Fer la compra sense plàstics: xampú a granel i canyetes d’acer inoxidable

Omplir el rebost també suposa omplir el cubell de la brossa de plàstics de tot tipus. Però aquest material elaborat a partir d’elements com el carbó, el gas, el petroli i la cel·lulosa també és un dels més perjudicials per al medi ambient. Més enllà del que es pot aconseguir a través del reciclatge, el plàstic triga anys a degradar-se. Conscient d’això, la jove Maria Arias ha decidit crear un dels primers “supermercats sense plàstic” de l’Estat. Té 26 anys, va ser criada a Girona i, després de treballar en sectors tan diversos com la moda i l’esport, ha decidit obrir el seu propi negoci a la capital espanyola. La botiga es diu UnPacked (sense empaquetar, en anglès) i evita per totes les vies possibles generar residus d’aquest material.

La botiga s’assembla als antics colmados de tota la vida o a les botigues que encara tenen venda a granel, però amb la diferència que no s’hi pot trobar cap bossa ni envàs de plàstic. No només hi ha petis dipòsits de fusta plens de pasta, arròs, cereals i grans; també s’hi poden trobar productes que ajuden a tenir un “estil de vida”, com diu la Maria, sense plàstics. En comptes de canyetes de plàstic se’n venen d’acer inoxidable, gots de vidre amb tapa per demanar cafès per emportar i carmanyoles d’acer fabricades directament a Alemanya. “El primer establiment d’aquest tipus va obrir a Berlín i allà realment estan molt més acostumats a comprar d’aquesta manera”, explica Arias, advocada de professió. D’aquí que les clientes que ja han vingut de manera més habitual durant els pocs dies que fa que ha arrencat el negoci siguin noies alemanyes: “Venen un parell de cops per setmana i compren més quantitat que els espanyols”, diu Arias.

Aquest negoci posa l’èmfasi en el plàstic i la reducció de residus però intenta que tots els productes que ven siguin de producció local i ecològics. Però no tots tenen el segon segell. Mentre que ja hi ha moltes botigues i, fins i tot, cadenes de supermercats, com Veritas, que tenen productes ecològics a granel, pocs han aconseguit reduir el plàstic al nivell d’UnPacked. No només hi ha espècies, llegums i cereals. La botiga de Maria Arias ven fins i tot l’oli i el detergent a granel. Com si fossin botes de vi (que també n’hi ha), té diversos tipus d’oli, que ven per litres. I en el cas dels productes d’higiene i neteja, hi ha des de xampú i rentaplats també venuts per litres fins a pastilles de sabó artesanes. Però, per poder mantenir un preu més assequible, aquests productes no són 100% ecològics.

Després de trobar un local adequat i assequible per llogar en un lloc cèntric de la capital espanyola, el que més li ha costat a aquesta emprenedora és trobar els proveïdors. Per trobar els productes sense envasar i amb les característiques de producció local (i si pot ser ecològica) s’ha de contactar sovint directament amb el productor. El vi i el vermut que té són fets a Madrid, els llegums són d’Astúries i també té un dispensador de kombutxa, una beguda fermentada que prepara La Valiente, una empresa de Tarragona. Encara no té productes frescos, però ja ha localitzat un productor i distribuïdor de iogurts a granel.

“Sempre dic que no he inventat res”, diu Maria Arias. És conscient que el tipus de consum que vol convertir en negoci té arrels en el passat, però al mateix temps observa com aquella mentalitat del “reaprofitar i no llençar” s’ha desconnectat d’una manera molt abrupta en les últimes i també les velles generacions. “Entra molta gent jove, però també molta gent gran que es mostra molt sorpresa quan en realitat la botiga s’assembla molt a les d’abans”, constata la impulsora d’UnPacked.

Però aquesta no és l’única botiga que advoca per un consum sense plàstic. El primer d’Espanya es va obrir a Barcelona, al carrer Viladomat, ara fa un any, es diu Yes Future i és un dels que han inspirat aquesta emprenedora criada a Girona, encara que també s’ha fixat en clàssics com el mític colmado de Can Perris del Born. Yes Future té un format molt similar al d’UnPacked, tot i que Arias intenta donar-li un aspecte més rural i menys urbà. Arias voldria que el seu negoci es convertís en una franquícia, però, per sobre de tot, que s’aprengui a consumir sense plàstic, amb negocis com el seu o com Yes Future a Barcelona.