D’on eren les espardenyes de Joan Pau II?

Sabeu quin va ser el calçat còmode de referència del papa Joan Pau II, Karol Wojtyla, durant els seus gairebé 27 anys de papat? Les espardenyes Manchester de La Manual Alpargatera, l’històric comerç del carrer d’Avinyó de Barcelona. Penjada a la paret hi ha la foto emmarcada de la trobada que Joana Martínez i Francisco Tàsies –propietaris del negoci durant molts anys– van tenir al Vaticà amb el seu client més il·lustre. Al costat, fotografies de Jack Nicholson, Paco Rabal, Alfredo Kraus, Robert Englund, Michael Douglas i una bona nòmina de famosos que s’han calçat les espardenyes més populars i comprades de Barcelona. Per cert, Antoni Samaranch tenia el costum presumit de combinar els colors de les espardenyes amb els dels seus polos.

M’ho explica tot Asilde Sánchez, actual propietària del negoci, que ens fa també un curset accelerat sobre els materials i la fabricació d'una sabata tan tradicional. Ella és la continuïtat de la Joana i el Francisco, els seus sogres, que eren la mà dreta dels fundadors –Emilia Martínez i Joan Olivé–. El 2018 l'Asilde va agafar les regnes del negoci juntament amb el seu marit, Joan Carles Tàsies, que va morir fa dos anys. El negoci es va fundar l’any 1940, o sigui que són ja més de vuit dècades d’especialització, fidelització i connexió amb tota mena de públics. També, esclar, el turista. Si no no s’entendria, tenint en compte la seva ubicació privilegiada, en ple epicentre de la gentrificació i la massificació turística.

A La Manual Alpargatera es produeix una particularitat immobiliària molt curiosa. El comerç ocupa els baixos de dos edificis diferents. Una part està llogada a un propietari particular que sempre els posa facilitats i l’altra part pertany a l’Ajuntament, amb qui tenen pactada la concessió. El 2028 toca renovació, i esperen que no hi hagi cap problema. Joana Martínez, la sogra de l'Asilde, va començar a treballar de seguida a la botiga com a mà dreta dels fundadors. De fet, va ser ella qui va fer la primera venda d’espardenyes, al carboner del barri. Durant molt temps van ser els reis de l’espardenya, però últimament ha crescut competència al seu voltant. Hi ha altres negocis que han apostat per aquest calçat tan característic i inconfusible, però ells mantenen una diferència essencial que alhora és el seu gran valor: la fabricació pròpia.

Durant molts anys, el taller estava incorporat al mateix local. Avui, si bé encara disposen d'una zona habilitada per a retocs i reparacions, el taller com a tal el tenen a Horta. Poden servir tota mena de models i colors, d’alçades i de formes, també encàrrecs especials personalitzats. I espardenyes per a núvies! La gran majoria dels comerços que també toquen aquest món se serveixen de sabates vingudes de fora, com ara de La Rioja, que té molta tradició espardenyera, i també de la Xina i Bangladesh. Un percentatge elevadíssim de l’estoc de la botiga és de fabricació pròpia. De l’ordre del 90%, aproximadament. També tenen alguns detalls interessants, com les sabates eivissenques que fabrica una artesana d’allà; només disposen de 50 parells per a tota la temporada i, esclar, s’acaben de seguida.

Fabricació artesanal

En temps passats, a La Manual Alpargatera també venien altres marques, però hi havia un problema: “No pots controlar-ne al 100% la qualitat”, explica l’Asilde. També ens explica que al mes fabriquen uns 2.500 parells d'espardenyes, i que això els permet disposar d’un bon estoc quan arriba la temporada forta, que comença just després de Sant Jordi i s’allarga durant tot l’estiu. “Si no fa calor no venem espardenyes!” Però quin és el secret essencial d’aquest calçat? Sobretot la comoditat. Per aconseguir-ne és molt important la matèria primera. Avui és el jute, material vegetal que ve de l’Índia, la Xina i Bangladesh. Al principi es feien d’espart, però era massa rígid, poc confortable i poc transpirable. Després van ser de cànem, més suau i tou però de manipulació i elaboració massa laboriosa. La classe magistral de l’Asilde és apassionant.

Quin és el model que més venen? Sens dubte l’espardenya pinxo. És la de set vetes de tota la vida, la que calçava Dalí. Per què es diu pinxo? Doncs per allò de “va com un pinxo”, o sigui, ben vestit, ben arreglat. I la clientela? Molta de tota la vida, no tant del barri –per motius obvis de pèrdua accelerada de veïns– però sí barcelonins que cada any fan canvi de calçat; i també, com ja hem dit, turistes. En especial els japonesos: “Estan enamorats de les nostres espardenyes”. Només cal passejar una mica per Instagram.