Asics inventa una pala de pàdel sostenible

El Ferrari, elèctric; la calefacció de casa, amb plaques solars, i la pala de pàdel, reciclable. Bé, res d’això és encara una veritable realitat al mercat, però Greta Thunberg pot estar contenta: s’està treballant en totes tres. L’última té fins i tot un prototip acabat que demostra que el producte és viable. Que arribi a les botigues o no depèn que Asics trobi la manera d’industrialitzar-la.

Fa un temps que la filial espanyola d’aquesta empresa japonesa va subcontractar els serveis del centre tecnològic Eurecat mitjançant fons europeus per esbrinar si era possible fabricar una pala de pàdel de manera sostenible i amb materials reciclables. A partir d’una recerca tot just acabada, es pot afirmar que sí.

“Vam veure que el procés [de fabricació] era extremadament manual i poc reciclable: les fibres de carboni i de vidre porten unes resines termoestables que no són reciclables”, explica Arnau Bermejo, responsable de projectes d’innovació a Asics Iberia. Aleshores el que es van plantejar va ser imitar el que fa el sector de l’automòbil: utilitzar resines termoplàstiques que es poden fondre, separar i reciclar. El problema és que l’escuma de dins d’una pala de pàdel no suporta les altes temperatures. Solució? “Un sistema de producció en què es fabriquen les cares, el marc i l’escuma separadament”, detalla.

La modificació, tant de materials com de procés de fabricació, en cap cas afectaria el rendiment de la pala. “Hem buscat un material que tingui les mateixes propietats o si més no molt semblants”, exposa en aquest cas María Eugenia Rodríguez, directora de la unitat de composites d’Eurecat.

Les noves fibres, afegeix l’experta, són de fet un material menys trencadís que el tradicional i absorbeix millor l’energia de la pilota. “Ara bé, quan parlem de pales parlem de sensacions: el que en el terreny matemàtic és molt clar, a escala sensible potser és diferent”, matisa.

Sigui com sigui, la pala sostenible ja existeix, és viable i Asics assegura que no seria un producte de luxe, és a dir, no seria una pala molt més cara que les que hi ha ara al mercat. “El que cal és trobar la manera d’industrialitzar-la, perquè els materials compostos s’acostumen a vendre per a grans tirades i costa trobar fabricants que els venguin per a produccions petites”, apunta Bermejo. “Fer una introducció al mercat d’unes 2.000 pales és pràcticament impossible: és el punt que tenim encallat”, afegeix.

“Vam fer la recerca per veure si era viable fabricar d’aquesta manera, i vam concloure que sí. Ara hem de presentar la documentació per justificar on han anat els fons europeus i després es decidirà si arriba al mercat o no”, conclou el portaveu d’Asics.