Les joies ocultes catalanes del rànquing del ‘Financial Times’

Boris Batine carregava a la motxilla una carrera d’ascens meteòric quan va decidir deixar-ho tot per muntar la seva pròpia empresa. Nascut a Israel i format al Regne Unit, va ser directiu del Deutsche Bank a Londres, vicepresident a Renaissance Capital i vicepresident del Banc Reial d’Escòcia, càrrec que va abandonar per fundar ID Finance. Comptava amb l’ajuda d’Alexander Dunaev, un ciutadà en aquest cas rus però també format a Londres i treballador del Deutsche Bank. Junts són, ara mateix, els cervells rere l’empresa catalana que més ha crescut els últims tres anys.

Així ho indica un rànquing publicat pel Financial Times i elaborat amb dades de Statista que recull les 1.000 empreses europees que més van créixer, en termes de facturació, entre el 2016 i el 2019. A la tria, feta tant amb empreses que s’hi van postular com amb altres a qui el Financial Times va convidar a presentar-s’hi, n’apareixen 17 de catalanes: són prop d’un terç de la presència espanyola a la llista. I el número 1és ID Finance, la fintech fundada per Batine i Dunaev.

En origen, la primera aventura d’aquests dos emprenedors va ser construir una aplicació similar pensant en el mercat rus, però de seguida van decidir que es volien orientar a Europa i a l’Amèrica Llatina i que la porta d’accés més lògica era Barcelona. Aquí van establir l’empresa, que es dedica sobretot a concedir préstecs, i la van encertar del tot: si el 2016, un any després d’haver arrancat, ingressaven 3 milions d’euros, el 2019 el volum de negoci superava els 81 milions. ID Finance té ara més de 400 treballadors i fa tres anys en tenia menys de la meitat. A més de tot això, és l’única fintech espanyola que apareix al rànquing, la cinquena que més creix entre les europees del sector i l’empresa 33a de l’exclusiva llista del FT.

Un rànquing en què, almenys en el cas de les catalanes, no és estrany trobar-hi empresaris que venen de fora. L’11a companyia catalana que més creix, per exemple, és un comerç electrònic que ven complements i accessoris per a nadons i nens des del 2003 i que és propietat de Marc van Eijkelenborg, un empresari dels Països Baixos que va acabar a Llinars del Vallès per amor.

Allà va obrir Kiddus, una empresa que venia sobretot rellotges i ulleres de sol pel canal tradicional i que arran d’aterrar també a Amazon el 2015 va créixer exponencialment: amb aquest senzill plantejament i amb només quatre treballadors, l’empresa ha passat de facturar menys de mig milió d’euros el 2016 a ingressar-ne prop de dos.

En el cas de The Stikets Company, l’empresa número 14 de la llista de catalanes, aquesta barreja cultural és entre els Estats Units i Igualada. Stephanie Marko buscava oferir una solució pràctica, efectiva i econòmica per marcar la roba i els objectes dels nens. Va començar a vendre etiquetes el 2010 amb aquesta idea i ara ven a tot el món. Les xifres que recull el diari britànic parlen d’un volum de negoci que ha crescut més d’un 200% en el període de tres anys estudiat, de 2 a 7 milions d’euros.

Aquestes tres empreses, més enllà de l’essència estrangera en origen, també comparteixen un altre tret molt comú a la llista del Financial Times : són companyies en què una de les claus és operar a través d’internet. Un bon exemple de la importància de la tecnologia és The Mail Track Company, sobretot perquè, a diferència de les anteriors, és el primer cop que entra al rànquing i ho fa convertint-se en la 6a empresa catalana que més creix.

A l’ADN d’aquesta empresa hi ha dos gens clau. Un és el de Nacho González-Barros, fundador d’Infojobs. L’altre el d’Eduardo Manchón, primer espanyol que va vendre una start-up a Google l’any 2007. Mailtrack és l’última aventura d’aquests emprenedors: una empresa que ha dissenyat una eina per saber quan s’han llegit els teus correus electrònics i que el 2019, després de sis anys de vida, facturava 2,4 milions d’euros. Venia d’ingressar 300.000 euros tres anys abans. És, de fet, la cinquena tecnològica espanyola de la llista que més ha augmentat els ingressos.

I entre tants punts en comú, una raresa: la 4a companyia catalana que més va disparar el volum de negoci és GPA Innova, una empresa industrial. Quan Pau Sarsanedas va començar a fer rodar aquest projecte, era difícil imaginar que vuit anys més tard i després de desencadenar una investigació per corrupció a Bolívia repetiria per segon cop a la llista d’empreses europees de creixement més ràpid. L’objectiu, el 2013, era oferir solucions en el sector dels equipaments industrials desenvolupant i comercialitzant maquinària. L’èxit aconseguit amb una proposta per tractar el metall els va conduir a definir-se com una companyia especialitzada en aquest àmbit, tot i que també tenen un aparell pensat per a la preservació marina. Amb tot això aconseguien disparar la facturació de 598.000 euros fins a 6 milions el 2019, passar de dos a 57 treballadors i aparèixer al lloc 160 de la llista del FT.

Malgrat que això suposa perdre 84 posicions, pel que ha explicat recentment la companyia molt probablement ho resoldrà a la del 2022. GPA Innova ha fet gir de guió i s’ha dedicat l’any de la pandèmia a fabricar respiradors per a malalts de covid-19, unes màquines que van arribar fins a Bolívia i que van acabar amb la Fiscalia del país llatinoamericà acusant el govern d’actes il·legals i dolosos per la compra de les màquines. Parlaven de sobrecostos milionaris, però l’empresa catalana assenyala que, en tot cas, s’haurien pagat a la companyia basca que havia fet d’intermediària en l’operació. Sigui com sigui, segons diuen, el seu volum de negoci ha passat dels 6 milions del 2019 als 16 milions del 2020.

I si GPA és una excepció a la norma, Lymet ho és per partida doble: es tracta d’una empresa industrial amb més de trenta anys de trajectòria. Aquesta companyia orientada al sector de la construcció és la gran d’una família d’empreses que es dediquen al disseny, el manteniment i l’execució d’instal·lacions elèctriques i de gas, a l’execució de túnels de carretera i a tota mena de serveis de mineria, entre d’altres. I, tot i la llarga història (comparada amb la de la resta), va triplicar en els tres anys indicats la facturació. El 2016 ingressava 7,4 milions d’euros i el 2019 22,5. És la 15a de les catalanes.

L’impuls respon sobretot al fet d’haver aconseguit diversos contractes de manteniment i d’execució, entre els quals destaca el de manteniment de la xarxa de distribució elèctrica en unes quantes zones de Barcelona per a Endesa.

L’única incògnita global, ara, és saber si, tal com avisa el Financial Times, aquest ràpid creixement s’ha traduït també en resiliència i les empreses mantenen el ritme després d’una de les crisis més importants dels últims temps. Caldrà esperar un altre any per saber-ho.