De la mar a les cortines

Tot va començar el 1927 a Cambrils (Baix Camp), quan el besavi Joan Fortuny va canviar les sortides a la mar per un teler. Des d’aleshores, quatre generacions al capdavant de Xarxes Fortuny han confeccionat xarxes de pesca. Més ben dit, xarxes de les arts tradicionals de la pesca, aquelles que enreden preses tan preuades com les orades, els llobarros, els escamarlans o els llagostins perquè quedin atrapades entre les malles. La pesquera (la zona on es fan les captures) és tan a prop de terra -a tot estirar, 10 milles nàutiques mar endins- que sovint n’hi ha prou amb una barca petita amb un sol mariner.

Fa prop de 40 anys, el taller del centre de la vila marinera de Cambrils els va quedar petit i els Fortuny van decidir traslladar les seves instal·lacions a la carretera de Reus. Ara, 94 anys després d’aquell primer teler comprat pel besavi Joan, Xarxes Fortuny en té 22 i és l’únic fabricant de xarxes de pesca artesanal que queda a Catalunya.

Per resistir la competència ferotge de la Xina i la davallada de l’activitat pesquera, però, no n’hi ha prou amb gairebé un segle d’ofici ni amb sacrificis. El truc: orientar la producció cap a les cortines mediterrànies, fetes igualment de malla. Aquestes cortines s’han penjat tradicionalment a les portes i finestres de les cases per barrar el pas a la calor, les xafarderies i els insectes i s’han consolidat, sobretot a residències de la costa, com un element decoratiu de primer ordre.

Tant és així que ara un 80% de la producció de Xarxes Fortuny són cortines, teixides a metres com a primera matèria per a altres fabricants i també per a algunes botigues de Barcelona.

Primer l’empresa només les confeccionava de niló, i després, gràcies a un client que ho va demanar, també les van començar a fer de cotó. Aquestes últimes són el gruix de les vendes, concentrades sobretot de juny a setembre. El niló, per molt més resistent que sigui, no pot competir amb una matèria orgànica en un món que vol ser més sostenible.

Això sí, la companyia només fila cortines de color blanc. Tenyir el fil no va sortir rodó en les proves. L’experiment tenia el risc de resultar en un producte final amb un color amb tons diferents. Massa incògnites per malbaratar un dia i mig de feina. Aquest és el temps que cal per fer passar el fil 16 voltes per un teler de 400 malles fins que en surt una peça de 51 metres de cortina.

Tot aquest procés passa per les mans d’Eduard Font Fortuny, besnet del fundador del negoci familiar. Cada any processa 4.000 quilos de fil de cotó, d’on surten fins a 1.800 metres de cortines per teler, sempre sota comanda. En els bons temps, hi havia deu treballadors, però ara és l’únic operari de l’empresa.

“I que duri”, desitja. Està graduat en mecànica, s’ha criat entre fils i màquines i li agrada la seva feina. Però, als 39 anys, després de moltes crisis i canvis de mercat, també valora “la sort d’haver trobat un negoci ja fet”. El Lluís, el seu pare, ja va haver d’acomiadar tots els empleats abans de jubilar-se i el futur del negoci és tan incert com un dia de pesca.

D’una banda -la freda-, l’Eduard no té fills ni ha de preparar cap relleu generacional. De l’altra -la calenta-, Font Fortuny ha guanyat nous clients decebuts amb la qualitat i els terminis d’entrega, cada cop més llargs a causa de la pandèmia, dels subministradors xinesos.

Les xarxes de pesca encara representen el 20% de les comandes de l’empresa. La majoria, però, les venen com a proveïdors. No obstant això, alguns pescadors els encarreguen directament la xarxa que volen, fins i tot el color. Aquí, a diferència de les cortines, sí que poden triar entre el verd, el vermell, el blau i el negre, segons en quina pesquera volen provar sort.

Molts són pescadors jubilats que no volen renunciar a la barca i l’han convertida en una afició. L’empresa té clients escampats per Catalunya, Andalusia, Mallorca o Eivissa que veuen Xarxes Fortuny no com un fabricant, sinó com la seva botiga de tota la vida. Entre els nous compradors, un bri de bonança: un mariner ha comprat una barca i, com a nou patró, “ha fet una bona comanda de cop, tota una alegria”.