Un 'marine' oblidat a la cúpula empresarial catalana de principis de segle XX

Som a la primavera del 1913. La carretera que va des d’Artesa de Segre a Tremp ha patit els efectes de les fortes pluges dels darrers temps i hi ha el perill que quedi impracticable. Malgrat tot, un grup d’homes s’entesten a arribar a les portes del Pirineu perquè volen comprovar de primera mà com van les obres que la Barcelona Traction, Light and Power acaba d’encetar amb l’objectiu de construir una central elèctrica. L’expedició la lidera Frederick Pearson, acompanyat de l’enginyer Carles Montañés, tots dos fundadors de la Canadenca. Amb ells hi va un altre personatge fonamental de l’electrificació de Catalunya, però molt menys conegut que ells dos, un enginyer hidroelèctric de Nebraska anomenat Asa White Kenney Billings. És la mà dreta de Pearson, a qui ha conegut treballant als Estats Units.

Per fer-nos una idea clara del pes de Billings a la Catalunya d’aquell temps, cal dir que durant la dècada dels anys deu del segle XX el trobem a llocs de gran influència del món empresarial català, com la Cambra de Comerç Britànica, la junta directiva de l’Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques (prevista per al 1915 i que no es va celebrar per l’esclat de la Primera Guerra Mundial), la direcció general de la Companyia Barcelonesa d’Electricitat (filial de la Canadenca) i de la de Riegos y Fuerza del Ebro (també vinculada a la Barcelona Traction) o el consell d’administració de la Barcelona Tramways, el que avui dia és TMB.

La història de Billings comença molt lluny de Barcelona, a Nebraska, on va néixer i on va començar els estudis, però sobretot on va tenir una feina a temps parcial que el marcaria: quan tenia catorze anys, i mentre estudiava, va treballar a una planta de producció elèctrica, un sector que anys després seria el seu. Després de llicenciar-se en enginyeria hidroelèctrica a la Universitat de Harvard (1896), va començar la seva carrera laboral treballant per a l’Havana Electric Railway Company, a Cuba, per després fer de consultor a Pittsburgh durant un parell d’anys abans de tornar a l’illa de Cuba. El 1909 va fitxar per la firma d’enginyeria J. G. White & Company, de Nova York, una feina que resultaria providencial, perquè en aquella etapa va conèixer Frederick Pearson, que li va obrir el món de les centrals elèctriques, un àmbit que ja no abandonaria mai.

Quan Pearson, per consell de Montañés, va posar en funcionament la Barcelona Traction, Light and Power, l’any 1911, va pensar en Billings, a qui va contractar com a assistent. Per cert, la denominació de la companyia no era pas un exercici d’originalitat, perquè l’emprenedor en sèrie que era Pearson ja havia fundat abans la Brazilian Traction, Light and Power i la Mexican Light and Power Company.

Així arribem al punt on començàvem aquest relat, amb Billings sempre al rovell de l’ou dels negocis de la ciutat de Barcelona; però un fet inesperat va canviar el guió de la seva vida: l’esclat de la Primera Guerra Mundial el va afectar doblement, perquè per una banda el seu protector Pearson va morir mentre viatjava al vaixell Lusitania víctima d’un atac alemany, i per l’altra perquè va abandonar provisionalment la carrera professional per allistar-se a la marina dels Estats Units. El primer càrrec que va abandonar a Catalunya va ser el de màxim executiu de Riegos y Fuerza del Ebro, on va ser substituït per un altre personatge històric, Harro Harsen, que venia de dirigir la companyia de tramvies de Mèxic.

Acabada la Gran Guerra i després de viure als Estats Units, Billings va viatjar al Brasil amb la intenció de col·laborar durant uns mesos amb la Brazilian Traction, Light and Power, però sense saber-ho, estava encetant l’etapa més llarga i més reeixida de la seva vida professional, que acabaria perllongant-se durant més de dues dècades. La seva petjada al Brasil és tan important que és molt més conegut allà que als Estats Units; de fet, se l’ha arribat a conèixer com a “l’home que va canviar el curs dels rius”. Ja a la primera visita al país sud-americà, el febrer del 1922, va quedar impressionat pel desnivell existent entre l’altiplà de São Paulo i la costa. A la seva ment, aquell salt de 700 metres hauria de servir per generar grans quantitats d’energia elèctrica, com ja havia fet anys abans al Pirineu català. Malauradament, en aquest cas els rius no fluïen cap a la costa, sinó cap a l’interior, el que feia inviable el seu projecte... si no fos perquè el seu enginy el va dur a dissenyar un sistema de bombes que invertiria el curs d’alguns dels rius que van ser transformats en canals. Aquella obra faraònica, que no es va encetar fins al 1927, el va retenir al país, de manera que el seu pla de tornar aviat als Estats Units va quedar a l’oblit. El 1944 va aconseguir finalment veure funcionar el seu projecte i va aconseguir generar grans quantitats d’electricitat amb què abastir tota la metròpoli paulista. Poc després que l’embassament fos batejat amb el seu nom (Represa Billings), va tornar als Estats Units, on va morir. Aquest no és l’únic vestigi de la regió de São Paulo, perquè a la capital hi ha una avinguda anomenada Avenida Engenheiro Billings.