La cadena de tallers nascuda a Lleida que ara busca mecànics a l'Argentina

LleidaPoc s’ho podia pensar en Josep Esteve que el negoci de pneumàtics que va fundar a Lleida fa més de mig segle acabaria esdevenint una de les firmes més importants del país. Malauradament, la seva mort prematura no li va permetre veure-ho a temps, però el seu cognom ha persistit fins avui dia. 

Els seus fills, ja operant l’empresa Serveis Germans Esteve, van prendre la decisió l’any 1990 de fusionar-se amb dues famílies més del sector de la roda: els Llopis i els Llovera, de les comarques de la Segarra i l’Urgell (Pneumàtics SegUr). Amb aquesta unió, naixia una nova marca que en aquells temps només comptava amb una desena de tallers repartits pel pla de Lleida.

A hores d’ara, dels fundadors de Rodi únicament queda en actiu en Josep Esteve (el fill). Ja amb 62 anys i exercint de director general, ha vist augmentar exponencialment les xifres de l’empresa. L’exercici de 2023 va tancar-se amb un rècord històric de facturació (262 milions d’euros), i va incorporar onze locals més en una xarxa que ja compta amb 169 tallers i prop de dos mil treballadors repartits per tota la península Ibèrica. Diuen que en l'últim any han comptabilitzat més de 250.000 clients. I tenen la ferma voluntat de continuar creixent encara més.

El secret? Fer-ho a cops d’adquisició. La seva estratègia d’expansió s’ha basat sempre a comprar i sanejar petits tallers que, o bé per jubilació o per una situació econòmica delicada, s’han anat posant a la venda. Inicialment, només els que estaven ubicats a Lleida i l’Aragó. “La nostra mentalitat era anar adquirint locals de proximitat i incorporar-los en una cadena que no ha volgut perdre mai la confiança dels clients”, argumenta l’actual director general.

Un gran pas endavant en aquesta filosofia van ser les compres (entre 2006 i 2007) de Speedy Autoserveis Espanya i de la Central del Pneumàtic. En aquells temps van doblar els empleats de 400 a 800. El 2011, la firma Michelin va entrar al capital de Rodi.

Un cop de timó definitiu va donar-se el 2014, quan Rodi, ja amb la seva marca comercial renovada, va sortir de la seva àrea d'influència per absorbir més d’un centenar de treballadors d'El Paso, una firma líder a les Illes Canàries. “Allí vam aprendre que la logística és més complicada i l'efecte de doble insularitat en algunes illes”, comenta Esteve.

Després d'un període sense moviments, Rodi va reprendre les compres el 2018 en un sector molt atomitzat i en què els principals competidors són Midas, Norauto, Aurgi i Bosch Car Service. I a partir d’aleshores es van encadenar altres compres per Barcelona, Girona i, fins i tot, Galícia i al nord de Portugal. Fa tot just un any, va continuar amb més adquisicions a Pamplona i Logronyo. 

I l’estratègia segueix en vigor. “Ho continuarem fent davant de qualsevol altra oportunitat que ens aparegui, sempre que sigui una opció interessant i es mantingui la il·lusió dins l’equip directiu”, defensa Josep Esteve. 

El quarter general de Rodi a Lleida també s’ha expandit amb més de 150 persones dedicades a la gestió d’una marca ja molt coneguda. El pilot cerverí Marc Màrquez s’ha encarregat fins fa ben poc de contribuir a la seva popularització. El remer olímpic (també lleidatà) Saúl Craviotto ha estat un altre nom conegut que, amb la seva assistència a l'última convenció anual de Rodi, ha volgut promocionar la marca.

Mecànics en extinció

No hi ha res més que freni tant els anhels d’expansió de Rodi que la manca de mà d’obra qualificada al nostre país. Cada cop hi ha menys joves interessats en aquest ofici i ja no s’estilen les jornades maratonianes de més de deu hores que hi havia als tallers tradicionals. La feina es va acumulant, però no queden gaire treballadors per absorbir-la. “El parc automobilístic espanyol està cada cop més envellit, per mantenir-lo necessitem més mecànics, però no en trobem”, admet Josep Esteve. I per això l’empresa ja mira cap a l’estranger. Està precisament immers en un procés de reclutament de professionals originaris d’Argentina per cobrir aquesta creixent demanda.

De tots els tallers de Rodi, el que més factura és precisament a l’estranger, a Guarda (Portugal), mentre que a Catalunya el més actiu és el d’Igualada. Què passa a Lleida? Doncs que hi ha molts més locals, més repartits i més petits per garantir aquest servei familiar que reivindiquen els seus propietaris.

L’expansió de Rodi no sols s’ha concentrat en l’augment de tallers, sinó també de serveis. A més de la reparació integral de cotxes, amb el pas dels anys han creat altres línies de producció, com la dels pneumàtics per a motocicletes i vehicles pesants. A tots han crescut. Bé. A tots no. El sector agrícola, amb la pujada de costos i la sequera, està sofrint una crisi que a Rodi s’ha traduït amb una caiguda del 40% de la seva facturació. “Els pagesos han posat fre a les seves inversions”, reconeix Esteve.