L’empresa que Levi’s ha fitxat per fer servir menys aigua quan fabrica texans
La valenciana Jeanologia ha signat un contracte amb la companyia americana perquè faci servir la seva tecnologia
La indústria tèxtil és la segona del món que consumeix més aigua després del sector alimentari. Un impacte al qual s’afegeix l’elevat ús de substàncies químiques. Només en el procés d’acabat d’uns texans s’utilitzen 70 litres d’aigua i 150 grams de productes químics, entre ells alguns de tan tòxics com el permanganat de potassi, que fa malbé les vies respiratòries dels treballadors. Unes xifres que augmenten exponencialment si avaluem tot el procés de fabricació d’uns texans, en què, inclòs el conreu del cotó, s’utilitzen 8.000 litres d’aigua, segons dades del Water Footprint Network, l’entitat que agrupa les principals plataformes que reclamen un ús més racional dels recursos hídrics. Entre aquestes agrupacions destaca l’Institut per l’Educació de l’Aigua (HIE, en les seves sigles en anglès) de la Unesco.
La solució per limitar aquest impacte sembla que passa per la introducció de noves formes de producció que redueixin l’ús de primeres matèries. En aquest camí, una de les empreses capdavanteres és la valenciana Jeanologia, que, gràcies a l’ús de tecnologies basades en el làser, l’ozó i les nanobombolles, ha aconseguit que en el procés d’acabat dels texans, que inclou la realització de decolorats, esquinçats i la introducció d’elements de disseny, s’estalviï un 71% d’aigua, un 33% d’electricitat i un 67% de productes químics, segons dades de la mateixa empresa. Una reducció substancial, ja que només en aquesta fase s’usen a tot el món 350 milions de metres cúbics d’aigua cada any.
Una mostra dels èxits de la companyia valenciana, i de l’interès generat per la seva tecnologia, és que en l’acabat de més del 20% dels 5.000 milions de texans que es teixeixen anualment participa alguna de les 1.867 màquines que l’empresa amb seu a Paterna ha venut a més de 60 països. Entre aquests clients destaca la multinacional Levi Strauss & Co., que s’ha compromès que tota la seva producció sigui sostenible a partir del 2020 gràcies a l’ús dels equipaments de Jeanologia.
Des de la firma valenciana, també present a Catalunya -disposa d’un centre de producció de 3.600 m( 2) a Sant Quirze del Vallès, que complementa amb un tercer a Esmirna, a Turquia-, es mostren especialment orgullosos per la seva relació amb la marca fundada l’any 1853 a Sacramento, que ven anualment 150 milions de texans. Carmen Silla és sòcia propietària de Jeanologia i membre del consell d’administració, que encapçalen el seu germà Enrique i el seu oncle José Vidal. Per a Silla, les claus per aconseguir contractes amb les companyies líders del sector i disposar ja d’una plantilla de 150 treballadors han sigut el treball dur i el desig per “formar part de la indústria”.
Un cop ja presents al cor del sector de la producció de texans, Silla explica que el següent objectiu és aconseguir “la deshidratació i desintoxicació total del procés de tractament” d’una de les peces de roba més consumides al món. Una fita per a la qual posa data: l’any 2025. La valenciana confia en l’assoliment d’aquest repte i diposita bona part de la seva esperança en l’interès mostrat per les companyies. “Les grans marques estan treballant fort en aquest canvi. Un exemple és que algunes ja tenen col·leccions produïdes de manera sostenible. La sostenibilitat ara és una realitat i un valor afegit a la marca, quan abans era un element de màrqueting”, subratlla l’empresària.
Carmen Silla remarca que per introduir sistemes de producció més eficients mediambientalment les corporacions necessiten invertir en tecnologia, un repte per al qual reclama que els consumidors prenguin consciència de l’esforç econòmic que suposa aquesta decisió i no basin les compres “únicament en el preu”. Amb tot, i conscient de la ferotge competència en el sector tèxtil, admet que les noves formes de fabricació no poden suposar un increment del cost de producció; si fan pujar el preu no seran incorporades per les companyies.
En la mateixa línia, i sabedora de la necessitat de no circumscriure els avantatges de la seva tecnologia a la reducció del consum d’aigua o d’electricitat, Silla emfatitza que les millores en la indústria tèxtil també “estan centrades en el treballador”, i recorda que els nous sistemes de fabricació “estan eliminant tasques que no haurien de fer les persones”.
L'empresària valenciana admet, per tant, que la major automatització també reduirà el nombre d’empleats necessaris a les fàbriques. Aquesta és la paradoxa: suprimir el contacte amb certs productes químics tindrà un cost social en termes laborals, si més no a curt termini. Això sí, la decisió de reduir els productes químics rebaixarà el gran impacte ecològic que pateixen els països en vies de desenvolupament, sobretot del sud-est asiàtic, on les grans multinacionals han traslladat els seus centres de producció.
