L'últim revolt de Scalextric, la joguina catalana més icònica

Molt probablement molts lectors han tingut un cotxe Scalextric a les mans en algun moment de la vida. Els mítics circuits desmuntables i els cotxets elèctrics van fer furor a les cases catalanes entre els anys 70 i els 2000. Eren, fa uns anys, un imprescindible a la carta als Reis d'Orient de qualsevol infant. Després d'uns anys de muntanya russa, el 2018 l'empresa va tornar a mans de la família fundadora, i aquest any el pla és tornar amb força a les cases de tot Espanya.

La història de Scalextric és particular. Va arribar a Catalunya l'any 1962 de la mà de Josep Maria Arnau, que tenia l'empresa de joguines Exclusivas Industriales (Exin). "Era una fàbrica de joguines, en què Scalextric era una de les principals marques, però en tenia moltes altres de molt conegudes, com Madelman, Ibertren, Exin Castillos, Cinexin o Tente", explica a l'Emprenem l'actual director general de Scalextric i net de Josep Maria Arnau, Luis Arnau. Aquestes joguines, trencadores en aquella època, van ser una revolució en l'àmbit lúdic infantil de la generació X.

Una fita clau per a Scalextric va arribar el 1966 quan es va fabricar a Barcelona el primer cotxe amb disseny espanyol, el Seat 600. A partir d'aquell moment, l'empresa de joguines va anar agafant força i incorporant models icònics com el Tyrrell P34 de 6 rodes, o més tard l'Scalextric TT, un sistema en què els cotxes podien enfilar-se per obstacles. També en aquella època es van posar de moda les competicions de Scalextric a escala estatal, i acollien milers de pilots d'arreu.

Però la història de l'empresa ha viscut diverses fases, i no sempre ha estat una història d'èxit. A finals dels 80 la trajectòria de l’empresa Exin va començar a declinar, víctima de la competència internacional i de les noves formes de jugar, que incloïen una incipient competència electrònica. El 1989 va arribar el primer avís en forma de suspensió de pagaments, que es va poder superar. Però quatre anys més tard, el 1993, just quan Josep Maria Arnau n’havia abandonat la presidència, la firma catalana va caure. "El 1993 va haver de tancar Exin, i aleshores Scalextric va canviar de mans", relata Luis Arnau.

"Durant cinc anys la va portar una multinacional americana, fins que va ser adquirida per Mattel, i aleshores Scalextric va tornar a una empresa catalana: Tecnitoys", explica el directiu. Des del 1998 fins al 2013, quan va estar en mans de Tecnitoys, a Scalextric "es va invertir molt en desenvolupament de producte i la marca va créixer exponencialment, però després, a causa de la crisi econòmica del 2008, la companyia va quedar tocada, van caure les vendes, i el 2013 va haver de tancar", explica Arnau.

La refundació

Entre el 2013 i el 2018 Scalextric la va portar la famosa joguetera Educa Borràs, i va ser aleshores quan la família Arnau, que mai s'havia arribat a desvincular del tot de la marca, va decidir començar de zero i reprendre el control de la companyia. "És el 2018 quan comença el projecte Scale Competition Xtreme (SCX SL), que és la companyia actual, amb la intenció de tornar a posar Scalextric al focus dels consumidors", explica Luis Arnau. El net del fundador, enginyer industrial de professió, és qui va agafar el control de l'empresa en aquell moment.

Des d'aleshores han anat amb peus de plom. "Vam haver de decidir què prioritzar i on posar els recursos, que eren limitats. Vam optar per no treure tota la línia de producte que ens hauria agradat, però amb l'objectiu d'anar creixent sempre sent rendibles. Hem decidit començar focalitzats en el mercat espanyol, que és el nostre principal mercat", explica el net del fundador.

"Cada any estem creixent en tots els aspectes: en catàleg, en producte, en mercat... Ara ja tenim bona presència a Mèxic, a Europa també estem creixent, i l'objectiu de cara a futur és consolidar-nos als mercats actuals i obrir-ne de nous, com per exemple als Estats Units, on som presents però de manera simbòlica, i volem que sigui un mercat important per a nosaltres, també perquè històricament ja ho havia sigut", detalla Arnau.

Des del 2018 la situació macroeconòmica no els ha anat gaire a favor. Van recomençar amb uns projectes al cap que van haver d'aturar perquè poc després va arribar la pandèmia de coronavirus, seguida de la crisi postcovid, la inflació i l'encariment de les matèries primeres. A tot això s'hi ha sumat el fet que fabriquen a la Xina, cosa que encara suposa un problema pel que fa al transport: "El cost d'un contenidor normalment està al voltant dels 2.000 o 2.500 dòlars, però va arribar a pujar fins als 16.000 dòlars per contenidor. La repercussió d'això en la rendibilitat de la companyia va ser molt important, però, tot i això, vam seguir sent rendibles. Hi ha hagut anys que no ens han acompanyat, però hem anat creixent i l'objectiu és continuar-ho fent", diu amb optimisme Arnau.

Nadal, el moment d'or

L'any passat l'empresa va tancar amb una facturació al voltant dels 4,5 milions d'euros, i aquest any preveuen tancar amb 5,5 milions. "Tenim una projecció d'arribar als 10 milions en els pròxims cinc anys. És ambiciós, però estem en unes xifres que per a nosaltres són petites, perquè encara tenim molt a fer dins i fora del mercat espanyol", explica Arnau.

I de fet, Nadal és el moment en què esperen el boom. De fet, segons explica el director general, el 70% de les seves vendes provenen de la campanya de Nadal, amb una peculiaritat: "L'Scalextric no té edat; sempre dic que el nostre target són clients dels 4 als 99 anys", assegura Arnau. De fet, més enllà de ser una joguina per a criatures, hi ha molta gent aficionada i col·leccionista de cotxes que és també gran consumidora de la marca. "Tenir aquesta part de públic més adult permet també desestacionalitzar les vendes; per això procurem anar traient nous productes durant tot l'any, per tenir el consumidor connectat amb la marca d'alguna manera", reflexiona l'empresari.

El problema que l'empresa va descobrir als 80 –les pantalles i els videojocs– avui continua present. Aconseguir estar entre els desitjos dels infants no és fàcil, però segons Scalextric l'única opció és convertir la tecnologia i les pantalles en aliades. "La competència ara ho és tot, no només els videojocs. Avui dia hi ha molta més oferta de productes, però si Scalextric ha arribat als 60 anys i continua sent una marca amb força i reconeixement és perquè és un producte complet", reflexiona Luis Arnau.

"Té tota la part de creativitat a l'hora de muntar el circuit; hi ha la part de mecànica de posada a punt del cotxe i com fer-ho per millorar-lo; la part de competitivitat de jugar contra algú; la part social de jugar en grup; i per als nens petits hi ha la part de coordinació del comandament i la velocitat", reivindica el director general de l'empresa. Alhora, assegura que no paren d'innovar i que "tot i que el producte base és el mateix –una pista amb dos raïls i el cotxe amb un motor elèctric que circula per la pista– avui dia s'ha dotat el sistema Scalextric d'intel·ligència".

Això es tradueix en el fet que ara poden córrer fins a nou cotxes en aquests dos raïls, es poden fer canvis de carril, fer gasolina, simular condicions meteorològiques o canviar les prestacions de frenada del cotxe. "Tot això es gestiona a través d'una aplicació: et pots connectar a la pista a través de Bluetooth i canviar totes les prestacions, de manera que l'experiència de joc és brutal, és com simular la realitat. També et pots connectar amb la comunitat a través de l'aplicació".

El cotxe estrella per excel·lència és el Ford Puma, que han tret enguany. "A Catalunya, principalment, perquè hi ha una cultura del motor brutal i el de ral·li és la tipologia de cotxes que més tira; aquest any hem llançat el Ford Puma de Gold Rally Car i ha tingut una acceptació enorme", diu Arnau. Ell, que ha viscut Scalextric pràcticament des que va néixer, també coincideix que és el seu preferit.

A l'empresa hi treballen actualment 12 persones, comptant-hi els comercials. Com a projectes destacats, Arnau assenyala la col·laboració amb Cupra i una de recent amb Audi. També l'aliança amb l'Hospital Sant Joan de Déu, on han muntat una pista de Scalextric al hall principal perquè els nens i les famílies puguin jugar-hi i "desconnectar". Són els últims revolts d'una joguina catalana icònica i que es nega a tirar la tovallola.