El geni rere l’Scalextric i el Cinexin

Una de les bandes sonores habituals de les festes de Nadal ha estat tradicionalment la dels anuncis de joguines, que començaven a inundar les llars al desembre i no se n’anaven fins a Reis. Enmig d’àpats familiars -en l’era prepandèmia-, torrons i neules, avets i naixements, i nevades fake, les joguines han tingut sempre un espai de privilegi en aquestes dates. Els boomers i els membres de la generació X tindran una esgarrifança de nostàlgia recordant noms com Exin Castillos, Cinexin, Scalextric, Ibertren, Tente o Madelman. Van ser les joguines que van omplir els sacs dels Reis d’Orient i del simpàtic Santa Claus durant dècades. La sorpresa més gran quan es parla d’aquests productes llegendaris és que al darrere de tots ells hi havia, d’una manera o una altra, la mateixa empresa catalana: Exclusivas Industriales.

La firma havia estat fundada com a fabricant de productes de plàstic el 1951 per Ramón Carroggio Socias, un cognom que ens remet automàticament a l’editorial Carroggio, dedicada tradicionalment a les enciclopèdies i llibres de gran format.

Però al soci de Carroggio, Josep Maria Arnau, l’objectiu de fabricar només productes de plàstic se li quedava curt, perquè volia apostar per les joguines, de manera que van trencar la relació. La capacitat d’Arnau d’idear productes ha quedat ben palesa amb la gran quantitat de patents que va aconseguir i que va explotar des de la marca Exin. Però no només confiava en la producció pròpia, sinó que va veure una via de negoci amb moltes possibilitats en la distribució de productes que estaven triomfant a l’estranger. Així, el 1962 va aconseguir la llicència per distribuir a Espanya els petits bòlids de la britànica Scalextric, que amb el temps acabarien formant part de la cultura popular. Els anglesos de Lines Bros van arribar a ser accionistes d’Exin un temps, mentre que la mítica Anglo Española de Electricidad també va estar implicada en la producció d’aquests cotxes en miniatura.

Amb l’adquisició l’any 1968 de la llicència dels G.I. Joe i la compra de la firma madrilenya Manufacturas Delgado, es van poder treure al mercat els mítics Madelman, figuretes de plàstic que competien aferrissadament amb els Geyperman (vegeu la secció Epic Fails d’aquest Emprenem nadalenc).

Un altre producte que va fer furor entre el públic infantil va ser el joc de construcció Exin Castillos, que permetia recrear els castells medievals a partir de peces de plàstic. El 1970 Exin va començar a comercialitzar un producte anglès anomenat Meccano, consistent en planxes de metall i caragols per fer construccions. Meccano també va esdevenir un èxit rellevant. Més tard, l’any 1972, va arribar el Tente, el Lego ibèric, que permetia fer tot tipus de construccions a partir d’uns petits maons de plàstic de característiques semblants als del seu rival danès, que, per cert, va dur la marca catalana a judici per, suposadament, infringir diverses patents. Al final, un tribunal d’Israel va donar la raó a Tente.

També a inicis de la dècada dels 70 va arribar als prestatges de les botigues la carcassa taronja del Cinexin, un projector de pel·lícules per a bobines sense fi de 8 mil·límetres, destinat al públic infantil i amb un ampli catàleg de films de dibuixos animats. També Ibertren, que fabricava Model-Iber, va acabar en mans d’Exin i va ser una altra marca molt popular de trens elèctrics a escala per fer espectaculars maquetes.

A finals dels 80 la trajectòria de l’empresa Exin va començar a declinar, víctima de la competència internacional i de les noves formes de jugar, que incloïen una incipient competència electrònica. El 1989 va arribar el primer avís en forma de suspensió de pagaments, que es va poder superar. Però quatre anys més tard, el 1993, just quan Arnau n’havia abandonat la presidència, la firma catalana va caure, exhausta, i ja no es va poder tornar a aixecar. L’impulsor d’aquest imperi de les joguines, Josep Maria Arnau, moriria l’any 2007, quan les seves invencions ja feia molt de temps que havien perdut el protagonisme als prestatges de les botigues en benefici de les diversions de caràcter virtual.