Europa vol un Silicon Valley del grafè
La UE invertirà 1.000 milions d'euros a desenvolupar un material revolucionari per a les TIC
Quan el 2010 els físics russos establerts al Regne Unit Andre Geim i Konstantin Novoselov van recollir el premi Nobel, pocs comprenien la importància del seu gran descobriment.
Sis anys enrere, en una de les seves investigacions informals, que ells anomenaven els experiments dels divendres, se'ls va ocórrer aïllar el material que quedava enganxat en un tros de cinta adhesiva després de passar-lo per la punta d'un llapis. El que van trobar en dissoldre en aigua aquelles taques de color grisenc va ser un nou material anomenat grafè , que pot resultar definitiu per al futur d'Europa, en cas que ho sigui per al futur de les tecnologies de la informació.
Grafit europeu
Si els EUA van basar tota una poderosa indústria en el silici, la UE aposta ara per desenvolupar una indústria al voltant del grafè. La particularitat d'aquest material és que es tracta de xarxes d'àtoms de carboni unides entre elles en cel·les hexagonals, de manera que ocupen tres enllaços i en deixen un de lliure. Precisament aquest enllaç lliure s'enllaça amb un àtom de carboni de la xarxa superior i així, successivament, es van ajuntant capes de grafè fins a donar lloc a l'estructura del grafit, que és el mateix material que el diamant, però sotmès a diferents condicions de temperatura i pressió.
El grafè es coneixia en la teoria des de principis del segle XX, però no ha estat fins al segle XXI que s'ha aconseguit aïllar-lo. A partir de llavors s'han descobert totes les seves sorprenents propietats: és capaç de formar capes tan fines com un sol àtom que poden ser interminables -es calcula que una capa que cobrís el Camp Nou pesaria només un gram-; té una conductivitat electrònica superior a la del silici i fins i tot a la del coure; és dur com el diamant, però flexible com el paper, i té propietats òptiques i fotovoltaiques.
Nova era per a les TIC
En un camp com el de les TIC, on s'ha arribat a una situació límit pel que fa a la grandària i la portabilitat dels aparells amb accés a internet -tauletes i smartphones no es poden fer ni més petits ni més lleugers sense renunciar als seus avantatges- la indústria del grafè podria resultar la revolució del segle XXI. Per exemple, donant lloc a un telèfon que fos com un foli de paper que es pogués plegar i desplegar sense que es trenqués. Si es desplegués en una quarta part, podria funcionar com un telèfon; si es desplegués del tot seria una tauleta.
Fabricació costosa
El grafè té les propietats dels processadors, les memòries i les pantalles alhora; per tant, el gruix no hauria de ser excessiu. A més a més, té una eficiència energètica molt alta, de manera que el consum de bateria seria baix.
No obstant això, des del seu descobriment s'ha evolucionat ben poc en l'elaboració de possibles prototips. Van ser notícia la seva troballa el 2004 i el posterior Nobel als seus descobridors el 2010, però després s'ha fet el silenci. La causa és la complexitat de la seva elaboració de manera industrial. És un material tan màgic com costós d'aconseguir.
Ja hi ha empreses, una de les quals a Sant Sebastià, dedicades a l'obtenció de grafè de baixa qualitat per a l'experimentació. No obstant, els processos per aconseguir-ne d'alta qualitat necessiten grans inversions de temps i diners en recerca. Es creu que el 2030 s'obtindrà finalment el material òptim perquè els fabricants d'aparells puguin substituir el silici sense perdre diners.
Participació catalana
La Comissió Europea, però, ha vist en el grafè una gran oportunitat per tornar a ser un pol de desenvolupament tecnològic i industrial. Aquesta mateixa setmana ha anunciat que assignarà 1.000 milions d'euros en els deu anys vinents a la investigació i el desenvolupament de processos d'obtenció de grafè, dins el projecte batejat com a Graphene Flatship[grafè vaixell insígnia]. La intenció del projecte és fomentar l'aparició tant d'empreses d'obtenció del material com de fabricants d'aparells a partir del grafè, de manera que Europa lideri el sector de les TIC en el futur. En el projecte hi participaran com a mínim quinze estats i prop de dos-cents instituts d'investigació. Una de les institucions que tindrà un paper més rellevant és el Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona i, en concret, l'ordinador Mare Nostrum, que s'encarregarà de dur a terme els càlculs complexos i també tirarà endavant la programació dels processos.
Segons explica Jesús Labarta, investigador principal del centre, "les tasques del Mare Nostrum seran molt importants, encara que no seran les més mediàtiques; per dir-ho d'alguna manera, nosaltres ens encarregarem del costat fosc del projecte". Encara que Labarta no ha volgut donar xifres concretes, sí que ha reconegut que "es tracta d'un contracte important, tant per les xifres econòmiques com pel reconeixement a la capacitat de l'ordinador Mare Nostrum".