Auge i caiguda de (l’altre) Rey Juan Carlos I

“Si poguèssim parlar obertament, tenim històries per escriure un llibre sencer”, expliquen entre rialles alguns treballadors de l’Hotel Juan Carlos I. Cal deixar clar que totes les veus contactades per fer aquest reportatge han demanat l’anonimat, ja que es tracta de treballadors que prefereixen mantenir-se a l’ombra. Totes excepte l’expresident del Barça i president del grup Husa, Joan Gaspart, que s’ha prestat a explicar en una conversa amb l’ARA alguns dels grans hits de l’Hotel Rey Juan Carlos I –actualment anomenat Fairmont Rey Juan Carlos I i al caire de la fallida– de l’època en què ell n’era el gestor.

Només començar, fa un aclariment: “A mi personalment em fa molta tristor tot el que està passant a l’Hotel Rey Juan Carlos I. Jo el vaig veure néixer i créixer fins a la joia barcelonina que va arribar a ser. Barcelona no mereix perdre aquest actiu”. Gaspart, que va gestionar l’hotel a través d’Husa des del seu naixement fins al 2013, accepta en declaracions a aquest diari que va “deixar un deute, però es va compensar amb la no indemnització” de la seva sortida. Gaspart va acabar anant a judici –causa que es va arxivar el 2021– i gran part del deute que encara arrossega l’hotel ve de la seva època.

La situació actual, resumida en poques línies, és la següent: els més de 300 treballadors de l’hotel van entrar en situació d’ERTO el 2020, arran de la pandèmia, encara no n’han sortit i l’hotel segueix tancat. L’immoble ja arrossegava pèrdues derivades dels impagaments de Gaspart, i va entrar en preconcurs de creditors l’abril del 2021. El propietari és, des de fa dècades, la família reial saudita, a través de l’empresa Barcelona Project’s. Una de les principals particularitats de l’immoble és la concessió de l’Ajuntament de Barcelona: els terrenys són propietat de l’ens local i, tot i que en un principi Colau havia acceptat allargar la concessió, finalment es va fer enrere, de manera que acabarà l’any 2040, com estava previst.

En paraules de l’Ajuntament de Barcelona: “El consistori havia exigit com a condició imprescindible per allargar la concessió un pacte de creditors. No s’han posat d’acord i això ho ha fet inviable; ara demanarem el reinici immediat de l’activitat”. De fet, segons els sindicats, un dels motius d’aquesta manca d’acord és que els hereus del príncep saudita Turki bin Nasser, que va morir el gener del 2021, són molts, viuen tots en llocs diferents i “no posen de la seva part per arribar a una entesa”.

La data clau és el dijous 15 de juliol, dia en què s’acaba l’ERTO actual. I demà mateix està prevista una reunió entre Barcelona Project’s i el comitè d’empresa. Segons els treballadors, el que els han dit fins ara “és que l’empresa vol fer un altre ERTO, però no és el que els treballadors volen”. Tot i això, “si l’empresa ho vol ho faran igualment”, lamenten els sindicats.

“Hi ha fons interessats en comprar l’hotel i el que hauria de fer l’Ajuntament és allargar la concessió per fer-lo més atractiu. Segur que acabaran trobant la manera d’arreglar la situació. Aquest hotel ha de seguir estant a disposició de la ciutat”, assegura el president d’Husa.

Acabi aquí o no la vida del mític Hotel Juan Carlos de Barcelona, aquesta història es remunta al 1992, l’època daurada de Barcelona, que es posava guapa amb motiu dels Jocs Olímpics. Des d’aleshores, l’hotel ha viscut moments inoblidables, alguns dels quals han rememorat antics treballadors de l’immoble.

“Recordo quan vam inaugurar l’hotel”, explica Gaspart. “Era el 92, l’hotel encara no estava acabat, però tothom va fer un esforç enorme per poder obrir per als Jocs”, diu tot lloant la feina de tot l’equip d’aquell moment. “Vam aconseguir acollir tots els líders del món que venien pels Jocs, com Fidel Castro i altres personalitats. Van ser uns dies preciosos amb una clientela d’un nivell altíssim que ja va marcar com seria el rumb d’aquell hotel”, explica entusiasmat.

És ben sabut que per allà hi han passat tots els grans noms que han trepitjat Barcelona des del 1992. Des d’actors de Hollywood fins a futbolistes, banquers i grans empresaris, passant per caps d’estat, la reialesa i presidents de mig planeta. L’hotel era la seu de la majoria dels grans esdeveniments que se celebraven a la ciutat.

Sense anar més lluny, l’any 1997 s’hi va celebrar el comiat de soltera de la infanta Cristina i qui aleshores era el seu nòvio, Iñaki Urdangarin. Segons expliquen fonts properes, per a l’ocasió s’hi va construir una sala especial, elSalón Azul, un espai que encara existeix, i que fins ara es feia servir per celebrar-hi esdeveniments importants amb capacitat per a més de 300 persones.

Un altre dels grans esdeveniments que va acollir l’hotel, probablement dels més importants que s’han fet a la ciutat, va ser la primera Cimera Social Europea i el posterior Consell Europeu de l’any 2002. Els caps d’estat i primers ministres dels 15 països membres de la Unió Europea en aquell moment, tots estaven allotjats al Juan Carlos I. Diversos treballadors recorden aquesta efemèride com a “espectacular, una bogeria”: “Tot estava ple de gent de seguretat i els treballadors havíem de passar cada dos per tres per controls”, rememoren.

També ha estat reiterades vegades seu dels premis Planeta, dels premis Onda, els Zàping, els de la Fundació Princesa de Girona i molts altres guardons; o el lloc de trobada per a diversos congressos de totes les índoles, de medicina, farmàcia, oncologia, etcètera, que se celebraven al Palau de Congressos, que forma part del mateix complex. De fet, els inicis del Mobile World Congress, l’any 2006, també estan molt lligats a l’hotel: aleshores no estava tot centralitzat a la Fira i les companyies més importants es distribuïen pels grans hotels de la ciutat i ocupaven totes les habitacions del Juan Carlos aquells dies.

També el FC Barcelona jugava un gran paper a l’hotel, tant per la proximitat del Camp Nou com per la proximitat personal amb Gaspart. “Quan hi havia un partit important al camp del Barça, ja tremolàvem”, explica una treballadora. “Estàvem tota l’estona pendents del resultat perquè sabíem que en funció d’aquest hi hauria tangana a l’hotel aquella nit”. Sovint l’equip contrincant s’allotjava al Juan Carlos. A més, també era l’allotjament durant mesos de molts dels nous fitxatges del Barça. “David Villa, per exemple, quan va entrar al Barça va estar vivint aquí uns 7 o 8 mesos”, asseguren.

“Hi ha moltes coses que no podem explicar perquè al final una persona en un hotel ha de sentir-se segura, i explicar segons què és vulnerar la seva intimitat”, diuen, però sí que expliquen altres detalls pintorescos: “Als jardins hi ha un llac on inicialment hi vivia una parella de cignes, però vam haver d’abaixar el nivell de l’aigua perquè a un d’ells li agradava escapar-se i perseguir els clients que estaven a fora”. Els treballadors també recorden amb nostàlgia les festes de Nadal, “quan es muntava un arbre gegant al hall, es feia un gran banquet els dies assenyalats i famílies conegudes de la ciutat llogaven els salons individuals i celebraven allà el Nadal”.

En paraules dels empleats, la voluntat era sempre de “fer sentir el client com a casa i innovar, que sempre hi hagués coses noves”. Per exemple, en l’època de la fal·lera pels Pokémon, a la cuina es van dedicar a fer figuretes Pokémon de xocolata i a amagar-les per l’hotel perquè els nens les trobessin.

El perfil de la clientela era tan alt que tot sovint les reserves es feien amb un nom fals com a les pel·lícules nord-americanes. I també hi havia qui patia perquè l’enverinessin. Segons explica un treballador, el banquer Emilio Botín “prenia mesures i es portava el menjar ell mateix de fora, però demanava al servei que l’hi escalfés a la cuina i l’hi portés a l’habitació. Un dia, una companya li va dir que si el volguéssim enverinar ho podríem fer igualment quan l’hi escalfàvem, i va deixar de portar-se el menjar de fora”, comenta.

“Quan ho penses bé, i nosaltres que portem molts anys treballant-hi, fa una pena terrible tot això. El que som i el que vam ser és increïble”, diuen amb recança. El desenllaç, però, encara es farà esperar.