Les ‘biotec’ catalanes surten del laboratori

Descoberta la fórmula per fer diners dins d’una proveta. Després de més d’una dècada d’investigacions a l’ombra, diversos laboratoris biotecnològics catalans han obtingut els primers resultats favorables: només en el que portem d’any, les empreses del sector biotecnològic català han captat més de 46 milions d’euros d’inversió, el doble de tot el finançament aconseguit l’any 2013 i més d’un 85% més que l’any passat, segons les dades del clúster CataloniaBio i la base de dades de Dow Jones.

La biotecnologia com a ciència engloba totes aquelles aplicacions tecnològiques que fan servir sistemes biològics i organismes vius o derivats per crear o modificar productes amb un objectiu concret. Aquesta definició es tradueix en aplicacions en camps diversos, que poden anar des de la medicina fins a la indústria o l’agricultura. La qüestió és que aquestes aplicacions es desenvolupen durant anys entre bates i en laboratoris i s’acaben convertint, en el millor dels casos, en productes per a diferents indústries que, normalment, pel seu alt valor afegit i la seva capacitat de transformació, valen milions.

La desconnexió entre la universitat i l’empresa és un dels retrets històrics a un model econòmic incapaç d’absorbir els milers de professionals altament qualificats que produeixen anualment els centres universitaris d’arreu de Catalunya. Però el sector biotecnològic fa una dècada que en va prendre nota i és ara que recull els fruits. “La situació actual ha demanat molts anys de feina”, diu Josep Lluís Sanfeliu, soci fundador d’Ysios Capital, el fons d’inversió especialitzat en el sector biomèdic i el més actiu arreu d’Espanya, creat a Barcelona l’any 2008.

Només l’existència d’Ysios ja demostra l’eclosió del sector. Abans de la creació d’aquest fons, no hi havia cap altra entitat especialitzada en aquesta mena d’operacions a l’Estat. El mateix Sanfeliu, que havia treballat anteriorment a la farmacèutica catalana Almirall, reconeix que “abans la indústria no et rebia quan buscaves inversió”. Això també ho constata Carlos Buesa, director general i cofundador de l’empresa que ha construït els fonaments de l’edifici de la biotecnologia a Espanya: Oryzon Genomics, una biotecnològica catalana nascuda com a spin-off de la Universitat de Barcelona l’any 2000 i que, després de debutar a la borsa espanyola l’any passat, ja mira al Nasdaq. “Oryzon és el principal antecedent que els nous projectes poden fer servir per explicar-se davant els inversors”, explica Jaume Amat, conseller delegat de Bioemprèn i membre dels consells d’administració de diverses empreses biotecnològiques de creació recent. Amat està especialitzat en les fases inicials d’aquestes start-ups i les ajuda a captar els primers centenars de milers d’euros. “Ara és més fàcil explicar els projectes als inversors, perquè tenim referents d’èxit”, diu enumerant casos com Oryzon, però també com Minoryx -una altra catalana que l’any passat va captar prop de 22 milions d’euros-, Sanifit -una biotecnològica de les Illes Balears amb forta vinculació amb Catalunya-, que en va captar 36,6, o Palo Biofarma -una companyia a cavall entre Saragossa i Barcelona-, que també l’any passat va tancar un acord per valor d’uns 13 milions d’euros amb la multinacional suïssa Novartis.

Tots aquests casos d’èxit, a més, tenen dues coses en comú. D’una banda, la projecció internacional i, de l’altra, les arrels catalanes o la seva vinculació amb el país. “És evident que Catalunya compta amb l’ecosistema idoni perquè aquest sector s’estigui consolidant”, diu Sanfeliu. Per a aquest gestor d’inversions, les claus que han permès cuinar l’èxit que les empreses biotecnològiques comencen a viure ara són una recerca universitària potent, un teixit de centres clínics de referència internacional, com l’Hospital Clínic o el de la Vall d’Hebron, i un ecosistema tecnològic i innovador en auge. Però, a més, com diu el fundador d’Oryzon, “no és que Catalunya tingui una administració amb més recursos econòmics invertits al sector ni millors empreses, sinó que té el primer que cal per tenir èxit: creure-s’ho”. Per a aquest científic, originari de Saragossa, el que dóna més força al sector biotecnològic català és aquest element intangible del sentiment de comunitat.

Carlos Buesa: “No te’n vas a dormir amb una economia del totxo i et lleves sent Dinamarca”

Fins a aquest any, la responsable i impulsora de Biocat, l’entitat que coordina el sector empresarial de les ciències de la vida i la salut a Catalunya, era Montserrat Vendrell, ara directora del Barcelona Institute of Science and Techonology. “Després de 25 anys al sector, no havia vist mai aixecar rondes de 20 milions, i en els últims sis mesos, només a Catalunya s’ha arribat gairebé al centenar de milions”, explica Vendrell. Segons la base de dades d’inversió de capital risc del Dow Jones, l’any passat les principals operacions a tot Espanya van captar 180 milions d’euros. Només Catalunya suposa un 30% d’aquesta inversió, un percentatge que s’eleva al 50% si s’hi comptabilitza la balear Sanifit, participada per Ysios.

Les dades oficials del sector les publica cada dos anys Biocat, que presentarà el pròxim informe aquest maig. Tanmateix, una portaveu de l’entitat corrobora un increment “molt significatiu” tant en nombre d’empreses (512 a l’ecosistema empresarial sanitari el 2013, 194 de les quals biotecnològiques) com en capital aixecat, i assenyala que el sector de les ciències de la salut també creix amb força pel que fa al seu pes en el conjunt del PIB del país: el 2013 era del 5,8%, encara lluny, però, del 10% que representa a les principals economies de la Unió Europea.

A ningú se li escapa que el model de negoci d’aquestes empreses necessita, des de les beceroles, volums d’inversió molt elevats, perquè els rendiments no arriben fins al cap d’un lustre, com a mínim. Fons com Ysios han gestionat ja prop de 200 milions d’euros i han obert la porta a altres inversors, com Inveready, un fons tecnològic molt actiu últimament en el sector. La Caixa Capital Risc i el Banc Sabadell són dos dels altres principals inversors en biotecnologia a Catalunya. Però la vocació global dels projectes que desenvolupen aquestes empreses, que busquen fàrmacs per curar malalties tan greus com la leucèmia, el VIH o l’Alzheimer, a més de la capacitat encara limitada de tots aquests inversors locals, obliga les biotecnològiques a mirar a l’exterior. Per això l’èxit del sector també es mesura en presència internacional. “L’aportació de fons internacionals va passar del 47% el 2014 al 68% el 2015”, explica una portaveu d’Ysios. “Encara queda molt per fer, però ja hi ha una empresa a punt de cotitzar al Nasdaq i dos acords amb multinacionals farmacèutiques internacionals. Tot just acabem de començar”, diu Vendrell.