Joan Pera: “En temps de crisi, l’exportació ens va permetre seguir creixent a dues xifres”

La història de Manufactures Arpe està plena d’apostes arriscades.

Malgrat que l’empresa va néixer el 1991, els meus pares ja feia més de 40 anys que es dedicaven al món del tèxtil. De fet, tenien una empresa orientada al sector de la moda, a través de la qual fabricaven peces de roba per a tercers. Ara bé, la crisi que va patir el sector durant els anys 80 va obligar-los a reorientar-se: van decidir deixar el sector de la moda per enfocar-se al de l’automoció. Va ser un canvi arriscat però encertat. El meu pare va patentar una baieta tècnica d’ús industrial, enfocada específicament a la secció de pintura de les plantes automobilístiques, que permetia netejar la carrosseria dels nous vehicles just abans de ser pintada sense deixar anar cap mena de fibra. Per explotar aquesta patent, va decidir fundar Manufactures Arpe.

Tanmateix, les patents industrials tenen una durada de 20 anys...

Exacte. A més, a mesura que va anar passant el temps, van començar a sorgir productes substitutius. L’any 2001, l’empresa passava per uns moments molt difícils. De fet, eren els moments de la bombolla immobiliària i vam estar a punt de transformar l’edifici en habitatges. Finalment, però, la meva germana i jo vam decidir agafar-ne el control i vam intentar reflotar-la. I ho vam aconseguir. Des de l’inici vam apostar per les noves tecnologies, amb la incorporació d’un nou sistema d’impressió digital sobre teixit. Això ens va permetre posicionar-nos al mercat amb un producte força diferent del de la resta de competidors. A més, a principis dels 2000 jo treballava a La Caixa. L’entitat començava a apostar molt fort pel món online i també vam decidir desembarcar a internet. Això ens va permetre internacionalitzar-nos més fàcilment.

A quants països exporten ara mateix?

Estem exportant a més de 25 països, principalment a estats membres de la Unió Europea. Actualment venem fora un 47% de la producció. Durant la crisi econòmica, el nostre sector va patir caigudes generalitzades del 70% però, malgrat tot, nosaltres vam mantenir creixements de fins a dues xifres. Els guanys provinents de les vendes en altres països ens compensaven la caiguda en l’àmbit nacional i fins i tot ens permetien seguir creixent.

Tot i això van provar d’exportar als Estats Units i als Emirats Àrabs i no se’n van sortir. Què els va passar?

Les coses ens anaven bé i vam voler intentar-ho. Però vam córrer massa. L’empresa encara era massa petita i, quan vaig arribar als Estats Units, vaig adonar-me que no coneixia el país. És un mercat enorme. Primer t’acullen amb els braços oberts i t’animen a establir-t’hi per aconseguir el teu somni americà, però després la competència és ferotge. Una empresa fins i tot ens va investigar i copiar.

Quant facturen?

El 2016 vam facturar 1,4 milions d’euros. Ens hem estancat una mica perquè ens hem centrat més a organitzar-nos internament, però tenim molt bones sensacions. Treballem amb molts mercats i sectors diferents i això ens aporta estabilitat: fem des de draps de microfibra per netejar ulleres fins a fundes de mòbil. Si en època de crisi el sector bancari va aturar en sec la inversió en marxandatge, les farmacèutiques van començar a invertir-hi. Eren temps d’antidepressius.