Mil milions de dòlars sota el microscopi

CARLOS PLATA, HIPERACTIU malgrat una ostensible coixera, recorre incansable els laboratoris de la farmacèutica Esteve, a la quarta planta d’un dels edificis del Parc Científic de Barcelona. Aquest doctor mexicà, tota una eminència, ensenya a l’ARA tots els racons amb un entusiasme que li costa reprimir. “Allà no hi anirem, és una zona amb radioactivitat”, explica. En un moment del recorregut s’atura en una petita sala climatitzada. Un moble ocupa tota una paret. Conté una sèrie de llarguíssims prestatges extraïbles on s’acumulen centenars de potets metòdicament etiquetats. En diuen la quimioteca, és la seva “llibreria química”. Cada pot conté un dels diferents compostos que s’hi han anat descobrint al llarg dels anys. Totes les seves molècules són aquí, començant pel número 1 i acabant pel 75.000, que són els que ja ha sintetitzat Esteve. A simple vista aquests potets semblen iguals, però no ho són. Un d’ells conté l’E-52862, l’estrella de la casa. En aquest laboratori, on es respira un cert ambient postuniversitari i on treballen 120 persones, no sembla que hi hagi la més mínima preocupació pels aspectes econòmics de la casa. Però en aquesta quarta planta tothom associa una xifra a la molècula E-52862, un número molt més fàcil de recordar que el seu nom. Perquè és la molècula dels 1.000 milions de dòlars.

Però en el negoci farmacèutic, temple de la lletra petita, les coses mai no són tan senzilles, i tampoc ho són en aquest cas. 1.000 milions de dòlars (880 milions d’euros) és la quantitat que la multinacional Mundipharma pagaria a la farmacèutica catalana en cas que tant aquesta molècula com dues més que també està desenvolupant en fases més primerenques (i que responen als noms de MuMo-1 i E-58425) assolissin el màxim potencial previst en el contracte.

L’acord preveu el suport financer del gegant nord-americà en les fases més costoses de la investigació, que són les que vénen a partir d’ara i que arriben a uns imports que fan pràcticament impossible que les farmacèutiques catalanes llancin innovacions. El contracte també defineix en quins territoris podria vendre aquests medicaments potencials Esteve i en quins podria fer-ho Mundipharma. En tancar l’acord, el conseller delegat de la farmacèutica familiar catalana, Albert Esteve, celebrava la fita, expressava el seu optimisme sobre les fases d’investigació de les tres molècules que encara s’han d’encetar i deixava anar una valoració sorprenent: “És una gran notícia que algú altre s’hagi interessat pels nostres nous projectes, estem exultants, perquè fins ara la nostra tasca de recerca i desenvolupament (R+D) no havia tingut cap èxit”.

El camí va començar fa molt de temps. Carlos Plata va ser fitxat el 2008 com a director de l’àrea científica d’Esteve. Va arribar a l’empresa provinent de gegants nord-americans com Johnson & Johnson i Elly Lilly amb l’objectiu de rellançar l’àrea d’investigació del laboratori. I ho va fer amb un full de ruta clar: “Volíem una gamma de productes innovadors i que tingués un alt impacte social, que tractés necessitats no cobertes”.

El propòsit, com admet ara el mateix Plata, era poc menys que “una carta als Reis”. En un negoci on hi ha consens en el fet que les grans necessitats mèdiques de la població ja estan cobertes per diferents medicaments -com per exemple els antibiòtics- i que la fi de les patents ha propiciat un boom de genèrics, les possibilitats de trobar un camp amb aquestes característiques eren ínfimes. Però n’hi havia, i l’equip d’Esteve va trobar l’agulla del paller en el camp del dolor.

Les xifres són demolidores. El doctor José Miguel Vela, director de descobriment i desenvolupament preclínic d’Esteve, exposa que fins a un de cada cinc europeus pateixen dolor crònic, i que gairebé la meitat d’ells el senten durant més de deu anys; de mitjana, aquest dolor dura set anys. D’entre els afectats, més d’un terç són nens.

“El dolor és un símptoma”, reflexiona Plata. I associat al dolor, afegeix, arriben problemes com l’ansietat, la depressió, la fatiga i l’insomni. “Afecta la qualitat de vida, en l’àmbit professional i en el social”, diu. De fet, hi ha estudis que calculen que el dolor crònic suposa un llast del 3% en el producte interior brut (PIB) europeu.

Encara que sembli mentida, en aquest camp -que mou 31.000 milions d’euros anuals i que creix a un ritme del 8%- hi ha grans mancances a nivell de medicaments. D’una banda hi ha els remeis per a dolors lleus (els ibuprofens) i de l’altra, en el camp dels dolors més forts, hi ha la gamma dels opiacis, com la morfina. Segons expliquen a Esteve, aquests productes generen uns efectes secundaris considerables i impliquen un nou problema, el de les addiccions. De fet, hi ha estudis que mostren que als EUA les morts relacionades amb sobredosi de medicaments opiacis són molt més freqüents que les sobredosis de cocaïna i heroïna juntes, i produeixen una víctima cada 19 minuts.

Així, Esteve es va posar l’any 2008 en l’actual projecte. “Eren tres molècules first in class, és a dir, que no ens podíem basar en cap altra investigació prèvia”, explica Plata. Aquest doctor, que té per costum no dinar perquè “no és eficient”, ha liderat una feina que va anar avançant a una velocitat poc freqüent en aquesta mena d’investigacions. “El fet que només hagin passat sis anys des que van començar demostra que el nivell de la investigació a Espanya és molt alt”, explica. Des del 2012 aquesta feina la van poder fer a les seves instal·lacions actuals. Al marge de les despeses (vegeu el gràfic), es calcula que només una d’entre cada 5.000 o 10.000 molècules acaba arribant als pacients. Malgrat això, el laboratori va anar avançant amb els seus tres projectes. Però en tota investigació hi ha un moment clau.

“El ‘moment eureka’ arriba quan acaba la fase II”, explica Plata. Van provar el medicament en 420 pacients que pateixen diabetis, que han sigut operats o que estan en tractament oncològic, i els resultats van ser tan bons com intuïen: “L’escala de satisfacció global és molt bona. Els pacients que ho troben excel·lent són quatre vegades més que els que ho pensen dels opiacis dèbils, que són l’alternativa”.

Aquesta dada és definitiva per pensar que aquesta molècula suposarà una gran millora per als malalts. I també va ser el gran argument per buscar un soci que volgués donar suport financer a les següents fases de la investigació, un soci que Esteve va buscar des de finals de 2013 i que va trobar en Mundipharma després d’aconseguir el que en el sector es coneix com un billion dolar deal. I tot plegat és un gran pas per a un laboratori com Esteve, amb 2.300 treballadors i una facturació de 830 milions i que en els últims anys ha viscut situacions difícils, com les pèrdues del 2012 o l’ERO que va afectar 185 treballadors el 2013. Si tot va bé -i ja pocs dubten que serà així-, el primer d’aquests medicaments arribarà als pacients el 2018.

La bona nova de l’acord es va anunciar el 12 de gener. Uns dies més tard als laboratoris s’hi feia un brindis de celebració. “És una satisfacció difícil de descriure. L’hi he explicat a la meva neboda: curarem el dolor de gent que pateix, els ajudarem, és fantàstic. Hi ha poques coses comparables”, diu el doctor Vela. “Dels 1.000 milions ens n’oblidarem, però d’això altre no”, afegeix. Una portaveu de l’empresa, habituada a recórrer aquests passadissos, explica que els investigadors del laboratori són ara “els nois de moda”, i assegura que “els brillen els ulls, se’ls nota l’orgull de pertinença”.

Plata els dóna la raó en silenci. I finalment es llança a fer una breu referència sobre la seva coixera: “Tinc dolor crònic des de fa més de 40 anys, des de l’adolescència. Sóc metge i investigador, però també pacient”. Però de sobte l’assalta el pudor i calla. “És molt personal”, diu. Són les quatre de la tarda i, un dia més, no ha dinat. S’acomiada, gira cua i torna a la feina, a la seva causa per combatre el dolor.