Les bosses que semblen sueques però que van néixer en un rodatge barceloní
La firma catalana Ölend va facturar 15 M€ l'any passat i exporta el 95% de les seves vendes
Adriana Dumon i Fran Ríos es van conèixer treballant en un rodatge a Barcelona, mentre ella encara acabava el seu treball final de carrera. Tots dos venien de l'audiovisual i no havien tingut cap contacte professional amb la moda. Però la curiositat per tot allò creatiu va fer que de cop es trobessin cosint motxilles a mà a la sala d'estar del seu pis a la capital catalana. D'aquesta escena ja en fa més de tretze anys i aquell taller casolà improvisat s'ha convertit en una marca que l'any passat va facturar 15 milions d'euros venent bosses de mà i accessoris minimalistes a tot el món.
Com han arribat fins aquí? Dumon va viure un temps a Londres i quan Ríos la visitava "al·lucinàvem amb les peces que hi trobàvem". Va ser aleshores quan van començar a pensar a tirar endavant una firma que agafés elements d'aquest disseny més modern, però a un preu més assequible. "La veritat és que hem passat per totes les fases", explica la cofundadora d'Ölend, un nom inspirat en una illa sueca, que sovint alimenta la confusió que es tracta d'una empresa de moda escandinava en lloc de catalana. A ells dos s'hi va sumar com a impulsor i inversor un dels amics de la infància de Ríos, Antonio Longás, exfutbolista aragonès que va arribar a debutar amb el primer equip del Reial Saragossa i el filial del Barça i que buscava entrar en un projecte empresarial més enllà de l'esport.
De cosir ells mateixos les primeres motxilles —Dumon va compartir el 2013 al seu Instagram un prototip fet amb diverses teles— van passar a contactar amb costurers autònoms, a muntar el seu propi taller i ara compten amb un proveïdor que treballa amb uns quants fabricants. De fet, el van conèixer perquè la seva parella havia comprat una de les seves bosses, "li va encantar i es va posar en contacte". "És molt còmode perquè entén les nostres necessitats i qualitats i ens pot aconsellar i trobar el millor proveïdor per a cada disseny", explica la cofundadora d'Ölend.
Així i tot, la companyia ha hagut de fer un pas enrere pel que fa a la producció de proximitat, admet, davant les dificultats per trobar proveïdors en un sector que viu en retrocés des de les últimes dècades a casa nostra. "Durant deu anys vam produir a Espanya, però ens resultava impossible trobar tallers amb l'experiència i qualitat que requerien els materials tècnics que fem servir. Era molt limitador", assegura Dumon. La seva bossa més icònica, l'Ona, es pot convertir en motxilla i està feta d'un tipus de niló lleuger que repel·leix l'aigua. De totes maneres, l'empresària insisteix que la firma encara manté una producció "responsable i sostenible". Al principi es van centrar molt en les bosses i les motxilles, però estan a punt de llançar la seva primera gavardina i també han provat de vendre barrets, necessers i clauers.
Tot i haver nascut a Barcelona, Espanya només representa el 5% de les vendes d'Ölend i el gruix dels seus ingressos està molt repartit entre diversos mercats. "Estem molt orgullosos de tenir el Japó com el país més important perquè són un públic molt exigent i un dels nostres preferits, personalment i també com a font d'inspiració dels nostres dissenys", comenta Dumon. Les seves bosses de lona d'estètica minimalista —estan pensades per al dia a dia i en tenen de colors molt diversos— també s'han fet un lloc entre els modelets de consumidors dels Estats Units, el Regne Unit, els Països Baixos i Alemanya.
Botiga pròpia
En els últims anys, l'estratègia de l'empresa s'ha centrat a situar-se en botigues de referència als seus mercats clau i avui, a més de la seva web, els accessoris d'Ölend es poden trobar en establiments com els grans magatzems parisencs Le Bon Marché, les galeries Lafayette i les botigues Merci; la cadena neerlandesa d'alta gamma De Bijenkorf, i la italiana Rinascente. "A més, hem començat a estudiar seriosament obrir la nostra primera botiga física. És un repte, però creiem que té molt de sentit i ens il·lusiona molt", avança Dumon.
L'any passat la firma va assolir una facturació de 15 milions d'euros i aquest any tenen l'objectiu d'acostar-se als 20 milions. "Després de tretze anys de feina, podem dir amb orgull que el projecte és rendible", diu la cofundadora. Ho ha aconseguit amb un equip força limitat —"com una petita família"— de set treballadors, encara que Dumon admet que han externalitzat moltes tasques. "Hi ha perfils molt vàlids que treballen externament per a diverses marques. A poc a poc anem buscant nous perfils per poder créixer", comenta.
