El culpable de la debacle de Facebook

La culpa la té David Ebersman. Es miri com es miri. Ebersman, que sempre cau bé amb aquella cara de nen i els seus 41 anys, és el director financer de Facebook. No és tan conegut com Mark Zuckerberg, fundador i conseller delegat de Facebook, o com Sheryl Sandberg, directora d'operacions. Però en el moment de la catàstrofe de l'oferta pública de venda (OPV) de Facebook -quan les accions van baixar fins a un mínim històric de 18,06 dòlars- va ser Ebersman, i no Zuckerberg o Sandberg, qui en remenava els fils.

Avui, tres mesos després de l'OPV, l'empresa ha perdut més de 50.000 milions de dòlars en valor de mercat. Deixeu-m'ho repetir per deixar-ho clar: el valor de mercat de Facebook ha caigut en més de 50.000 milions de dòlars en 90 dies. Per posar-ho en certa perspectiva, estem parlant de més valor de mercat que el que va perdre Lehman Brothers al llarg de tot l'any anterior a fer fallida.

S'ha vessat molta tinta sobre l'OPV de Facebook, i els inversors i entesos majoritàriament assenyalen amb el dit els bancs de Wall Street, de manera especial Morgan Stanley, que va coordinar l'oferta, i el Nasdaq, que amb els nombrosos errors informàtics del dia de sortida a la borsa de Facebook va minar molt la confiança en el valor. És evident que tenen certa culpa.

Tot i això, el nom d'Ebersman només s'esmenta de tant en tant, sovint de passada, i només entre els experts en Silicon Valley.

I, amb tot, si hi ha una persona més responsable que qualsevol altra de l'increïble error a l'hora de posar preu a l'OPV de Facebook, aquesta persona és Ebersman. Ell va donar el vistiplau al preu de sortida, que no parava de pujar i que es va fixar finalment en 38 dòlars, quan els plans inicials de l'empresa establien un ventall d'entre 29 i 34 dòlars.

Mercat inundat

Va ser ell qui -pràcticament sol- va forçar en els últims dies que s'inundés el mercat amb un 25% més d'accions de les previstes inicialment. I des d'aleshores, malgrat ser la persona de referència per als inversors, ha fet molt poc per explicar quina estratègia seguirà l'empresa per aixecar les accions a curt termini.

En un moment en què els inversors exigeixen ni que sigui un bri de responsabilitat a Wall Street i a l'Amèrica corporativa, no deixa de ser remarcable que ningú -ni banquers ni ningú del Nasdaq o de Facebook- hagi estat acomiadat arran del nyap comès amb l'oferta. Diuen que Zuckerberg va dir als seus treballadors després de l'OPV: "Heu sentit a dir que farem fora el David?" Resulta que només era una broma.

La caiguda de les accions de Facebook no només preocupa els inversors: també genera preguntes dins de l'empresa. La gent que va començar a treballar a l'empresa, posem per cas l'any 2010, ara disposa d'accions restringides que es van repartir a un preu més alt (24,1 dòlars) que l'actual preu de mercat. Treballadors amb uns 2.000 milions d'accions podran començar-les a vendre aquesta tardor, i aquest és un dels motius pels quals les accions de Facebook han caigut tant.

Sembla que Ebersman es va equivocar de molt sobre la demanda existent en l'OPV de Facebook. Hi va contribuir l'opinió equivocada dels assessors dels bancs, els quals tenien l'incentiu de vendre tantes accions com fos possible al preu més alt possible. Morgan Stanley defensava els 38 dòlars per acció, JPMorgan Chase opinava que les accions es podien vendre per encara més diners, mentre que Goldman Sachs apostava per vendre-les a un preu un pèl inferior. Però quan Ebersman va prendre la decisió final, tots van pujar al tren molt ràpidament.

El preu d'una OPV

Fixar el preu d'una OPV no és només un art sinó que també és ciència. Després de les diverses presentacions i del màrqueting de l'empresa, els inversors indiquen quantes accions estaran disposats a comprar. Normalment es demanen més accions de les que esperen rebre, de vegades fins i tot demanen el doble del que creuen que obtindran. Però en el cas de Facebook, els inversors, que ja anticipaven una gran demanda, van arribar a sol·licitar el triple o el quàdruple del nombre d'accions que esperaven obtenir. Fa la sensació que ni els bancs ni Ebersman s'adonaven del que estava passant. Es van emborratxar d'emoció i van considerar que les peticions eren autèntiques i els van carregar de motius erronis per empènyer l'OPV al preu més alt possible i emetre més accions. Però aquesta oferta no era una OPV normal i mai s'hauria d'haver fixat aquest preu.

Un altre tema que preocupava molt Ebersman, i també els bancs avaladors, era l'exemple de LinkedIn. Les seves accions van pujar un 110% el dia de debut a la borsa. Podia semblar una bona notícia, però era il·lustratiu del fet que l'empresa havia errat a l'hora de posar preu a les accions, fins al punt d'atorgar als inversors un regal de gairebé 350 milions de dòlars. Ebersman tenia clar que volia assegurar que Facebook "no deixés diners damunt de la taula", segons explica gent propera a ell.

Les dues OPV, la de LinkedIn i la de Facebook, es poden considerar un fracàs: han estat exemples extrems del que podia passar en el guany o en la pèrdua de valor. L'oferta ideal està en algun punt intermedi.

En cap cas volem suggerir amb tot això que Ebersman sigui estúpid o estigui poc qualificat. Estem parlant d'un graduat de Brown que va ser director financer de Genentech amb només 34 anys. Ebersman és intel·ligent, potser fins i tot brillant. Va ser Sandberg qui el va fitxar per a Facebook, un fitxatge que en el seu moment es va considerar tot un cop. Cal donar-li tot el mèrit per haver sabut negociar unes línies de crèdit molt favorables i extraordinàriament copioses amb els bancs de Wall Street -estem parlant d'uns 8.000 milions de dòlars- que podrien significar per a l'empresa una important corda salvavides si mai l'economia i la sort de l'empresa hagués de patir.

La informació donada sobre l'empresa en el prospecte de l'OPV -que va ser responsabilitat d'Ebersman- en general era força transparent i aportava als inversors una bona orientació sobre el negoci, malgrat l'excitació. I l'OPV, tot i els errors, ha aportat a les arques de Facebook uns 10.000 milions de dòlars. Però fins que les accions de Facebook no facin un rebot, Ebersman en seguirà notant la pressió.