Frederic Llordachs és nascut a Barcelona el 1968, tot i que "contra tot pronòstic", ja que la seva família és de Tarragona. El seu pare es dedicava a l’odontologia i Llordachs identifica aquest fet com una influència important en la seva carrera professional: "Sempre m’havia cridat l’atenció tot això de la bata blanca i tenia bastant clar que em volia dedicar a la medicina". De fet, Llordachs narra que de jove va treballar de socorrista en diverses platges del Tarragonès: "Va ser un primer contacte amb els pacients, a la meva manera". És per això que el 1987 va entrar a la Universitat Rovira i Virgili per estudiar medicina i cirurgia, on es va graduar el 1994. "En acabar la carrera, vaig pensar a estudiar odontologia a Madrid, però em vaig trencar el braç i vaig canviar de decisió", explica Llordachs. El 1996 va començar un MBA a Esade, un gir cap al món dels negocis i que va descobrir a través d’un conegut: "Passar d’una realitat tan tècnica com la medicina al món de l’empresa va donar-me l’oportunitat de desenvolupar un perfil híbrid molt concret".
Asseguradores i corporacions
Després de cursar l'MBA, el 1999, Llordachs va entrar a treballar al món de les asseguradores mèdiques. "Al principi tothom em preguntava per què no era metge, i em resultava una mica frustrant perquè jo no ho veia així", reconeix. Durant vuit anys, Llordachs va passar per diverses companyies del sector com Winterthur, Sanitas o Adeslas, desenvolupant tasques de gestió en diversos departaments. Segons narra Llordachs, aquestes experiències li van aportar "una visió de com funciona el món de la farmàcia i la salut des de dins". Malgrat això, Llordachs admet: "Jo era molt mal empleat, incòmode i a vegades no responia com em tocava perquè era poc convencional. Ho reconec i ho sento molt". En aquesta etapa, també va ser coordinador d’atenció remota d’emergències mèdiques al SEM entre el 2001 i el 2007, i director mèdic de la Clínica Cima entre el 2006 i el 2010.
L’aventura de Doctoralia
El 2007, però, Llordachs va decidir emprendre amb el projecte de Doctoralia, juntament amb Albert Armengol i David Díaz: "Vam tenir sort d’estar al lloc adequat en el moment precís. Volíem facilitar que els pacients tinguessin accés a la informació i vam crear un directori de professionals on es podia concertar visites i intercanviar opinions". Aquesta aventura va durar fins al 2016, ja que, després d’obrir la plataforma a altres mercats, es van acabar fusionant amb una empresa similar polonesa i actualment és un dels pocs unicorns de salut digital d’Europa. Arran del covid, però, Llordachs confessa que va tenir ganes d’emprendre de nou amb altres socis i va impulsar Doctomatic: una eina per monitoritzar pacients. "La nostra idea és posar les dades de monitoratge a temps real a l’abast dels hospitals i residències, com alguns ja estan fent, per agilitzar molts processos". "Ara estic tornant a trobar sensacions com quan vam començar amb Doctoralia i emprenent de nou, però en una altra etapa de la meva vida", declara.
Lliçons de vida
"Quan estava a la gran empresa, moltes vegades tenia ganes de ser rebel i el cos em demanava tirar pel dret, però a la llarga també m’ha aportat saber com enfocar els projectes i establir processos interns per crear l’estructura de la teva pròpia empresa. És una experiència que hauria de tenir qualsevol emprenedor".
"Cada vegada veiem directius d’empreses cada cop més joves, fins i tot a l’Íbex, però sento que en el meu cas ha estat al contrari. Sempre tenia més edat que els altres emprenedors del meu entorn i a vegades penso que m’hauria d’haver despertat abans en aquest sentit".