La mineria: la gàbia daurada australiana

Sydney“Tenim els recursos i la intel·ligència per construir una economia més sofisticada i sostenible, però som addictes a aquesta vida regalada”, escriu per correu electrònic l'escriptor australià Tim Winton. “Per mi és dolorós de veure”, afegeix. Considerat un tresor vivent d'Austràlia, tant que fins i tot una espècie de peix du el seu nom, Winton critica el model econòmic de l'estat occidental del seu país, que ha viscut des de principis dels 2000 un cicle d’expansió basat en la mineria.

Aquest mes el govern d'Austràlia Occidental, un dels sis estats federats del país, que està encapçalat pel laborista Roger Cook, ha presentat un pressupost batejat com la "locomotora de la nació". Els comptes incorporen un superàvit de 2.400 milions, que confirma Austràlia Occidental com l’estat més ric del país i amb la mineria (i el gas) com el sector més important “per a les dècades que vindran”.

Però Winton creu que aquest territori s’ha convertit en un petroestat i que el govern sembla captiu de les corporacions dels carburants fòssils: "No estic suggerint corrupció, senzillament el Partit Laborista ha internalitzat la propaganda dels grans contaminadors”, afegeix Winton. Des de l'executiu, però, defensen el sector: en declaracions escrites a l’ARA, la consellera delegada de la Cambra de Minerals i Energia d'Austràlia Occidental, Rebecca Tomkinson, assegura que la mineria té un rol ‘crític’ per a la descarbonització, i defensa projectes com l’expansió del gas: “Estem totalment a favor de l’expansió del North West Shelf fins al 2070, que permet que la planta de Karratha continuï subministrant als mercats intern i internacional durant dècades”.

Woodside Energy, l'empresa pública australiana d'exploració i producció de petroli, opera una planta a tocar de les roques de Murujuga, amb petròglifs que tenen 50.000 anys d’antiguitat i que la Unesco ha catalogat aquesta setmana com a Patrimoni de la Humanitat. Enmig de dubtes sobre si l’activitat industrial danyava el patrimoni aborigen, fa pocs mesos el ministre de Medi Ambient, Murray Watt, va aprovar allargar la llicència de l'empresa 35 anys, fins al 2070.

Un tresor enverinat

En concret, la mineria aporta un 16% dels ingressos i representa un 17% del producte interior brut estatal, cinc punts per sobre de la mitjana del país. De fet, en els últims pressupostos, dels 8.245 milions recaptats (4.630 milions d’euros) en taxes, el 80% provenia de la mena de ferro. Tot i això, el sector només ocupa l'11% de la massa assalariada, i en l'àmbit australià el 2,2%. D’uns 321.000, fins a 134.871 viuen a Austràlia Occidental.

Per a Saul Eslake, economista i vicerector de la Universitat de Tasmània, l’estat més ric del país ho és, “per sort”, gràcies als recursos (sobretot mena de ferro, però també or, liti i gas), que li han permès beneficiar-se dels preus alts que ha pagat la Xina durant la seva urbanització, els avantatges fiscals i les inversions fetes per les mateixes companyies.

Respecte a aquests avantatges fiscals, Eslake remarca que Austràlia Occidental s’emportarà del pot comú del GST –similar a l’IVA, i alhora la partida més gran del govern federal–, fins a 60.000 milions més del que li pertocaria gràcies a uns canvis inclosos pel govern Morrison el 2018: “Els ciutadans de l’estat més ric d’Austràlia poden tenir millors serveis i menys impostos que els altres”, conclou.

“Moltes companyies han traslladat les seves seus aquí, on hi ha els recursos i on reben un tracte molt favorable dels dos costats del Parlament”, remarca Martin Brueckner, professor de sostenibilitat a la Murdoch University. Al seu entendre, tot i l’alentiment de la transició verda, la demanda de minerals es mantindrà alta i apunta que el gas serà la pròxima gallina dels ous d’or: “Si això és positiu per a la societat és una qüestió totalment diferent”, conclou.

Ja a principis del 2020, un estudi del Growth Lab de la Universitat Harvard descrivia que l’estat tenia l’economia més concentrada dels últims vint-i-cinc anys, i que entre el 2008 i el 2016 Austràlia Occidental va sumar tres nous productes a les exportacions, mentre que durant el mateix període l'estat de Victòria (Melbourne n’és la capital) en va afegir 76. El 2023 la mineria va ser el primer sector industrial de Perth, la capital d'Austràlia Occidental, amb el 22% de l’activitat econòmica.

“Austràlia es podria convertir en un gran processador de minerals, cosa que no ha volgut fer, i ha atorgat el rol a la Xina”, assenyala des de Boston el director del Growth Lab, Ricardo Hausmann. “Les regions no es diversifiquen matant els punts forts, sinó construint-hi a sobre”, explica el que ha estat economista en cap del Banc Interamericà per al Desenvolupament i ministre de Veneçuela.

Inversió en imatge

“El sector dels recursos inverteix quantitats ingents de diners en construir-se una llicència social", assegura Naomi Godden, professora associada al Centre for People, Place and Plants de la Universitat Edith Cowan. Godden enumera que són patrocinadors de l’esport, la cultura, els serveis de salut i les escoles: “El programa de salvament surfista està patrocinat per Woodside, i cada infant que hi participa vesteix una samarreta amb el logotip de Woodside”, diu: “Són a tot arreu”.

Precisament, durant la seva recerca van trobar que les corporacions mineres i energètiques estaven finançant programes autoanomenats d’educació per difondre el que Godden anomena petropedagogia a través de materials creats per la Earth Science Western Australia: “En comptes de posar el focus sobre la realitat del canvi climàtic, alimentat per l’ús dels carburants fòssils, se centren en accions com que els infants vagin en bici a l’escola en lloc d’agafar el cotxe”, remarca.

“El que ho converteix en Texas és el desvergonyiment que hi ha”, escriu Tim Winton. "S’ha tornat molt vulgar. Ho trobo vergonyós. Però tinc por pels meus nets. Aquesta gent són un perill per a la meva família, i per a la teva”, afegeix l'escriptor.