Una icona d'Oxford Street, al centre d'una batalla comercial i financera entre la Meca i París

LondresDos grups financers internacionals, el Fons d'Inversió Pública d'Aràbia Saudita i el gegant de productes de luxe Kering, propietat del multimilionari francès François Pinault, sobrevolen un dels edificis més emblemàtics i majestuosos d'Oxford Street: el dels grans magatzems Selfridge's. L'interès s'ha despertat a causa de l'enfonsament del propietari de la meitat de la companyia, la immobiliària austríaca Signa, del milionari Rene Benko, que el novembre de l'any passat es va declarar insolvent i va entrar en un caòtic procés de reestructuració del deute, encara no resolt.

El propietari de l'altre 50% de l'empresa, el Central Group tailandès –companyia de la família també de multimilionaris Chirativat, que posseeix altres veritables grans comerços del luxe a Europa, com Brown Thomas & Arnotts, a Irlanda, o De Bijenkorf, als Països Baixos– busca un soci amb què compartir la càrrega financera que, de moment, suposa operar Selfridge's. Aquesta companyia està molt afectada pels recents augments dels tipus d'interès i els deutes dels crèdits signats i endossats a la mateixa companyia a finals del 2022 per valor de 1.990 milions d'euros pels fins ara dos propietaris. A més, si bé hi ha hagut una millora al llarg de l'any passat en el benefici operatiu –45,50 milions d'euros–, les pèrdues abans d'impostos encara es van enfilar en el mateix període als 44,33 milions, malgrat tot, una millora en relació amb la pèrdua equivalent de 142,13 milions del 2022.

Selfridge's no té un origen anglès, com Fortune & Mason, per exemple. Però després de més d'un segle de presència continuada a Londres i a altres dues ciutats del Regne Unit –a Manchester té dos establiments i a Birmingham un; a més de la botiga en línia–, la marca és tant popular com respectada pels compradors britànics de classe mitjana i alta.

El 1906 Harry Gordon Selfridge, l'empresari nord-americà fundador dels grans magatzems de Chicago Marshall Field, va arribar a Londres amb la dona i quatre fills. Tenia cinquanta anys i "un ego enorme, tan gran com Oxford Street", en paraules de la seva biògrafa, Lindy Woodhead. En aquell carrer, només tres anys després, el 1909, va obrir els primers grans magatzems moderns de la capital britànica, on va aplicar les mateixes tècniques comercials que amb tant d'èxit havia dut a terme als Estats Units.

Harry Selfridge va revolucionar el concepte d'anar de compres, una experiència que era aleshores, a principis de segle, sobretot, una forma d'entreteniment. Als grans magatzems es podien tocar, jugar i gaudir els articles en venda, encara que no es compressin; els aparadors, a més, es van convertir en finestres espectaculars, fins a popularitzar l'expressió window shopping; i els empleats eren alliçonats sobre com vendre de forma més efectiva, i obtenien gratificacions pels seus registres, pràctica no emprada fins aleshores a les illes. L'edifici original, de 50.000 metres quadrats, obra de l'arquitecte nord-americà Daniel Burnham, va ser restaurat el 2002, i manté intacte l'encant d'un classicisme beaux-art però no gens recarregat.

Ara, com si el destí de Harry Gordon Selfridge es repetís –va morir el 1947 quasi en la ruïna i desposseït del seu negoci–, Selfridge's es troba en una cruïlla i sense un rumb concret. A l'espera d'esdeveniments i amb la necessitat, anunciada l'estiu passat pel seu director general, Andrew Keith, de "treballar de manera més eficient", repte que suposarà la "redimensió d'alguns dels nostres equips de la central, inclosos alguns petits equips de comerç al detall que donen suport a les nostres botigues". En altres paraules, un nombre encara no concretat d'acomiadaments dels 3.120 empleats.

Qui guanyarà la partida: els àrabs o els francesos? És d'hora per dir-ho. Però el que resulta clar és que el Fons d'Inversió Pública d'Aràbia Saudita (FIPAS) busca arreu tota mena d'inversions amb què diversificar els seus interessos. El 2021 el fons va adquirir la majoria de la propietat del Newcastle United i l'any passat va esdevenir el segon accionista de la històrica marca de cotxes Aston Martin. A més, l'any passat la premsa econòmica anglesa va informar que en l'operació de compra del seu 50% de Selfridge's, l'empresa Signa va rebre el suport financer del regne saudita. No era la primera vegada. Perquè el FIPAS va invertir anteriorment a Signa Sports, una companyia de venda al detall de roba esportiva en línia que cotitzava a la borsa de Nova York des del 2021.

François Pinault, l'amo de Kering, no llança la tovallola. La companyia, que cotitza a París, val 52.000 milions d'euros i posseeix, entre altres marques de luxe, Gucci, Balenciaga, Yves Saint Laurent i Alexander McQueen. Recentment ha comprat un immoble a la Cinquena Avinguda de Nova York, que acull la botiga de Gucci per 963 milions de dòlars.

Ara per ara, però, la potència de Mohammed bin Salman, el príncep hereu de l'Aràbia Saudita, sembla infinita. Com a mínim, disposa de 500.000 milions de dòlars a través del fons d'inversió per continuar comprant el món i netejant la imatge d'instigador intel·lectual de l'assassinat i esquarterament del periodista dissident Jamal Khashoggi.