Casa Pijaume: 150 anys d'esclops i espardenyes al rovell de l'ou de Girona

GironaDurant els últims anys, als carrers més cèntrics de Girona han anat tancant progressivament molts comerços històrics, engolits per l'obertura de nous bars, restaurants, parades de menjar, souvenirs o botigues de bicicletes, pensades sobretot per atraure els turistes. Al bell mig de la Rambla, un dels negocis de tota la vida que encara resisteix és Casa Pijaume, la sabateria més antiga de tota la capital gironina, que aquest 2025 celebra 150 anys d'història. Regentada pels germans Nuri i Vicenç Pijaume, és el lloc de referència per als veïns i veïnes de la ciutat que busquen espardenyes de vetes, sandàlies d'espart, avarques o calçat còmode molt ben recomanat. El local és petit i estret, a la banda de la Rambla que dona al riu, decorat de manera pràctica, clàssica i sense pretensions, amb les capses de sabates a la vista, apilades fins al sostre en unes estanteries altíssimes per on els dos germans s'enfilen amb una escala de mà recolzada a la paret.

"De sabates n'hi ha de molts tipus i moltes marques, però nosaltres sempre hem tingut el concepte de vendre confort, amb sabates còmodes, sabatilles d'estar per casa, i, a estiu, calçat com les espardenyes d'espart o les avarques, que és calçat fresc i informal, però que ara també s'està posant de moda per arreglar", explica Vicenç Pijaume. Els clients són bàsicament gironins i gironines, però també veïns de tota la demarcació, que coneixen la botiga de tota la vida i venen cada canvi d'armari a la recerca d'espardenyes i sandàlies a bon preu i de tota mena de colors i estampats.

Amb els anys, però, a mesura que Girona s'ha convertit en una destinació cada vegada més turística, també hi paren força estrangers, encuriosits per aquest calçat tradicional, tot i que no són el públic majoritari: "Per als turistes les espardenyes d'espart i sola de cànem són un producte original i els crida l'atenció, a vegades venen directament ensenyant una foto d'en Dalí a Cadaqués dient que volen unes sabates com aquestes", comenta Nuri Pijaume.

Grans magatzems, Amazon i l'auge del turisme

Casa Pijaume ha estat testimoni de primera mà de la transformació a tots els nivells de la ciutat de Girona. El 1875, quan el besavi Vicenç Pijaume i Soler va aixecar la persiana, a la Rambla, els dissabtes hi havia mercat de fruita i verdura i, a partir de plaça Catalunya, la ciutat ja era un descampat de camps i camins de terra. En aquest temps els esclops i les espardenyes eren el calçat de referència per a tothom, en venien milers de parells cada mes i es feien cues a l'entrada: "El meu pare m'explicava que els pagesos venien constantment a comprar espardenyes, perquè treballant amb animals i amb els carrers sense asfaltar els duraven una setmana", recorda Vicenç Pijaume, que afegeix: "Fins fa 50 anys també ens arribaven saques d'esclops i venien tots els treballadors de l'escorxador a buscar-ne, fins que van arribar les botes altes de plàstic".

Actualment, aquest paisatge urbà ha canviat per complet: al voltant de Casa Pijaume només queden un parell de botigues clàssiques de roba de mudar, bosses de mà i maletes. La resta són bars, gelateries, botigues de ciclistes i negocis per a turistes que venen carcasses de mòbils, te de bombolles, maduixes amb toppings, amanides healthy o souvenirs de la ciutat. "Són productes de consum immediat, els comerços tradicionals no tenen tant d'èxit i no tenim més remei que adaptar-nos al nou temps. Quan van aparèixer els grans magatzems ens pensàvem que hauríem de tancar, però no va ser així. Ara ha arribat el turisme i Amazon, que ja és una competència que et tomba per tots costats, i no pots fer-hi res, però seguim aquí", argumenta el propietari.

El tracte personalitzat com a factor diferencial

Amb aquest canvi de paradigma, com és lògic, les vendes han minvat, però, malgrat tot, Casa Pijaume continua al peu del canó mantenint-se fidel a les mateixes senyes d'identitat: "No ens plantegem evolucionar ni fer vendes online, perquè precisament el que volem és mantenir l'atenció al client, assessorar, tenim molts clients amb plantilles ortopèdiques que venen aquí i marxen molt contents", diu Nuri Pijaume. I el tracte directe no és només amb els clients, sinó també amb les marques i els proveïdors, amb qui els propietaris tenen una relació de confiança de fa molts anys: "Venen els amos de la fàbrica directament, no un comercial. Treballem amb marques de Mallorca, d'Elx o Toni Pons, que és de Girona i hi tenim molt bona relació. Nosaltres vam ser el primer aparador amb sabates seves de la ciutat", acaba la germana Pijaume.

Als anys 80, quan tot era bonança, Casa Pijaume va decidir obrir un segon local al costat de l'original, per poder vendre més sabates. Aquest any, però, coincidint amb l'aniversari, els dos germans han decidit tancar-lo i agrupar tot el gènere en el primer local, conscients que els temps han canviat i que, quan es jubilin, molt probablement s'acabarà el llinatge sabater dels Pijaume, ja que els fills, que han seguit camins universitaris, no tenen previst continuar amb el negoci.