Sense estalvis, però polits

Superpoblació

Potser no ens hi hem fixat mai, però hi ha una pila de botigues i establiments relacionats amb la cosmètica, la perfumeria i l'estètica; gairebé tants com oficines bancàries (fins ara, esclar). A França, amb 65 milions d'habitants, hi ha registrats 45.000 punts de venda relacionats amb el sector de la bellesa. A l'estat espanyol, amb 45 milions de persones, n'hi ha 65.000! Durant uns anys hem fet sortir fum de la xarxa financera amb tant de crèdit i ara el pastís és massa petit per a un monstre tan gros. Què passa amb els cosmètics i la crisi, més enllà de la coneguda eufòria per l'esmalt d'ungles i la barra de llavis?

Nets i polits

A Catalunya hi tenim arrelats més negocis dedicats a la indústria de la bellesa que a la resta de l'Estat. Segons l'ICEX, el 45% del total, mentre que el 30% es concentra a Madrid, el 15% al País Valencià i la resta està escampat per tot el territori. Això té una recompensa en com ens cuidem els catalans. D'acord amb l'Associació Nacional de Perfumeria i Cosmètica (Stanpa), el 53% del que es fabrica a Espanya ho comprem aquí. Som, a més, els campions del consum d'aquests productes a Europa. El consum ha tocat fons, ho sabem. I parlem d'articles de consum. Però hi ha un avantatge: el ventall de productes és molt ampli i això dilueix el cop (la reculada del darrer any ha estat d'un 2,8%) rebut per una indústria ja madura. Cada persona utilitza diàriament, de mitjana, vuit productes de perfumeria i cosmètica, comptant els d'higiene bàsica personal, segons Stanpa, que reuneix els 80 pesos pesants i els 300 petits negocis que conviuen en el sector, entregats ara al mantra de l'exportació per surfejar la crisi. Un 26,3% de la despesa del consumidor espanyol se'n va cap als productes de la pell. Després vénen els perfums, els productes per als cabells i els d'higiene personal. En total, parlem d'un sector que mou a Espanya un volum de negoci de prop de 7.000 milions d'euros.

Marca blanca

Moltes pimes del sector produeixen marques blanques. I això té una importància cabdal, perquè en una enquesta feta per la consultora SymphonyIRI queda clar que, tot i que els compradors de productes de marca contesten que quan la situació econòmica millori, els seus hàbits continuaran igual (els marquistes són marquistes i no els fa res pagar més), els que consumeixen productes amb marca de distribuïdor responen aclaparadorament que sí que canviarien a una marca de més preu quan s'acabi el temps de penúries. De tots els establiments possibles on es pot comprar un producte de bellesa o higiene, la consultora AC Nielsen va elaborar un termòmetre global que marca de l'1 al 100 els comportaments de consum. Pel que fa a les compres en grans superfícies, la mitjana global marca 55, mentre que a l'estat espanyol puja a 65. Mercadona, Eroski i El Corte Inglés són algunes de les grans superfícies que s'han apuntat a oferir marques cosmètiques pròpies. Segons les enquestes, el seu èxit no recau només en un preu millor, sinó a oferir una compra fàcil i ràpida, un ampli ventall de marques i promocions.