La immobiliària femenina que creix amb les crisis

“En temps de crisi, històricament creixem”. Així explica Immaculada Amat l’evolució de la immobiliària que porta el seu cognom i de la qual és directora general. L’avantatge, diu, és el coneixement històric. La companyia familiar de Sant Just Desvern va néixer el 1948 i l’han fet créixer ella i la seva germana Joana. Ara ja estan fent la transició a la tercera generació. El naixement de la companyia ha marcat el seu desenvolupament fins a convertir-se en referència del sector. El pare de les germanes Amat va morir jove, als 27 anys, i la seva dona es va fer càrrec de l’empresa quan només en tenia 25.

Aquest fet ha marcat el desenvolupament i les formes d’actuar. Immaculada explica, per exemple, que no tenen “problemes de paritat a l’empresa, sinó potser a l’inrevés”, perquè fins al 2008 només hi havia dones. Ara ja l’han obert als homes -de fet, el seu fill Guifré és el director de l’oficina de Barcelona i ha de succeir-la a l’empresa-, però encara hi ha una preponderància femenina del voltant del 70%.

Immaculada Amat explica per què han sobreviscut, i fins i tot han sortit reforçats, de la crisi del sector: “Teníem clar que els pisos al final van a parar a la banca, que no té estructura per vendre’ls”, explica. “I si estàs preparat, tens un bon equip comercial i capacitat de resistir, pots guanyar els concursos de la banca per vendre”. Això, explica, és el que els va passar. No va fer fora ningú, va resistir i l’any 2011 ja va guanyar un concurs del Banc de Sabadell per encarregar-se de vendre 90 pisos a l’Illa del Mar, a Diagonal-Mar.

No obstant això, també es va trobar amb problemes. Era una zona de nou desenvolupament i va pensar que feia falta sang jove per vendre. “Però quan va arribar la crisi, els joves no tenien capacitat emocional per aguantar la pressió i vam haver de rescatar els caps comercials de 50 anys”. També té clar com va veure arribar la crisi. “Me’n vaig adonar quan vaig comptar 25 grues a Balaguer, i a una ciutat com Tàrrega hi havia en marxa tres plans parcials urbanístics al mateix temps”. Detalls d’aquests tipus van fer que s’adonés, el 2006, que allò era una disbauxa. Una crisi del sector que, al seu parer, ha sigut més llarga que les anteriors perquè “aquesta borratxera” constructora i immobiliària es va allargar dos anys més del que tocava.

El negoci funciona, però Immaculada Amat creu que, a més, s’ha d’aportar quelcom a la societat, per exemple donant suport a la cultura. Però tot i això, creu que el més important és tractar bé els treballadors. “La responsabilitat social comença per tenir tots els teus treballadors com Déu mana, cotitzant a la Seguretat Social”. “I volem que la gent cobri un bon sou”, afegeix aquesta empresària, que a més indica que dels incentius se n’ha de beneficiar tota l’estructura, no només els comercials, perquè també és important el paper d’una secretària o la feina d’una telefonista.

El concepte d’empresa no és gaire habitual en el sector i amb la sortida de la crisi han sorgit molts nous competidors. Com apunta el seu fill, Guifré Homedes, no pot ser que a Barcelona hi hagi 3.800 immobiliàries, tenint en compte que l’any passat només es van tancar 14.000 operacions de compravenda. “En toquen menys de quatre per cap” i “fa el sector insostenible”, diu.

El coneixement i la gestió és clau per competir en aquesta situació. Immaculada Amat creu que és un gran avantatge per a la seva companyia, perquè des del primer dia guarden totes les dades. Ara ja en format digital -han suprimit el paper a la companyia-, fins al punt que tenen una participació en una companyia de software, TAAF, que desenvolupa productes per al sector immobiliari. Però en l’època del big data això va més enllà. Guifré Homedes explica que per un anunci d’un pis es reben molts mails i trucades. Com s’ha de seleccionar a qui atendre? Van buscar uns matemàtics i han desenvolupat un algoritme que permet classificar aquests contactes interpretant quins són els que tenen més capacitat de generar una visita del possible client a l’immoble

L’any 2015 -últim disponible-, Amat va facturar 3,77 milions d’euros, amb unes vendes gestionades superiors als 60 milions i lloguers per valor de 439.101 euros. La companyia té tres línies de negoci: la patrimonial, amb la gestió de més de 6.000 lloguers i l’administració d’unes 13.000 comunitats; i la comercial, amb una cartera d’uns 300 pisos d’obra nova a la venda, a més dels de segona mà. Dins de la venda tenen una divisió per habitatges de luxe, en què tenen com a clients molts estrangers, amb un paper especialment destacat dels egipcis. I també fan feines de consultoria per a grans inversors, molts d’internacionals, com fons, socimis i family office.