Homenots i donasses
Empreses 05/02/2022

L’hereu que va donar el nom a la Casa Batlló

L’empresari Josep Batlló va utilitzar l’edifici del passeig de Gràcia reformat per Antoni Gaudí com a aparador del seu èxit personal

3 min
Josep 
 Batlló Casanovas
 1855-1934

Un dels indrets de Barcelona amb més acumulació de turistes per metre quadrat -si més no, abans de la pandèmia-és el tros de vorera del passeig de Gràcia a l’altura del número 43. És just on s’aixeca la Casa Batlló, una de les obres emblemàtiques d’Antoni Gaudí. Els propietaris actuals són la família Bernat, que va fer fortuna amb els Chupa Chups, però l’immoble no té relació amb els caramels de pal sinó amb un altre dels negocis de la família, les assegurances. Quan Enric Bernat va voler diversificar les seves activitats, va adquirir una companyia asseguradora anomenada Iberia Seguros -avui extinta- que tenia la seu social precisament en aquest immoble i, per tant, va passar a ser-ne el propietari. La casa havia anat a mans de l’asseguradora el 1954, que l’havia adquirit a la família Marimon-Batlló, i aquí ja comença a treure el nas el cognom amb què la finca va ser batejada i amb què és mundialment coneguda.

La construcció, o millor dit la reforma, va ser encarregada per Josep Batlló a Gaudí l’any 1904, sobre una finca que havia dissenyat inicialment l’arquitecte Emili Sala Cortés el 1875. La voluntat de Batlló era tenir una residència familiar que fos aparador del seu èxit personal, després d’haver heretat del pare una important empresa del sector de la seda i d’haver-se casat el 1884 amb una membre de la família Godó (Amalia Godó), també del tèxtil (jute i cànem per fer sacs, amb una factoria de grans dimensions que posseïen al Poblenou de Barcelona) i empresaris de premsa des de feia tres anys amb el diari La Vanguardia. Des del punt de vista professional, Batlló es va decantar per entrar a formar part de la firma de la seva família política Godó y Compañía, mentre la fàbrica de teixits de seda era gestionada primer pel seu pare, Feliu, i després pel seu germà Tomàs.

Pel que fa a la seda, el negoci havia nascut el 1880 sota la denominació de Reig, Batlló i Companyia, successora de la fàbrica de Gràcia Eduard Reig i Companyia. Quan Reig va morir, la nova raó social incorporaria els Batlló i la filla menor d’edat de Reig. Amb el canvi de segle, els Batlló van fer un gir al negoci, obrint una fàbrica al Masnou i suprimint el cognom Reig de la denominació social. Quant al vessant de Batlló com a accionista i directiu de Godó y Compañía, va compartir responsabilitats amb Ramón Godó Lallana, fill del fundador, primer comte de Godó i cosí germà de la seva dona.

Batlló també va intervenir en la fundació d’una altra de les firmes clàssiques del sector cotoner del país, com és el cas de José M. Llaudet Bou, Sociedad en Comandita, que tenia la factoria a Sant Joan de les Abadesses. La família Llaudet acabaria esdevenint una de les principals productores de teixit de cotó i un dels seus descendents, Enric Llaudet i Ponsa, seria president del FC Barcelona els anys 60.

El 1917, a Josep Batlló el trobem a la llista dels dos-cents principals contribuents de la ciutat de Barcelona, que estava encapçalada per Claudio López Bru (marquès de Comillas) i Manuel Girona Vidal (d’una important família de banquers), i que donava determinats drets polítics. Aquell mateix any va ajudar el seu fill petit, Felipe, a explorar nous horitzons endinsant-se en el món de l’automoció, i tots dos van crear la marca d’automòbils España, produïts per la firma Fábrica Nacional de Automóviles F. Batlló, amb factoria a Sant Andreu de Palomar. El 1928 es va fusionar amb un altre fabricant, Ricart, per acabar abaixant la persiana el 1930 a causa de la crisi.

A Josep Batlló, la mort li va arribar el març del 1934, després d’una llarga malaltia. Aproximadament una dècada després, el 1946, l’empresa que havia dirigit durant tants anys va ser fusionada amb la firma propietat de Santiago Trias Romeu i es va crear una nova societat denominada Godó y Trias, amb la producció desplaçada a la factoria que Trias havia construït a l’Hospitalet el 1903. L’empresa va subsistir fins al 1986 i uns anys abans, el 1975, va servir com a escenari per al rodatge de la sèrie de TVE La saga dels Rius.

stats