menjar”. “Quan faltava molt poc per arribar a aquest límit vaig veure un forat a la ràdio”, explica Usart. "Jo pensava que havia perdut l'oportunitat de la meva vida marxant dels informatius del 3/24 i, en canvi, l'oportunitat se'm va obrir entrant a RAC1. El somni es va capgirar”, relata la periodista.

Usart remarca que el moment en què més ha après laboralment és també quan més ha treballat. Es dedicava exclusivament a la feina: “Durant set anys vaig combinar la ràdio amb l'Arucitys de 8TV als migdies. A més, aquella època va ser quan vaig treure el primer llibre, el Només seran quatre gotes. Recordo que el dia de la presentació vaig dir que firmaria per estar tota la vida així”. Ara, amb l'experiència d’haver sigut mare, ho veu diferent: “T'adones que aquest ritme no el pots portar, perquè m'acabava passant dotze hores o a vegades fins i tot més a la feina. Recordo arribar a la feina que era de nit i marxar cap a casa que tornava a ser-ho. Era un no parar, però en vaig saber gaudir”.

Pel que fa a les finances personals, Usart no es considera “malgastadora”, ha mantingut la disciplina que hi havia a casa seva: “Amb la meva parella hem pogut estalviar i comprar-nos una casa a Molins de Rei”, on ara viuen amb la seva filla.

Usart es mira el futur amb entusiasme. Té ganes de continuar treballant als mitjans audiovisuals en l’àmbit de la meteorologia. Darrerament comença a pensar en com planificar la jubilació, perquè no “està segura” de rebre una pensió. Així que una de les opcions que té damunt la taula és comprar un habitatge amb la seva parella i treure’n rendibilitat a llarg termini.