Eureka!

De vendre fideus a ser el rei coreà de l'electrònica: així ha conquerit el món Samsung

El conglomerat asiàtic fundat per Lee Byung-chul té els seus orígens en un negoci d'exportació d'alimentació

3 min
Eureka

El jove Lee Byung-chul feia setmanes que tenia marcat l'1 de març del 1938 al calendari. Aquell dia va llevar-se d'hora, va sortir de casa i va plantar-se davant d'un edifici rectangular de tres plantes situat al centre de Daegu, avui una de les ciutats més importants de Corea del Sud. A la façana hi penjava el cartell que ell mateix hi havia fet col·locar uns dies abans. S'hi podia llegir "Samsung" tres estrelles, en català–, el nom de la botiga que estava a punt d'inaugurar. Lee Byung-chul havia invertit un bocí de la fortuna familiar en posar en marxa un negoci enfocat a vendre, exportar i importar tota mena de productes alimentaris de la zona: des de fideus coreans fins a peix assecat, fruita i begudes alcohòliques. Aleshores encara no sabia que acabava de posar la primera pedra d'una companyia que, 85 anys més tard, facturaria prop de 30.000 milions d'euros i seria una de les marques més poderoses en un munt de sectors, com el de l'electrònica de consum, el de la construcció naval i el de les finances. Com s'ho va fer?

L'estratègia que va traçar el jove per convertir la botiga en un imperi mundial té els ingredients d'una gran producció hollywoodiana: una família adinerada, un empresari astut, un país convuls i bons amics al govern. De fet, el context polític i econòmic coreà de l'època va ser clau perquè avui el logotip de Samsung llueixi al teu mòbil o al forn que et presideix la cuina. 

Un país per impulsar

El 1938, quan Lee Byung-chul atenia el seu primer client, Corea vivia sota el domini colonial japonès. Durant aquells anys, l'empresari es va centrar en el món de l'alimentació i del tèxtil. Ara bé, el 1945, amb el desenllaç de la Segona Guerra Mundial, tot va canviar. Quan les forces japoneses van capitular, soviètics i estatunidencs van dividir-se Corea. A la part nord va prendre-hi el poder l'activista comunista Kim Il-sung; a la sud, el polític anticomunista Rhee Syng-man. L'amo de Samsung va veure en les noves fronteres i la voluntat del nou govern per industrialitzar un país molt empobrit l'oportunitat per expandir el seu negoci. El primer pas el va fer el 1947, traslladant la seu de l'empresa a Seül, el nou centre econòmic i polític del país. El segon, el 1948, creant la filial Samsung Moolsan, especialitzada en operacions comercials i de la construcció.

"Samsung és un bon exemple de com petits tallers de l'època van aprofitar l'onada expansiva de la postguerra per créixer seguint el model asiàtic, cuinat al Japó i estès també a les antigues colònies nipones", contextualitza Xavier Ferràs, professor d'Esade expert en innovació. Ferràs resumeix en sis els ingredients que han fet d'aquesta estratègia un model d'èxit: saber crear empreses eficients, atraure inversió estrangera, aprendre de les empreses occidentals, generar producte propi, exportar-lo i dissenyar tecnologia i ciència pròpies. "Estats com Corea del Sud, la Xina, Taiwan, el Japó i el Vietnam han desenvolupat una política industrial amb un gran suport i la planificació dels seus governs", afegeix. 

Tenir bons amics (i poderosos)

Lee va entendre de seguida que si volia fer-se d'or havia d'anar de bracet del president Rhee Syng-man. Va teixir-hi bones relacions i va aconseguir que l'estat li adjudiqués contractes sucosos relacionats amb el comerç exterior. El 1961, però, un cop d'estat militar va derrocar Rhee i l'amo de Samsung va passar a encapçalar una llista d'empresaris presumptament corruptes que el nou règim volia analitzar de ben a prop. Se'n va sortir canviant d'amics. Park Chung-hee, el militar que havia assumit el poder, va acceptar perdonar-li la complicitat amb l'anterior president a canvi que l'ajudés a transformar Corea en una nació industrial. L'estratègia del flamant govern era clara: importar matèries primeres i tecnologia, produir amb la mà d'obra barata coreana i exportar els productes a l'estranger.

Per aconseguir-ho, l'estat va abraçar empreses nacionals fortes com Samsung, que amb els privilegis atorgats pel govern no van trigar gaire a convertir-se en grans conglomerats. El 1963 Samsung va obrir una divisió d'assegurances; el 1969, una de components electrònics; el 1974, una de construcció de vaixells; el 1980, una de telecomunicacions... "Avui Samsung és l'empresa líder en nombre de patents absolutes i la segona en patents de xips electrònics, dels quals depenen totes les cadenes de valor del món", acaba Ferràs.

84 anys de Samsung

1938

Lee Byung-chul inaugura Samsung, un negoci d'alimentació

1945

Teixeix complicitats amb el nou govern de Rhee Syng-man

1961

Es conjura amb el president coreà Park Chung-hee per industrialitzar el país

2022

És líder en nombre de patents, mou 30.000 M€ i és clau mundial per als xips electrònics

stats