El supermúsic dels 15.000 milions de reproduccions, problema per a Spotify

CopenhaguenSpotify, la plataforma per escoltar música en línia amb més subscriptors del món, va néixer l'any 2008 amb la promesa d'ajudar músics, discogràfiques i compositors a lluitar contra les descàrregues il·legals que amenaçaven d'enfonsar el sector. Dues dècades més tard, l'empresa sueca s'ha convertit en un autèntic gegant que presumia l'any 2023 d'haver pagat 9.000 milions de dòlars als creadors musicals en drets d'autor i de generar beneficis per a artistes i discogràfiques independents i menys coneguts, segons deia la companyia. El seu creador i actual conseller delegat, l'emprenedor Daniel Ek, treia pit de la xifra rècord que la plataforma havia pagat als creadors dient que "molts artistes nous i prometedors estan avançant a Spotify i finalment poden viure a temps complet de la música". "Estem molt, molt orgullosos d'això", afirmava. Tot i això, no ha deixat mai de planar una ombra de dubte sobre el gegant suec de la música en streaming, que sovint ha rebut crítiques de la indústria musical per la falta de transparència i per no pagar prou royalties als autors.

Recentment, una investigació publicada pel diari suec Dagens Nyheter ha revelat un altre aspecte de la plataforma que fins ara es desconeixia. Encara que sembli impossible, hi ha un artista suec que acumula més reproduccions a la plataforma que la mítica banda ABBA (7.600 milions de reproduccions), Britney Spears (10.000 milions de reproduccions) o Elton John (11.000 milions de reproduccions). Es diu Johan Röhr i, com demostra la brevetat de la seva entrada a la Wikipedia, no el coneix ningú, tampoc al seu país. Malgrat això, la música d'aquest compositor, productor i músic nascut a Estocolm l'any 1976 acumula més de 15.000 milions de reproduccions a Spotify, gairebé les mateixes que els Beatles. Això és possible gràcies al fet que Röhr ha publicat més de 2.700 cançons a la plataforma, utilitzant 650 noms i perfils d'artistes del tot falsos. Per exemple, l'artista que apareix com a Minik Knudsen no és un productor danès, Mingmei Hsueh no és una intèrpret xinesa ni Csizmazia Etel un erudit pianista hongarès, malgrat que tots aquests noms es poden trobar com a artistes verificats a Spotify.

Els periodistes del Dagens Nyheter han creuat la informació de diverses bases de dades i han descobert que Röhr és el compositor que s'amaga rere el perfil fals de tots aquests artistes. De fet, les peces compostes per Röhr es poden trobar a les llistes de música que recomana la plataforma a llistes com Stress relief (alliberament d'estrès) o Peaceful piano (piano tranquil). Aquestes llistes són immensament populars entre els usuaris que busquen una música de fons mentre treballen o es relaxen, i l'empresa cada vegada demana més peces d'aquest tipus a les discogràfiques. Les composicions de Röhr es poden trobar en 100 llistes instrumentals d'aquest tipus, que en total sumen 62 milions de subscriptors. Un altre dels hits del compositor suec és la cançó de piano infantil Twinkle twinkle, little star que a la plataforma apareix sota el nom de l'artista Adelmar Borrego i que acumula 249 milions de reproduccions.

Segons els periodistes suecs, a Röhr el negoci li ha sortit rodó malgrat ser un complet desconegut. Tot i que no se sap quants diners li va pagar Spotify en drets d'autor, l'any 2022 l'empresa privada de l'artista va guanyar 32,7 milions de corones (2,8 milions d'euros).

L'estratègia utilitzada per Johan Röhr no és única: l'utilitzen centenars d'artistes més que omplen la plataforma de perfils de músics falsos. La investigació periodística també ha revelat que és la mateixa empresa qui fomenta aquesta pràctica, ja que ofereix una remuneració més baixa als artistes (al voltant d'una quarta part per cada reproducció) a canvi que la seva música aparegui a les llistes amb més oients a l'aplicació. Aquesta fórmula dificulta les possibilitats per als artistes reals d'obtenir beneficis amb la música.

Segons el professor en negoci i gestió musical de la universitat noruega d'Agder Daniel Nordgård, el problema no és que "un artista utilitzi un pseudònim per crear música; això ha passat sempre". "El problema és la dimensió d'aquest fenomen, que sembla gairebé un procés de creació musical industrialitzat i no artístic, i fet amb l'únic objectiu d'aconseguir beneficis econòmics i explotar el sistema", assegura. Nordgård explica a l'ARA que aquesta fórmula permet ampliar els beneficis assolits per Spotify, ja que, "com més usuaris escoltin aquesta música low cost, més diners estalviarà l'empresa". L'empresa sueca no ha volgut respondre a la investigació del Dagen Nyheter, més enllà d'un comentari per escrit dient que no comenta "acords concrets" i que "les condicions pels drets d'autor són úniques per a cada artista, de la mateixa manera que també ho són per als pòdcasts". Tot i això, per a Nordgård, la falta de transparència de Spotify amb els contractes pels drets d'autor "és preocupant, malgrat que en cap cas és il·legal". Aquest expert insisteix que casos com el del Johan Röhr "alimenten encara més les sospites i les reticències d'artistes, músics i productors de treballar amb aquestes plataformes".