Casos d'èxit

Xarcuteria Ferran, la cansaladeria centenària que alimenta mig Eixample

La botiga celebra els 103 anys de negoci familiar ampliant el local i propulsant la secció de plats cuinats

L'Alexis, la Judith, en Pere i la Maria Creu, els membres de la família Ferran i propietaris de la xarcuteria centenària

BarcelonaQuan Pere Ferran va decidir continuar el negoci de la cansaladeria que havia iniciat l'any 1920 el seu avi, Miquel Ferran, poc pensava que anys més tard els seus dos fills continuarien amb el negoci familiar i que el que havia començat com una xarcuteria de barri arribaria a celebrar el centenari amb ampliació inclosa. Amb el Pere començava la tercera generació de la Xarcuteria Ferran Selecta, un obrador xarcuter al barri de Santa Caterina. Ho feien tot a mà: esquarterar el porc, assecar-lo, embotir-lo i preparar tota la selecció d'embotits i formatges que venien en un barri del cor de Barcelona.

Uns anys més tard va ser la Maria Creu, la dona de Pere Ferran, qui va tenir la idea innovadora que els ha portat a seguir creixent avui dia. Ella, enamorada de la cuina, va optar per començar a oferir plats preparats, a banda dels embotits. "Vaig ser una pionera, perquè parlem dels anys 80; aleshores això no es portava, ningú comprava plats ja cuinats, no estava ben vist que les dones de la casa no cuinessin elles mateixes", explica en una entrevista a l'ARA. Tot i això, els seus plats van triomfar i el negoci va començar a créixer amb les croquetes, les empanades i les ensaladilles que la Maria Creu preparava cada dia.

De Santa Caterina a l'Eixample

A mitjans dels anys 90, "el barri va començar a quedar molt degradat, entre les reformes pel Mercat de Santa Caterina i la tendència decadent que ja començava a evidenciar-se a la zona", explica la Judith Ferran, filla del Pere i la Maria Creu i responsable actual del negoci, de manera que el matrimoni va decidir traslladar-lo. Van anar a parar on són ara: al bell mig de l'Eixample, al carrer Pau Claris amb Diputació. "D'això ja fa 25 anys", diu la Judith, que aleshores en tenia 18. Des d'un inici, expliquen, s'hi van sentir molt ben acollits pels veïns i no els va costar fidelitzar la clientela.

Això sí, quan es van traslladar, ja tenien clar que els plats preparats no podien desaparèixer; s'havien convertit en una part essencial del negoci, tot i que "l'essència dels Ferran continua sent la xarcuteria", asseguren. "Però com que l'obrador era petit, calia renunciar a alguna cosa". És per aquest motiu que van decidir apostar per elaborar els plats cuinats ells mateixos allà, però abastir-se de productes de xarcuteria de proveïdors. "Sempre hem tingut clar que no deixaríem de vendre xarcuteria, però havíem de triar què elaboràvem nosaltres i vam apostar per propulsar els plats cuinats", explica la Judith. "Ara els embotits i formatges que venem són de producció externa, però sempre mantenint la qualitat; tenim producte boníssim i de proximitat, de proveïdors de molta confiança", assegura.

Traslladar-se al cor de l'Eixample també va ser un propulsor per al negoci de plats preparats. "Ens ve molta gent que treballa en oficines per aquí el centre a buscar plats per dinar, i al migdia això està de gom a gom", assegura la Maria Creu. "Alguns d'aquests treballadors, quan han hagut de canviar d'ubicació les oficines, fins i tot ens han demanat que obrim un altre local a prop seu", expliquen entre rialles. El cert és que els plats de la xarcuteria Ferran, que també ofereixen en format menú de dos plats i postres, s'han fet tan famosos que sovint no hi queda pràcticament res passades les dues del migdia, després d'una bona estona de cua que acaba al carrer. Els plats que hi venen també s'han anat sofisticant, ara sota la batuta de l'Alexis, el fill petit dels Ferran, que és el cap de cuina. Els més demandats són "els rigattoni trufats, i com a clàssics, les mandonguilles i l’ensaladilla russa", expliquen.

L'èxit dels plats preparats ha arribat fins a tal punt que, enguany, coincidint amb els 103 anys de vida de la xarcuteria, la família ha adquirit el local del costat, que ha obert fa tot just quinze dies, i que serveix d'espai de degustació i venda dels plats cuinats, amb una petita mostra de la part de xarcuteria.

Quarta generació "i fins on s'arribi"

Tot i que la xarcuteria s'ha mantingut com a negoci familiar, ara ja sota la direcció de la Judith a la part administrativa i l'Alexis a la cuina, en un inici el Pere i la Maria Creu no comptaven que els seus fills es voldrien fer càrrec del negoci. Però en plena crisi financera, amb les dificultats que la situació portava a l'hora de trobar feina, sobretot per als més joves, la Judith va decidir començar-hi a treballar. "Vaig dir als meus pares: «Mentre busco feina, us ajudo a la xarcuteria». I al final m'hi he acabat quedant", explica la Judith. "Al principi no pensava quedar-me aquí, però a còpia d'endinsar-me en el negoci vaig començar a tenir idees per millorar-lo, i vaig veure que era on havia d'estar", assegura la ja directora.

Per a l'Alexis, el seu germà, que va estudiar cuina, el fet que la Judith prengués aquesta decisió va ser clau: "A mi ja m'agradava pensar seguir amb el negoci, però el fet que la Judith també ho volgués va ser el que em va ajudar a tirar-m'hi de cap. Junts som un equip", assegura l'Alexis. Els dos germans, que ara porten les regnes del negoci tot i que encara reben l'ajuda dels pares, asseguren que l'èxit es basa en "oferir bon producte, un bon servei i que t'agradi el que fas". No saben si s'arribarà a la cinquena generació, però de moment no els preocupa: "Queda molt camí per fer".

stats