Fàrmacs per tractar malalties minoritàries

Es defineixen com a minoritàries les malalties que afecten com a molt una de cada 2.000 persones. Invertir en el desenvolupament de fàrmacs per tractar aquestes malalties no sembla d'entrada un negoci rendible, però els canvis en la legislació introduïts en els últims anys per incentivar la investigació en aquest àmbit han obert noves oportunitats per a les empreses de biotecnologia. És el cas de Minoryx, una companyia fundada l'octubre del 2011 per tres investigadors catalans -Marc Martinell, Juan Aymamí i Xavier Barril- que s'ha especialitzat en la recerca de medicaments per a malalties minoritàries que afecten principalment nens.

"Ens hem centrat en malalties que afecten el sistema neurològic i moltes vegades causen la mort del nen abans que faci dos anys", explica Martinell, CEO de l'empresa, ubicada al Tecnocampus de Mataró.

Minoryx ha desenvolupat la seva pròpia plataforma tecnològica que li permet investigar nous fàrmacs tant a escala computacional com experimental. Pel que fa a l'experimental, l'empresa compta amb una àmplia xarxa de col·laboradors del món acadèmic i científic, com la Facultat de Farmàcia de la UB, l'Hospital Sant Joan de Déu i diverses associacions de pacients afectats per malalties minoritàries. "Treballar en xarxa és essencial per compartir riscos i coneixement", diu Barril, responsable de l'àrea d'investigació.

Venda de patents

Actualment, Minoryx es concentra en la investigació de tractaments per a tres malalties específiques i espera comercialitzar-ne algun a partir de l'any 2017. L'objectiu és vendre la patent dels seus fàrmacs, coneguts com a chaperones , als laboratoris multinacionals perquè posteriorment els produeixin.

Una altra àrea de negoci de Minoryx és el reposicionament de fàrmacs -estudiar l'aplicació de fàrmacs existents per tractar malalties minoritàries- i estimen que podran començar a facturar alguna de les seves reformulacions l'any 2015.

"La inversió en biotecnologia és arriscada, ja que implica creure en productes intangibles, com les patents, i és difícil trobar inversors en aquest sector", observa Martinell. Tot i que Catalunya gaudeix d'una bona imatge internacional en el sector biotecnològic gràcies a la creació del clúster Biocat i a la presència d'empreses punteres com Grifols, els inversors especialitzats en aquests sector són escassos. Minoryx va començar a funcionar a partir d'una aportació inicial dels socis de 65.000 euros. Poc després, l'empresa va rebre una inversió de 50.000 euros d'Enisa (ministeri d'Indústria) i 50.000 més del fons d'inversió Caixa Capital Risc. En els pròxims dies, Minoryx té previst tancar una nova ronda d'inversió privada per 160.000 euros, que li permetran finançar la investigació de nous projectes durant els pròxims tres anys.

Legislació favorable

Per incentivar la R+D en malalties minoritàries, l'any 2000 va entrar en vigor una nova legislació europea que garanteix a les empreses del sector l'exclusivitat del seu fàrmac al mercat durant deu anys (als EUA són set). "A Europa hi ha 30 milions d'afectats per aquestes malalties. És evident que hi ha un nínxol de mercat per explotar", comenta Martinell. Guanyar visibilitat internacional és un dels principals objectius de l'empresa, "ja que els competidors i clients són a escala global", afegeix Martinell.

Segons el CEO de Minoryx, la tendència actual del sector és l'aparició cada cop més de petites empreses biotecnològiques de R+D que venen les patents als laboratoris multinacionals. Aquests grans laboratoris tenen els seus propis departaments de R+D, però només el 50% dels seus productes són innovacions pròpies, informa Martinell. "Les empreses petites som més flexibles, més ràpides i menys costoses a l'hora d'innovar", conclou l'investigador.