Sembla que la intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se. Com ja va passar amb altres revolucions tecnològiques, s’ha instal·lat la por que acabarà destruint llocs de treball de manera massiva. Res de nou. Quan va aparèixer internet, també es va anunciar la fi de moltes professions.
Més enllà de les opinions, els estudis recents apunten en una altra direcció: la IA augmenta la productivitat dels treballadors al voltant d’un 4% i, a curt termini, no s’ha detectat una destrucció significativa d’ocupació. Això no vol dir, però, que no hi hagi canvis. N’hi haurà, i molts.
La IA transformarà tasques, redefinirà perfils professionals i obligarà a adaptar-se. Fa només quinze anys, gairebé ningú imaginava la demanda actual d’experts en intel·ligència artificial. De la mateixa manera, avui desconeixem quines seran les feines clau d’aquí quinze anys. I això no és una anomalia: és el funcionament habitual del progrés tecnològic. Ara bé, aquest impacte no serà uniforme. Les empreses mitjanes i grans parteixen amb avantatge, ja que poden assumir millor els costos inicials d’implantació. La qüestió no és si la IA canviarà el mercat laboral, sinó com i a qui beneficiarà més.
La qüestió de fons, però, és si aquest augment de la productivitat es traduirà en millors salaris. L’experiència recent convida a l’escepticisme. En altres revolucions tecnològiques, els guanys s’han repartit de manera desigual: els perfils més qualificats n’han sortit reforçats, mentre que els treballadors amb tasques més rutinàries han vist com el seu poder de negociació es reduïa.
El repte, per tant, no és només tecnològic, sinó també social i polític. Si els beneficis de la IA es concentren en unes poques empreses o perfils, el resultat serà un mercat laboral més desigual. Si, en canvi, s’acompanya amb formació, adaptació i certes garanties, pot esdevenir una eina de progrés compartit.
