Un magnat dels hotels amb accent mallorquí

Amb més de 90.000 habitacions repartides en 352 hotels, Meliá és la companyia amb més llits en destins de vacances. Aquesta especialització en llocs de sol i platja ha convertit l'empresa en sinònim del tot inclòs i de fotografies paradisíaques de la mà del seu fundador, Gabriel Escarrer.

L'empresari mallorquí, nascut a Porreres l'any 1935 i fill d'un treballador de l'empresa d'aigües públiques de Palma, va veure el potencial turístic de l'illa després d'haver treballat un temps a la delegació mallorquina de l'agència Wagon-Lys i haver estat uns mesos a l'oficina de Thomas Cook a Londres, unes places que va aconseguir gràcies als seus estudis de francès i anglès. Finalment, el 1956 va llogar el que seria el seu primer hotel a Palma, l'Altair.

Inversió familiar

Per fer-ho, ell mateix ha explicat que va necessitar un préstec dels seus pares, un de la seva futura sogra i la intervenció del mossèn del seu barri, que va convèncer la propietària de l'hotel perquè el llogués a un jove de 21 anys. El negoci va prosperar i Escarrer es va pujar a l'onada del boom turístic dels anys seixanta, que va aprofitar per expandir-se per Mallorca, la seva base d'operacions.

Si als anys setanta Escarrer va fer el salt a la resta d'Espanya, començant per la costa catalana i valenciana, la següent dècada va ser la que va veure l'expansió internacional de la companyia, que va començar amb un hotel a Bali. Imitant els gratacels de Miami, el grup hoteler va especialitzar-se en els grans resorts de vacances i va aconseguir una forta presència al Carib, especialment a Cuba. La seva relació amb Fidel Castro ha costat a Escarrer més d'un maldecap amb els EUA, que van estar a punt d'aplicar-li la llei que castigava les companyies que tenien tractes comercials amb l'illa comunista.

Als 80 van començar les compres de competidors. Primer va ser l'espanyola Hotasa, que va convertir el grup fundat per Escarrer en el principal grup hoteler d'Espanya. El gran salt, però, va ser la compra de Meliá Hotels a l'empresari italià Giancarlo Parretti. Les negociacions van ser dirigides directament per Escarrer, que, segons els seus col·laboradors, "quan una cosa li interessa, té més paciència que un sant". L'absorció de Meliá, que es va convertir en la principal marca del grup, va situar la companyia entre els 10 principals grups hotelers del món.

En l'esfera política

A nivell polític, mitjans com el Diario de Mallorca situen Escarrer en el pinyol fundacional de la ja desapareguda Unió Mallorquina, malgrat que en els últims anys no ha dubtat a donar suport explícit a les polítiques del PP. L'empresari, a més, va ser un dels promotors de la recol·lecta que es va fer l'any 2000 entre empresaris mallorquins per regalar un nou iot al rei Joan Carles, amb aportacions de 100 milions de pessetes per cap.

Amb 78 anys, dos fills, quatre filles i 18 néts, Escarrer fa temps que pensa en la seva successió i l'any 2009 va decidir deixar-la ben lligada. Va decidir dividir les atribucions del seu càrrec de president executiu en dos: un de president no executiu, que passarà a mans del seu primer fill, Sebastián Escarrer, i un altre de vicepresident i conseller delegat, que ja ocupa el seu altre fill, Gabriel Escarrer. L'any passat, però, Sebastián va anunciar que deixava la companyia i, per tant, va deixar tot el poder en mans del seu germà petit.

BCN World

Gabriel Escarrer fill ha assumit la gestió diària, responsabilitzant-se del canvi de rumb amb què la companyia pretén recuperar el terreny perdut a Espanya durant la crisi. A la construcció d'un resort a Calvià -el primer hotel de nova construcció del grup a Mallorca en 38 anys- s'hi va sumar la participació en el complex BCN World i l'aliança amb la xinesa Greenland per introduir-se en el mercat asiàtic.

Tot i que el dia a dia ha passat a mans del seu fill, des de la companyia asseguren que el pare segueix "al peu del canó", centrat en les funcions que més li agraden, com la prospecció de nous destins i les relacions institucionals. Segueix sense tenir ordinador propi i, fins fa poc, treballava amb la mateixa secretària que havia contractat 44 anys enrere. Gent propera a ell reconeix que "és un home del segle passat" però que ha sabut interioritzar els canvis que han portat internet i les TIC.