El petit hotel centenari de Mollerussa els propietaris del qual encara hi viuen

MollerussaLa ciutat de Mollerussa és el que ara tots coneixem (una capital de comarca amb més de 15.000 habitants) gràcies a dos esdeveniments històrics fonamentals: la construcció del canal d'Urgell, que va començar a regar a mitjans del segle XIX una terra que abans era un autèntic desert, i simultàniament la construcció de l'estació de tren i una la línia que connectaria el municipi amb Saragossa i Barcelona. El boom demogràfic estava assegurat. Centenars d'agricultors i comerciants van aprofitar-se d'aquell context econòmic tan favorable, i també els empresaris amb més vista.

Dos d'aquests visionaris van ser el matrimoni format per Felip Llaudet i Montserrat Romeu. Just al costat de l'estació van aixecar un petit negoci que anomenarien La Fonda del Jardí. Mitja dotzena d'habitacions per acollir, majoritàriament, viatjants, comerciants i algun turista perdut. Els Llaudet, que van tenir dues filles, obrien aquella fonda com una activitat complementària a la seva activitat ramadera. De fet, la família residia al mateix establiment, on també tenien els seus corrals i tancaven molts dels seus negocis de compra i venda de bestiar.

Als anys seixanta, la seva filla Maria, casada amb Lluís Vila, va continuar amb la mateixa tendència. Però va ser un dels fills de la tercera generació, Joan Vila, juntament amb la seva esposa Maria Àngels Riba, qui va donar l'impuls definitiu a l'hotel. Es van casar l'any 1975 i, justament després, van agafar el relleu del negoci i van fer una forta inversió que va acabar elevant el nombre d'habitacions fins a seixanta. A més, van adquirir altres immobles del barri per convertir-los en habitatges de lloguer. Tota una visió de futur: el negoci continua actiu encara avui.

El Joan i la Maria Àngels, ja jubilats, continuen sent els propietaris de l'Hotel Jardí. El negoci rep aquest nom perquè abans hi havia un magnífic espai verd amb un estany, amb cignes inclosos. Les ampliacions posteriors van obligar a reduir el jardí a un espai més petit, però simbòlic. Però el més rellevant de tot és que aquest matrimoni continua vivint a la part superior de l'edifici, com feien els seus avantpassats. Per anar a casa seva, encara avui continuen entrant per les portes automàtiques de l'hotel i travessant el vestíbul principal, com uns clients més.

A la mateixa fonda s'hi van criar també el Joan i la seva germana petita Marta, els dos actuals dirigents del negoci. "Recordo que de petit em passava hores parlant amb els clients i baixant de cul les escales de l'hotel", confessa el Joan, de la quarta generació dels Vila, que ara té 46 anys i tres fills.

L'hotel continua funcionant a la mateixa mida, tot i que els temps que corren no són bons per a un sector dominat per les grans cadenes hoteleres. La competència dels pisos turístics i la dificultat de trobar mà d'obra estable els estan condicionant, però confien mantenir el negoci viu durant, com a mínim, una generació més. "Desconec si cap dels meus fills agafarà el relleu, però d'una manera o altra el negoci continuarà unes dècades més –diu Vila–. He heretat aquest negoci i no tinc cap dret a destruir-lo".

Per fer-ho possible, els germans Vila tenen una estratègia ben clara: fidelitzar el treballador, amb bones retribucions, rotacions i flexibilitat en els horaris. "L'empatia pels empleats, mimant-los i cuidant-los, és la clau perquè el negoci acabi funcionant", diu el director gerent. Actualment disposen d'una plantilla de vint persones, moltes de les quals compten amb una llarga trajectòria dins l'empresa familiar.

Una altra estratègia dels germans Vila és diversificar la seva activitat per consolidar les opcions de supervivència. Mollerussa no viu del turisme i és, en definitiva, una ciutat massa petita per sostenir un hotel de tres estrelles com el Jardí. Per això, els directius diversifiquen la seva oferta per atraure el màxim nombre de clients potencials, la majoria dels quals, treballadors.

"Podem arribar a agafar fins a tres tipus diferents de clients, des de l'obrer que necessita una habitació força econòmica fins al gran executiu que demana un espai de més de trenta metres quadrats, passant per enginyers que venen a passar unes setmanes a Mollerussa i necessiten una cuina per fer-se els seus propis àpats", explica el Joan. "Hem crescut i ampliat els serveis en els últims anys, incloent-hi apartaments, suites i aparthotel, a més de lloguers de places de garatge, galeries comercials i altres nombrosos serveis", afegeix.

En els seus més de cent anys d'història, l'Hotel Jardí ha passat per tota mena de vicissituds històriques: dues dictadures (les de Primo de Rivera i Franco), els embats de la Guerra Civil i els anys posteriors i una forta crisi immobiliària al segle XXI. Però el que Joan Vila considera més colpidor va ser la pandèmia. "Ens van tancar l'hotel del matí a la tarda", recorda. Van estar diversos mesos sense activitat i, després, van anar arribant clients amb comptagotes. "Vam assumir que el més important era poder donar servei als clients de tota la vida", diu el Joan. Perquè a l'Hotel Jardí els propietaris coneixen personalment molts dels seus clients. "Això és com una petita família", conclou.