La fi de l’empresa valenciana que va fabricar la llarga taula de Putin

ValènciaDe subministrar mobles al Kremlin a la fallida de l’empresa per l’enrariment de les relacions entre Rússia i la Unió Europea, la imposició de sancions econòmiques a l’Iran i la caiguda d’alguns règims autoritaris. Aquesta ha sigut la dolorosa desfeta de la companyia valenciana Vicente Zaragozá, que durant les últimes setmanes ha estat notícia per ser la fabricant de la ja famosa taula de quatre metres, lacada en blanc, amb decoracions de pa d’or importat d’Itàlia i elaborada amb fusta de faig dels Alps al voltant de la qual es van reunir el líder rus, Vladímir Putin, i el president francès, Emmanuel Macron.

“Va arribar Crimea [la crisi diplomàtica del 2014 per l’annexió russa de la península], van sancionar Putin, van devaluar el ruble i, de cop, se’m van encarir les vendes un 40%. El 2011 ja havia caigut Gadaffi [el dictador libi va ser linxat vuit mesos després de l’inici de la revolta al seu país], el 2012 havien sancionat l’Iran, on jo venia per [valor de] 500.000 euros a l’any, i, esclar, quan tot et cau al damunt ja no ho pots aguantar”. Així relatava ara fa uns dies les causes de la crisi de l’empresa d’Alcàsser (Horta) el mateix Vicente Zaragozá en una entrevista a Cuatro.

Com és lògic, la desaparició dels clients es va traslladar al balanç i el 2017, tot i facturar 1,7 milions, l’empresa tancava amb un saldo negatiu de 360.000 euros. Molt pitjor va ser el 2019, en què va registrar unes pèrdues de 3 milions malgrat vendre productes per valor d’1,3 milions. Finalment, el 2020, l’últim any d’activitat, els guanys es van escurçar fins als 707.000 euros, i es van generar unes pèrdues de 518.728 euros. En aquests moments la companyia està en liquidació i ha hagut d’acomiadar els últims vuit empleats.

Abans d’iniciar la caiguda, l’empresa d’Alcàsser havia viscut la seva particular època d’or exportant mobles al mercat búlgar, rus, uzbek, vietnamita i japonès, on la demanda de peces ostentoses i luxoses és habitual. Es tractava d’una aposta, la dels mercats estrangers, compartida per moltes altres companyies de mobles valencianes. Necessitaven trobar nous nínxols de mercat amb què compensar la pèrdua de clients generada per l’èxit dels productes de baix cost i la irrupció de multinacionals com Ikea. La competència se sumava a l’efecte de la crisi immobiliària del 2007 i el seu impacte en tots els sectors que subministraven productes per als nous habitatges. Tot i que ja no té el pes d’abans, el 2020 al País Valencià el sector de la fusta encara va donar feina a 13.000 persones en més de 2.200 empreses, situades la majoria a la comarca de l’Horta.

En la recerca de nous clients, hi juguen un paper clau les fires comercials. Precisament en una d’aquestes, la del moble de València, Vicente Zaragozá va començar a teixir la seva estreta relació amb el govern rus, ja iniciada després d’un contacte previ a través d’un intermediari internacional. D’aquelles converses va arribar l’encàrrec de la taula -fabricada entre el 2004 i el 2005- de la reunió entre Putin i Macron. També va aparèixer en la trobada entre el president rus i el canceller alemany, Olaf Scholz. La peça valenciana havia estat l’escollida perquè les seves grans dimensions permetien complir els escrupolosos protocols del Kremlin contra el covid-19 i perquè, segons va explicar l’agència Reuters, el mandatari francès va rebutjar fer-se una PCR abans de la trobada per evitar que les autoritats russes tinguessin accés a mostres del seu ADN. Un protocol que el seu homòleg alemany també hauria fet servir.

De l’encontre a la Fira de València van néixer nombrosos encàrrecs amb destinació a Rússia, que ara fa una dècada era el cinquè comprador de mobles espanyols. De fet, i segons una informació de la revista Russia Beyond the Headlines, les taules valencianes decoren la seu del Tribunal Suprem, el Parlament, l’Ajuntament de Moscou i algunes mansions de la capital i de ciutats com Sotxi, Sant Petersburg i Kazan. Es tracta sobretot d’aparadors, armaris i llits d’estil clàssic i neoclàssic. En alguns casos, els mobles valencians substitueixen els originals de l’època dels Romanov, que són preservats pel seu valor artístic. Són, com és evident, peces cares, una característica que no hauria preocupat gaire al govern de Putin. Segons Russia Beyond the Headlines, en una ocasió l’executiu no va dubtar en utilitzar un Antónov 12 -un avió militar de càrrega- per transportar els mobles valencians, que inicialment havien de ser traslladats per carretera. L’objectiu era que arribessin a temps per a la inauguració del Tribunal Suprem, que es va avançar per adaptar-la a l’agenda del mandatari rus.

Des del 2014, els tambors de guerra a Crimea, Donetsk i Lugansk han anat debilitant l’anteriorment puixant relació comercial amb Rússia. Una situació que ha afectat molts exportadors valencians, entre els quals els del moble. Un cop més, s’ha evidenciat el difícil equilibri entre l’economia, la política i la defensa dels drets humans.