L’opa al Banc Sabadell vista pels lectors de l’ARA

BarcelonaVa ser la gran convulsió econòmica a Catalunya el 2024 i serà, acabi com acabi, una de les grans notícies d’aquest 2025. L’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, que suposa una amenaça existencial per a la quarta empresa de Catalunya, és una història que ha acompanyat els lectors de l’ARA en els últims dotze mesos. A l’Empreses hem volgut fer un recorregut cronlògic per aquest any frenètic posant la mirada en els comentaris dels nostres lectors. Aquesta és la pel·lícula de l’any tal com l’heu vist. 

La commoció

Era 29 d’abril del 2024 quan la britànica Sky News donava l’exclusiva: el BBVA negociava per comprar el Banc Sabadell. Era el segon intent després del fiasco del 2020 i disparava totes les alarmes a Catalunya: l’intent arribava pocs dies abans de les eleccions catalanes (se celebraven el 12 de maig) i ràpidament tots els partits s’hi van manifestar en contra. 

Els lectors, en aquelles primeres hores, ja mostraven algunes de les preocupacions que amb els mesos han assenyalat empresaris i analistes, com és el risc d’una concentració excessiva en un sector tan decisiu com el bancari. 

@xabugi era clar: “Notícia dolentíssima!!! La concentració bancària actual hauria de ser fins i tot il·legal! Sense competència els ciutadans i les petites empreses ens quedarem en mans dels bancs… Els governs també haurien de servir per vigilar aquestes coses i el bé comú!!!” En la mateixa línia, @llullo s’expressava així: “Tot plegat són moviments de concentració en què només compta el pur benefici a curt termini. La falta de competència bancària posa els clients als seus peus”. 

Altres veus eren ràpides a l’hora d’escatir el significat de la paraula fusió, que emmascara una realitat en la qual una empresa se'n menja una altra, que desapareix. “Mal negoci per al Sabadell; no serà una fusió, sinó una compra. Els catalans ens veurem obligats a fer gran la Caixa Enginyers”, escrivia @baetulo. 

La resposta

El 6 de maig el Banc Sabadell va respondre a la proposta del BBVA, formalitzada davant la CNMV, amb un no rotund. El consell del banc català, aleshores amb seu a Alacant, es va reunir a Madrid per discutir la proposta, en una decisió transcendental i que, amb la llei a la mà, havia de respondre exclusivament als interessos dels accionistes.

La negativa del Sabadell, que no es va produir amb unanimitat (hi va haver una abstenció), va desencadenar un fenomen que no s’havia vist a Catalunya en els últims quinze anys: els ciutadans expressaven públicament la seva adhesió i el seu afecte a un banc i als banquers. En aquest cas, al Sabadell i al seu president, Josep Oliu. Un reflex d’això apareixia als comentaris de la notícia del dia a l’ARA.

“En la meva qualitat de titular d’un compte al Banc Sabadell, em permeto expressar el meu personal rebuig cap al fet que l’entitat sigui objecte d’alguna transacció [...]. Em permeto expressar la meva confiança cap al seu president, Josep Oliu”, escrivia @JAR aquella mateixa tarda. “El Sabadell ens ha donat alegries durant aquest últim any, ha doblat el preu de les seves accions… Això és el que importa”, afegia @Molalamola. “Des de Sabadell: Pep, no afluixis, val més sols que espanyolitzats”, feia l’usuari @Eselquesemblaquehiha. 

Els lectors, un cop més, anaven més de pressa que l’actualitat i un lector, Miquel Àngel Fernàndez Gonzàlez, advertia de quin podia ser el pròxim capítol del serial. “Malgrat tenir la seu fora de Catalunya, el Banc Sabadell manté un nucli decisori català que no es pot perdre de cap de les maneres. El BBVA hauria de concentrar-se a millorar la seva rendibilitat. No a una eventual opa hostil”, deia. 

Aquell risc, en efecte, estava a punt de produir-se. 

Atac hostil

Dijous 8 de maig. De matinada, abans que obrissin els mercats, el BBVA va respondre a la negativa del Banc Sabadell travessant el Rubicó i presentant una opa hostil. Feia 40 anys que no n’hi havia cap a la banca espanyola. Als entorns empresarials i despatxos de poder catalans la notícia va caure com una galleda d’aigua freda: els accionistes haurien de decidir la possible desaparició de la segona entitat financera de Catalunya, un escenari perillós tenint en compte que la meitat de la propietat de l’entitat nascuda a Sabadell està en mans de fons d’inversió. 

L’anunci, a només quatre dies de les eleccions, va desfermar una dura oposició que es va donar en tot l’espectre polític i en la gran majoria de les associacions patronals i sindicals, que ja s’havien manifestat en contra d’una operació acordada. Els lectors d’aquest diari van respondre en aquell moment amb un cert grau de bel·ligerància. 

“Catalunya no té bancs catalans. Històricament, el sistema ha boicotejat tots els bancs amb seu a Catalunya”, lamentava @josepmaria1. “Si el Sabadell no hagués marxat, ara mateix hauríem d’estar tancant els comptes del BBVA i obrint-los al Sabadell, però ara no deixa de ser un altre banc valencià que perdem”, deia @X.A.T. BCN. “Òbviament, cadascú té llibertat de fer el que vulgui. Ara bé, hi ha maneres i maneres. I aquí hi ha mala llet”, feia @Ignasi Utset. “Això és una declaració d’hostilitat en tota regla, i aquests del BBVA ja van prou servits havent-se cruspit totes les caixes catalanes”, deia Paco Sempere Pascual. 

De nou, els lectors prenien partit pel Banc Sabadell de manera unànime, com es llegia en el missatge de @Quim: “Espero que els surti malament. Amb gent així de prepotent i hostil no es pot ser accionista”. En la mateixa línia, @ltram mostrava el seu pesar: “Trista notícia, deixant de banda la catalanitat o no de l’entitat. Sense competència, els més afectats són els usuaris”. 

Un altre lector, que s’identifica com a @Josep 2, posava el BBVA a la lupa: “La necessitat de la fusió sembla imperiosa per al BBVA, que ho segueix intentant malgrat tot, a destemps per les eleccions i amb males maneres. Quins problemes deu veure a venir als seus mercats mexicans i turcs?”

La competència, amenaçada

Els mesos d’estiu van arribar amb resultats trimestrals de rècord, tant al BBVA com al Banc Sabadell. L'entitat d’origen biscaí, a més, va tenir el reforç moral del suport rotund dels seus accionistes a l’opa sobre el Sabadell. I és en aquest context que les mirades es van anar desplaçant cap als organismes reguladors. 

A principis de juliol, i mentre les patronals catalanes refrendaven la seva oposició a l’opa, @Observant s’expressava així: “L’absorció del Sabadell seria un desastre per a l’ecosistema financer de les pimes catalanes”. Setmanes més tard, en la mateixa línia, Josep Pujol Vila escrivia que “la reducció de bancs, i en conseqüència també d’oficines, anirà sempre en perjudici del bon servei al client. Tant de bo no se’n surti el BBVA”. L’usuari @lluigi es feia en públic una pregunta: “On són les lleis anticompetència per impedir aquesta barbaritat? No fa falta fer gaires números” .

Al setembre, José Portell Muñoz deixava un comentari en què posava el focus en els inevitables acomiadaments que seguirien a la fusió, i que diferents fonts situaven en prop de 5.000 empleats: “Els perjudicats no només són els accionistes, sinó també els milers de treballadors que aniran a l’atur. Reflexionem-hi, sisplau”. 

El gran retorn 

A partir de la tardor, el BBVA va encadenar diferents males notícies per als seus interessos. D’entrada, la victòria de Trump, que anticipava problemes per a l’economia mexicana, molt dependent de les exportacions als EUA. Més tard, per la decisió de Competència de no aprovar la fusió en primera fase, en el que va ser un triomf per al Banc Sabadell: d’una banda, refrendava la seva tesi que l’operació comporta un problema de competència; de l'altra, el BBVA havia assegurat als fons i accionistes institucionals que l’operació es resoldria a finals del 2024. La decisió de Competència ho ajornava tot, com a mínim, a la primavera. 

Però el Sabadell preparava un cop d’efecte en clau d’opa que es va produir a finals de gener: el retorn de la seva seu social a Catalunya després de set anys. L’anunci va propiciar una allau d’optimisme i felicitacions al banc presidit per Oliu, i també, entre els lectors més crítics, comentaris durs per la decisió del 2017 de marxar. Francesc Usach Farnós s’expressava així en un comentari: “Voleu dir que aquesta decisió inesperada no té a veure amb l’opa del BBVA? L’experiència em diu que els bancs només prenen decisions tenint en compte els seus interessos”. 

Aquell 21 de gener, entre altres crítiques al Sabadell, un lector deixava aquesta reflexió: “Soc exempleat del BS, per compra de la meva anterior entitat, i em complau dir que tots els que critiqueu que el Sabadell torni no sabeu de la missa la meitat [...]. Senyor Oliu, sí senyor, amb dos parells de nassos. I enhorabona”. 

Unanimitat pro Sabadell?

Els lectors de l’ARA han expressat majoritàriament el seu rebuig a l’opa, però no es tracta d'una visió unànime. L’opa del BBVA, que va absorbir sis de les deu antigues caixes catalanes en una prova de la seva confiança en l’economia catalana (el Santander, per exemple, no se’n va quedar cap), també ha trobat els seus adeptes entre la comunitat d’aquest diari. Una prova és un comentari de Carles de Llar que critica el Sabadell: “Els dirigents d’aquest banc van ser els impulsors del partit Ciutadans [...] Ens calen entitats financeres catalanes en mans de ciutadans catalans”. 

També oferia una visió discordant amb la majoritària el lector Antoni Trillas: “Com molt bé diu el directiu de BBVA, aquesta operació la decidiran els accionistes. Com a antic treballador del Sabadell i actual accionista, només vull indicar que durant uns quants anys hem estat rebent un dividend de misèria. D'altra banda, recordeu que l’octubre del 2017 el Sabadell va canviar la seu immediatament”. 

Un altre comentarista, Jordi Sans Tarragó, feia referència a la grandària dels dos bancs: “Em sap greu pels descontents, però el BBVA és molt banc, molt més banc que el Banc Sabadell. Espero i desitjo que l’opa tiri endavant i que hi hagi un banc com cal, el BBVA, que faci guanyar diners, i que no calgui estar mai més pendent de les opes”. 

Els pròxims capítols aniran molt marcats per la imminent resolució de Competència, que s'hauria de conèixer aquesta setmana, i la possibilitat que el govern s'hi posi per evitar una fusió. Teòricament, tot plegat s’hauria de resoldre aquest estiu, però algunes veus, les més partidàries de la continuïtat en solitari del Sabadell, creuen que tot plegat es podria ajornar fins al setembre.