Ramon Canela: “Mai vaig imaginar que DIR es convertiria en el què és ara”
El fundador dels centres esportius DIR explica la seva relació amb els diners i la feina
L’empresari i fundador dels gimnasos DIR, Ramon Canela, va créixer en una família dedicada al lloguer de cotxes i els taxis de luxe. A casa el van fer estudiar comerç, i ben aviat va començar a treballar en un taller mecànic de cotxes. “Tant el meu pare com l’encarregat eren estrictes, i vaig quedar molt marcat per això”, explica en declaracions a l’Empreses.
Després d’uns anys a l’empresa familiar, va decidir fer un gir i encaminar-se cap al sector de la fotografia. Es va formar i va buscar referents internacionals: “Vaig voler saber on hi havia la millor fira de fotografia del món”, explica, era a Colònia. El seu esperit inquiet el va portar a innovar també en el model de negoci: “Vaig trencar la forma que tenien els fotògrafs de cobrar amb els diners dels restaurants”. Va substituir el pagament per banquet per un sistema per comensal i va revolucionar el sector: “Vam arribar a fer unes mil bodes l’any”. I va arribar a tenir “15 o 16 empleats”. “Vam començar a vendre fotos perquè no s’havia fet mai, i això va fer que guanyés bastants diners”, recorda.
El vicepresident, durant uns anys, de la fundació del Barça no es considera ambiciós: “Veig les oportunitats”, matisa. I, un dia fent un curs de vela amb un amic va tenir una nova intuïció: “Vam veure unes instal·lacions esportives molt grans i vam pensar: i si tinguéssim això al nostre barri, al passeig Maragall?”. El projecte no va ser fàcil. “Amb les llicències i tots els inconvenients que van sortir, molts, ens va costar gairebé un any”, assegura. Però l’aposta va funcionar. Més endavant van obrir un segon centre amb 16 pistes d’squash: “Va ser un èxit”, diu. El seu soci va marxar i Canela va quedar al capdavant amb participacions minoritàries, però “vam tirar endavant”: “Mai vaig imaginar que es convertiria en el que és ara”.
La curiositat l’ha portat sempre a mirar més enllà. En una visita a Chicago, després de recórrer clubs esportius i una fàbrica de maquinària, va tenir una revelació: “Quan ens ensenyen la fàbrica, dic això és definitiu. Això canvia tot”. Aquella visió implicava una inversió forta en bicicletes i cintes per als seus centres, finançades amb rènting a quatre anys. Conscient del risc, va decidir formar-se, va cursar control de gestió a Esade per reforçar la professionalització de l’empresa.
El creixement va ser exponencial. Van arribar a tenir 22 centres. “Amb la pandèmia, dos els vam tancar”. Els problemes, diu, són inevitables en qualsevol trajectòria empresarial. Un dels moments més delicats és quan van sorgir problemes tècnics en una piscina, en trencar-se un vidre: “Ho passes fatal. Perquè veus el que t’estàs jugant”. En aquests moments cal filosofia: “Ha tardat més o menys, però sempre has trobat les solucions".
Invertir, no malbaratar
En l’àmbit personal, no li agrada l’ostentació. “Hi ha gent que et diu: per què no et compres un Aston Martin? Doncs perquè em faran ratllades el cotxe quan vagi no sé on. No, no cal”. La seva relació amb els diners és pragmàtica: invertir en bones oportunitats sí, però malbaratar no.
Admet que la feina ha estat absorbent: “Jo visc molt profundament les coses. I quan tens responsabilitats, no afluixes. Intentes cuidar tots els detalls”. Aquesta dedicació ha tingut costos personals, però també ha definit el seu estil de lideratge.
Com a aprenentatge, té clara la gestió del relleu generacional: “Als fills els has d’enviar a bones universitats i després que es busquin feina a on sigui, que estiguin quatre o cinc anys fora”. Després de treballar amb ells considera que pot portar problemes. Avui els seus fills gestionen les franquícies sota una societat pròpia, amb llicència d’ús de la marca DIR, però sense vinculació econòmica directa amb el grup.
Actualment impulsa un nou concepte esportiu. La primera materialització és DIR Tuset, un espai de 5.000 metres quadrats amb àrees diferenciades per disciplines –ioga, pilates, piscina i entrenament funcional– on s’ha cuidat cada detall, des de la distribució dels espais fins a l’ambient en cada sala, amb fotografies de Barcelona i retolació en català. Una evolució coherent amb la seva manera d’entendre el negoci i el seu compromís.
