El visionari que va passar del piano a les dues rodes

Quan pensem en la marca Yamaha, el primer que ens ve al cap són les seves fantàstiques motocicletes, que als anys seixanta van treure el nas als campionats del món i van acabar fent ombra als fabricants italians, que havien dominat el Mundial des del seu inici. Malgrat fer algunes de les millors motos del món, l’origen de Yamaha no el trobem ni de bon tros en l’àmbit del motor, i aquí ens apareix un home clau: Genichi Kawakami. Si mirem el logotip de Yamaha, hi trobarem una pista per saber a què es dedicava la companyia abans de decidir passar-se a les motos: un cercle amb tres diapasons al centre; un diapasó és un instrument que serveix de referència per a l’afinació d’instruments. Aquest emblema és un vestigi de la seva activitat inicial, els instruments musicals, especialment pianos. A més, el nombre de diapasons (tres) tampoc és casual, perquè representa els tres eixos principals de l’empresa, que són tecnologia, producció i venda.

La revolució va començar el 1955, quan Kawakami va decidir crear un spin-off de la companyia per dedicar-se al motor, de manera que de la històrica Yamaha Corporation, fabricant d’instruments musicals des del 1887, va sorgir un brot nou anomenat Yamaha Motor. El directiu no era pas un estrany a la companyia, perquè a banda d’haver-hi entrat a treballar als vint-i-cinc anys, era el fill del president de l’empresa en aquells moments. Després d’una ascensió meteòrica per les diferents àrees de la firma, el 1950 va arribar al càrrec de president. Va fomentar l’estudi de la música entre les classes populars del Japó gràcies a la Yamaha Music School (1954), quan el consum de pianos al país encara era residual. Quaranta anys després les vendes d’aquest tipus d’instrument s’havien multiplicat per 20 i Yamaha n’era el principal fabricant del planeta. Amb els instruments musicals guanyaven força diners, però Kawakami volia créixer i es va posar a investigar en altres àrees de negoci on invertir amb certes garanties d’èxit, des de màquines de cosir fins a tricicles, per arribar a la conclusió que el futur era a les motocicletes. Que durant la Segona Guerra Mundial haguessin fabricat hèlices d’avió –una producció que van haver de tancar amb la derrota– va ser un dels motius que el van empènyer cap al sector del motor. “Vull dur a terme la fabricació a prova de motors de motocicleta”, va dir el 1953 per donar el tret de sortida a la nova era. La primera de les proves va ser batejada com a Yamaha YA-1 i va superar totes les proves amb molta solvència, de manera que l’empresa es va llançar a la fabricació en sèrie. De les notes delicades del piano s’havia passat de cop al so eixordador dels motors de dos temps.

Val a dir que a Kawakami li va tocar gestionar l’empresa en el període duríssim de la postguerra, després de la derrota japonesa al conflicte bèl·lic mundial. Això implicava llargues jornades laborals i salaris baixos, però contra tot pronòstic va saber intuir que tard o d’hora arribaria el sorgiment i auge de les classes mitjanes, tal com havia vist als seus viatges als Estats Units. I la va encertar. Un cop motoritzat el Japó, Kawakami va considerar que havia arribat el moment de posar a prova els seus productes sortint a l’estranger i enfrontant-se amb la competència. El primer pas (1958) va ser apuntar la seva última creació a una cursa a Califòrnia, on van obtenir un sisè lloc molt valorat i que va despertar l’interès dels americans per aquell producte de l’Extrem Orient. Fruit d’això, començaria la internacionalització de la marca, que també aprofitaria els campionats del món de motociclisme per donar a conèixer les seves capacitats. Avui dia venen anualment prop de cinc milions de motocicletes, amb una facturació que supera els 18.000 milions de dòlars.

La vinculació de Kawakami amb els càrrecs de màxima responsabilitat de Yamaha es va perllongar fins al 1983, quan va cedir el testimoni al seu fill. Va morir durant la primavera del 2002, als noranta anys. Com a llegat, a més d’una gran multinacional de prestigi planetari, deixava trenta títols del món de motociclisme en les diferents categories del campionat del món de velocitat.