Les agències de venda de pisos planten cara a les ‘proptech’

"Volem que comprar un pis sigui tan fàcil com comprar un jersei per Amazon”, explica Albert Bosch, el fundador i conseller delegat de l’aplicació Housfy. El raonament contrari el dona Montserrat Junyent, presidenta de la Federació d’Associacions d’Empresaris d’Immobiliària (Fadei) -una organització que inclou més de 5.000 agències immobiliàries de tot l’Estat-, que explica que comprar un pis és una cosa que es fa un o dos cops a la vida i “no és el mateix que comprar-se un vestit per internet”.

La irrupció de la tecnologia en el món immobiliari ha portat a una mena de divorci entre les agències immobiliàries tradicionals i les denominades proptech, especialment les aplicacions i plataformes que no es limiten a ser l’aparador dels pisos i cases a la xarxa -com poden ser Pisos.com, Habitaclia o Fotocasa, entre moltes altres-, sinó les que van molt més enllà i entren en la intermediació. Un negoci en auge en el qual han aparegut plataformes d’èxit com Housfy o Cliventa, entre d’altres.

Aquestes plataformes basen el seu negoci en la tecnologia i poden oferir uns preus molt més barats per al venedor. Segons els experts del sector, la comissió que cobra una immobiliària tradicional per la venda d’un pis pot anar entre els 7.000 i els 14.000 euros, mentre que aquestes plataformes es mouen en unes comissions per al venedor que van entre els 1.000 i els 2.000 euros. Una diferència més que substancial que redunda, en principi, en benefici del venedor de l’immoble.

Montserrat Junyent evita parlar de guerra oberta entre les immobiliàries tradicionals i les noves plataformes. Però sí que es mostra molt molesta amb la campanya publicitària de Housfy, que deixa les immobiliàries tradicionals “com a dinosaures”. “No estem en contra de la tecnologia, és més, sabem que s’ha d’incorporar al negoci”, explica.

Ressalta, però, que la feina de les immobiliàries tradicionals i aquestes noves plataformes tecnològiques no és la mateixa. “És com anar a un self-service a dinar o a un bon restaurant: la diferència és en el servei”, indica.

El factor humà és la clau, explica la presidenta de Fadei. Aquestes plataformes proptech no ofereixen un servei únic i personalitzat per a cada client, sinó que parteixen d’uns sistemes estandaritzats, automatitzats i amb menys serveis. A més, moltes d’elles ofereixen serveis complementaris que s’han de pagar per separat i individualment, indica Junyent.

La representant de les immobiliàries tradicionals diu que els professionals que treballen en aquestes empreses s’adapten a les necessitats de cada client i s’impliquen personalment en l’operació, es fan càrrec de tot, i el client pràcticament se’n despreocupa fins al dia que ha d’anar a signar l’operació. En canvi, indica, en les plataformes tecnològiques s’ho ha de fer quasi tot el client, i sense assessorament personalitzat. “El client no rep el mateix tipus de servei”, indica Montserrat Junyent, que veu “una mena de competència deslleial” en la publicitat de les plataformes perquè intenten vendre que donen els mateixos serveis que les agències immobiliàries.

L’evolució actual del mercat immobiliari, amb una demanda creixent i preus a l’alça, afavoreix el creixement d’aquestes plataformes, perquè el moment dolç del sector permet impulsar les seves vendes. Albert Bosch, de Housfy, assegura que la venda d’un immoble a través d’una apli fa més curts els terminis, ja que de mitjana els pisos es venen en 40 dies, mentre que en les immobiliàries tradicionals es tarda uns 6 mesos.

Segons Alejandro Briceño, cofundador de l’apli Cliventa, la seva oferta és “un 90% més barata per al client que les immobiliàries tradicionals” gràcies a la introducció de la tecnologia. I destaca que l’aplicació de la tecnologia al negoci immobiliari s’està desenvolupant amb força en altres països, com la Gran Bretanya, on les proptech ja controlen un 30% del mercat. També destaca un altre aspecte important per al client: el 95% dels pisos que passen per la seva plataforma es venen al preu inicial que demana el client, sense necessitat de rebaixes.

Cal saber, però, si aquestes plataformes en plena fase d’expansió mantindran les tarifes planes baixes o aniran incorporant pagaments extra pels serveis afegits que vagin oferint als seus clients, com gestionar les visites al pis, obtenir el certificat d’eficiència energètica o la cèdula d’habitabilitat, o fins i tot buscar la hipoteca.

Un altre aspecte a tenir en compte és la preparació professional per oferir els serveis immobiliaris. De fet, és un negoci amb molt d’intrusisme, explica Immaculada Amat, d’Amat Immobiliaris. La legislació és molt laxa. A Espanya qualsevol es pot convertir en un intermediari immobiliari. A Catalunya hi ha un registre de la Generalitat en el qual cal estar inscrit, però no és obligatori ser membre del Col·legi d’API o de l’associació del sector. Alguns dels impulsors d’aquestes plataformes tecnològiques del sector immobiliari, no obstant, estan inscrits en el registre i fins i tot són membres de l’associació o del Col·legi d’API.