Llucià Ferrer: "Vaig suar sang per pagar la hipoteca"
El presentador i empresari Llucià Ferrer explica la seva relació amb la feina i els diners
A més de presentador de televisió, Llucià Ferrer (46 anys) és locutor de ràdio i "l’ovella negra de la família". El periodista de Manlleu va néixer en una família de gestors. Els seus dos germans han seguit amb el negoci familiar; ell, però, va escollir un altre camí: amb 14 anys va descobrir el món de la ràdio.
Ferrer va rebre els primers ingressos com a locutor amb només 16 anys. "Al moment de triar la carrera els meus pares em van preguntar si volia fer periodisme. Jo tenia clar que no perquè ja treballava i era molt autosuficient", explica Ferrer en declaracions a l’Empreses. Així doncs, es va presentar en una convocatòria de ràdio Flaixbac i va anar a treballar a Barcelona: "En els meus primers sous, jo hi perdia diners. Havia de pagar un lloguer a Barcelona, el menjar i tot. Amb el que em pagaven a la ràdio, no en tenia prou". Més endavant, però, ja li van fer un contracte i va créixer en aquest sector: "Vaig fer El matí i la mare que el va parir i ho combinava amb bolos. Feia de DJ i anava a discoteques a punxar".
Amb els anys, va descobrir que la televisió també li cridava i va voler-ho provar: "Vaig veure que a Barça TV feien coses. Jo em vaig inventar un programa que es deia Quina penya i els hi vaig anar a vendre". En aquest sentit, el periodista assegura que això l’ha ajudat molt a ser un bon comerciant: "És molt necessari. A mi m'ha servit per fer programes com el que estic fent ara mateix, el Vermut a Flaixbac". "Quan no tenia tanta feina i volia fer tele a TV3, a mi no em queien els anells per inventar-me un format i anar a buscar finançament: des d’anar a picar a la porta de la Generalitat a captivar les marques per posar la seva imatge al programa", relata el periodista.
De fet, Ferrer assegura que ha crescut tenint "aquest do": "De petit, al jardí de casa, teníem cirerers i jo posava les cireres en bossetes i les venia pel barri. Un dia a la meva mare li van dir «Ostres, són molt bones, les cireres de casa teva», i la meva mare va preguntar «Com ho saps, això?» L’home li va explicar que jo les passava a vendre pel barri".
Així, el periodista sempre s’ha espavilat per guanyar-se la vida. L’únic moment en què es va estar uns mesos sense treballar va ser després d’estar a Catalunya Ràdio: "Vaig començar el programa amb el meu millor amic, a qui malauradament vaig perdre el primer any, amb un càncer. Era un format molt guai, però per temes polítics ens van acomiadar a final de temporada, quan encara hi havia un any més de contracte". "Quan ets jove i et passa això, et quedes molt desubicat", assegura el locutor.
A més, va coincidir que feia poc que s’havia hipotecat: "Vaig comprar-me un pis a Barcelona. Vaig suar sang per pagar la hipoteca. En el món audiovisual no saps mai si tindràs una nòmina de 5.000 euros durant 20 anys, com un funcionari. Vaig pecar de fer-ho massa aviat, en el moment erroni". "En el fons ha acabat sent una bona inversió, perquè és un pis en una bona ubicació a Barcelona, encara que m’ha portat pel camí del pedregar", apunta el comunicador.
Per un altre costat, l’actual presentador de l’Atrapa’m si pots és també empresari: "Vaig haver de crear una productora i hi he anat facturant els meus programes de ràdio i la meva activitat a les xarxes socials. També la necessito per contractar operadors de càmera i tècnics de so si he de fer presentacions, per exemple". "La gent es pensa que els que ens dediquem a la ràdio i a la tele estem muntats en el dòlar, que ens forrem, i no és veritat. Hi ha quatre o cinc empreses que tenen una gran infraestructura que es guanyen molt bé la vida", aclareix Ferrer. I afegeix "La meva empresa funciona, però no és per comprar-me una casa a Miami".
Pel que fa a les finances personals, es considera un bon gestor: "Mai he sigut d’estirar més el braç que la màniga, però, si alguna cosa ens ve de gust, fem-ho". Actualment viu de lloguer amb la seva parella i els fills: "Però si tinc diners em plantejo comprar un pis i poder invertir, perquè jo soc dels que pensen que els diners, al banc, hi fan poca cosa".
El futur laboral no el preocupa: "Ara he fet un pòdcast de salut mental que em vaig inventar jo per a RAC1. He presentat el piromusical de la Mercè. I vaig vivint una mica més dia a dia. No tinc clar què faré a la llarga, però em veig més a la ràdio. És més màgica i a mi m'acaba aportant molt més", sentencia el locutor.
