“Vaig descobrir que volia emprendre mentre treballava de paleta”

Formació

"Vaig néixer a Barcelona a principis dels vuitanta. A casa sempre havien estat molt exigents amb els estudis i la veritat és que a l’escola jo era un nen molt responsable. Però a 1r de batxillerat, amb 17 anys, vaig tenir una crisi i vaig petar psicològicament. Tenia molta pressió a sobre i em vaig acabar rebel·lant, i vaig passar de treure molt bones notes a suspendre-ho gairebé tot en un any. Ningú no entenia res, però vaig repetir curs i va ser una molt bona experiència per a mi. Aleshores vaig entendre que realment havia de tenir una motivació i no fer les coses per pressió, i que a l’escola potser no vaig saber trobar la manera d’explotar el meu potencial. Després vaig acabar estudiant dret i administració d’empreses a la CEU San Pablo entre el 2001 i el 2006, fent els dos graus a la vegada, malgrat que em van dir que no ho aconseguiria. Més tard, també vaig estudiar un MBA a la Universitat de Deusto l’any 2010".

Vida personal

"Ja des de petit era un nen inquiet i amb ganes de buscar-me la vida. Tenia moltes inquietuds, venia Donetes al pati de l’escola i em van arribar a expulsar per vendre consoles de segona mà. L’any que vaig repetir curs va ser quan vaig veure que realment volia emprendre i fer coses per mi mateix. En aquella època també vaig tenir la meva primera feina, que va ser de paleta posant maons en una obra. Els meus pares em van pagar els estudis, però per a la resta em vaig espavilar per guanyar els meus propis diners. Va ser una cura d’humilitat i em va servir per retrobar-me, fent de paleta vaig veure el que realment costa construir projectes, sigui un edifici o una empresa. Al final hi ha moltes similituds en els dos àmbits, construir no està gaire reconegut: costa molt de temps, és complicat i hi ha moltes dificultats, però en un moment es pot ensorrar tot. Jo sempre dic que vaig descobrir que volia emprendre mentre treballava de paleta".

Vida professional

"Vaig acabar primer dret i, mentre acabava ADE, vaig tenir la meva primera feina en un despatx d’advocats. Vaig estar exercint un any i mig centrat en temes mercantils i empresarials, i va ser interessant per conèixer el món de l’empresa. Després, el 2007, ja vaig crear la meva primera companyia, Musicaclick, que ens dedicàvem a fer concerts per ajuntaments i centres comercials. Al principi va anar molt bé, però la crisi ens va afectar i vaig acabar fracassant. En tancar, vaig passar per diversos projectes, per exemple com a responsable d’innovació de l’associació Barcelona Salud. També vaig ser director general d’una companyia tecnològica, Agencia Level, i finalment vaig entrar al grup Indra a Madrid. Allà vam crear Indra Ventures, i portava el dia a dia d’aquesta divisió, fins que el 2018 ja vaig crear la meva pròpia companyia, Oryon Universal. Amb Oryon ens dediquem a invertir en start-ups en etapes inicials i acompanyar emprenedors des de tots els àmbits".

Lliçons de vida

"Quan vaig fracassar amb la meva primera companyia, Musicaclick, va marcar un abans i un després en mi. Em vaig deprimir molt, però vaig acceptar que no va anar bé i que no era ni tan bo ni tan dolent com em pensava. Ara vaig fent dia a dia i he après a separar el que és urgent del que és realment important. A Oryon, més enllà de l’empresa, hem creat una fundació perquè creiem que és molt important atendre als emprenedors de manera integral. Per una banda, ajudem gent que ha fracassat tot i tenir talent, els donem ajuda psicològica, intentem que s’acullin a la llei de la segona oportunitat pel que fa als deutes i busquem com donar-los una nova sortida laboral. Hi ha grans drames personals rere tot això. També recuperem directius prejubilats que puguin convertir-se en mentors empresarials".