Els autònoms, un col·lectiu vulnerable

Els treballadors autònoms són un dels col·lectius més receptius als plans de pensions privats, assegura Román Mestre, gerent del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Barcelona. Avesats a poder escollir la base de cotització, la majoria optava per bases mínimes durant la primera part de la seva vida laboral i després l'elevaven a partir dels 50 anys, just 15 anys abans de la jubilació, per poder cobrar una pensió més alta. A partir de la reforma, l'augment de 15 a 25 anys en el període de còmput de les pensions obliga els autònoms a cotitzar quantitats més elevades si volen cobrar la mateixa pensió. "Això ha fet canviar les previsions de molts autònoms", diu Mestre.

Els productes d'estalvi garantits o de baix risc, com els plans de previsions assegurats (PPA) o les assegurances de vida, són els més adequats per a persones amb poca aversió al risc o baixa capacitat d'estalvi, comenta Mestre.

Des de l'any 2008, la xifra d'autònoms a l'Estat s'ha reduït i ha passat de 2.227.979 a 1.933.918 l'any 2012. Al mateix temps ha augmentat el percentatge d'autònoms majors de 55 anys, que avui representen el 24,86%. La meitat es jubilen després d'haver cotitzat 35 anys o més, i un de cada tres, després de 40 anys cotitzats, segons xifres de la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA).

El secretari d'estat per la Seguretat Social, Tomás Burgos, va elogiar recentment els treballadors autònoms pel fet que es jubilen més tard que els assalariats. Actualment, la meitat dels espanyols es jubilen de manera anticipada, és a dir, abans dels 65, excepte en el cas dels autònoms, que deixen de treballar de mitjana als 65,4 anys, segons l'ATA.

Burgos també va ressaltar que el 18% dels ingressos de la Seguretat Social provenen d'aquest col·lectiu i va defensar la necessitat d'equiparar les pensions dels autònoms amb les d'altres règims. Avui en dia, la pensió mitjana de jubilació d'un autònom és de 660 euros, cosa que suposa un 30% menys que la dels assalariats afiliats al règim general (950 euros). "Per això s'entén que aquest col·lectiu ha de plantejar-se estalviar molt abans que un treballador assalariat", recomana el portal d'internet sobre pensions i jubilacions de l'asseguradora Mapfre.

Actualment, els treballadors autònoms travessen una situació complicada. En una situació de mileuristes, molts tenen dificultats per fer front a l'increment de l'IRPF al 21% i pagar la quota mínima a la Seguretat Social (850,20 euros), que correspon a una quota mensual de 254,21 euros (sense cobertura d'accidents de treball ni finalització d'activitat). Això, sumat a la falta d'una nova llei d'emprenedors que mai arriba, és un incentiu perquè molts autònoms acabin refugiant-se en l'economia submergida.

"Amb un 70% de la població ingressant menys de 2.000 euros al mes, com pretenen incrementar l'estalvi privat?", es pregunta Jesús Palacios, professor de finances d'Esade. Palacios creu que la solució al problema futur de les pensions públiques no depèn tant d'estimular els plans de pensions privats, que només beneficien les rendes mitjanes altes, sinó d'incrementar els impostos a les grans fortunes i assegurar al ciutadà les principals partides de despesa: educació i sanitat.

Cal fomentar la cultura d'estalvi

Un dels projectes personals de Pilar Martínez-Zurita, analista financera, és crear un llibre infantil dirigit a educar els nens en la cultura de l'estalvi. La falta de formació financera és un dels motius de la falta d'estalvi al nostre país. "Mentre la justificació del ciutadà per fer aportacions a un pla de pensions privat sigui la deducció en l'IRPF per mantenir el mateix nivell de consum, no canviarà la situació", conclou l'informe Previsió i estalvi davant l'envelliment de la població , realitzat per la Fundació Edad&Vida. "Ni l'administració pública, ni algunes entitats financeres, que han posat per davant el finançament de l'habitatge, han contribuït a expandir la cultura de l'estalvi, especialment en els col·lectius on més fa falta, com la classe mitjana i els autònoms".