Una aerolínia, una financera i bistecs de luxe: els ‘fails’ de Donald Trump
Poques persones al món serien capaces de treure al mercat productes i serveis tan diferents com bistecs, una aerolínia o una empresa de serveis financers i batejar totes les iniciatives empresarials amb el seu cognom. “Només ho pot fer algú que sigui intrèpid, agosarat, atrevit i, sobretot, que tingui milers de dòlars a la butxaca”, diu Carolina Luis-Bassa, directora del departament d’empresa i gestió estratègica de la UPF-Barcelona School of Management. Donald Trump, que aquest dimarts s’enfronta a la reelecció com a president dels Estats Units, reuneix tots aquests requisits.
Des del 1968, el magnat ha sigut amo i senyor de negocis de tota mena: ha gestionat hotels, casinos i camps de golf, ha tingut els drets de concursos com Miss Univers, ha sigut propietari d’un equip de futbol americà i fins i tot ha fundat una acadèmia de cursos immobiliaris. Avui, però, dediquem l’Epic Fail a repassar tres dels fracassos més sonats de la seva trajectòria empresarial: una línia de bistecs (Trump Steaks), una aerolínia (Shuttle Trump) i una empresa de serveis financers (Trump Mortgage).
Per començar, situem-nos al 1989. Després d’anys cultivant beneficis en el negoci immobiliari, Trump ja s’havia convertit en un poderós home de negocis. Tenia l’olfacte ben entrenat i va sentir la flaire d’Eastern Air Lines, una aerolínia nord-americana de vols nacionals que feia temps que arrossegava problemes financers. Havia començat a abandonar rutes i vendre’s avions, i Trump ho va aprofitar. Va reunir-se amb Frank Lorenzo, director d’Eastern, va desembutxacar 365 milions de dòlars i va comprar-li una flota de 17 Boeing 727 i tres instal·lacions als aeroports de Boston, Nova York i Washington per començar a gestionar els vols entre aquestes grans ciutats. Va remodelar l’interior dels avions per fer-los semblar de luxe i va etiquetar les aeronaus amb el seu cognom. Durant els primers mesos la demanda va pujar, però de seguida tot es va esvair. Un accident aeri a Boston per falta de manteniment, l’encariment del preu del petroli com a conseqüència de la invasió iraquiana a Kuwait i la coincidència amb una mala ratxa a la branca de negocis dels casinos de Trump van precipitar l’adeu a la companyia el 1992.
Canviem de ‘FAIL’ i viatgem al 2006. Donald Trump i el seu fill van reunir els mitjans en una pomposa roda de premsa per anunciar que havien fundat una empresa de serveis financers i que tenien la intenció de convertir-se en els primers prestadors dels Estats Units. Al cap d’un any i mig, però, l’aventura ja havia fet aigües. “El naixement de Trump Mortgage -el nom amb el qual s’havia batejat la companyia- va coincidir amb l’inici d’una forta crisi financera molt relacionada amb els crèdits porqueria del sector immobiliari”, recorda Luis-Bassa. El 5 d’agost del 2007 l’empresa va abaixar la persiana i en va atribuir la culpa a un mercat deficient.
I, finalment, el fail més sorprenent: una línia de bistecs de luxe anomenada Trump Steaks. Els va comercialitzar el 2007 amb un preu que oscil·lava entre els 199 i els 999 dòlars. La premsa, però, va aigualir-li el banquet. El New York Post va fer un tast a cegues comparant aquells bistecs tan cars amb un de 35 dòlars. El de Trump va rebre una puntuació de 7,5 sobre 10. L’altre, un 9,5. Al cap de dos mesos el producte ja era història.
La lliçó
“D’aquests tres casos n’aprenem que posar un nom de prestigi com el de Trump als productes no garanteix cap èxit -recorda Carolina Luis-Bassa, experta de la UPF-Barcelona School of Management-. Si es vol triomfar a llarg termini, cal tenir una bona idea, fer un bon producte i saber analitzar correctament el mercat”, conclou.
