Lisa, el caríssim ordinador d’Apple que només va triomfar a la NASA

Són dos quarts de quatre. S’ha acabat la reunió i tothom comença a abandonar la sala. “Enhorabona per la presentació i pel projecte”, diu una membre de l’equip a un executiu que està a punt de marxar. Amb un somriure murri li fa saber que ho ha preparat tot en un sol matí gràcies al seu nou ordinador personal de sobretaula. “Un ordinador personal? -es pregunta la noia, fascinada-. És increïble!” Així comença el videotutorial d’Apple presentat a principis del 1983 per explicar les prestacions de la seva nova creació: l’Apple Lisa. A la peça, l’actor que encarna el paper d’executiu s’asseu a un escriptori i n’explica les funcionalitats. “Si vols agrupar documents, n’hi ha prou amb crear una carpeta; si vols eliminar-los, els pots enviar a la paperera -detalla, ensenyant-ne la icona-. Per fer-ho, cal utilitzar aquest aparell, anomenat ratolí”, puntualitza, mentre la càmera mostra l’insòlit artefacte.

a principis dels 80 els ordinadors tot just començaven el seu camí per saltar de l’oficina a casa. “El negoci dels PC estava en plena expansió”, contextualitza Xavier Ferràs, professor d’Esade i expert en innovació. El 1976 Apple havia obert un segment de mercat cridat a revolucionar el món: el dels ordinadors personals. Havia llançat l’Apple I, un prototip que li havia servit per presentar, al cap d’un any, un dels seus ordinadors més mítics, l’Apple II. Comptava amb un innovador programari pensat per al mercat de masses. “Va ser el primer èxit internacional del gegant tecnològic -recorda l’expert-. En el mercat dels ordinadors personals, la companyia tenia davant seu un oceà blau per explorar i d’una magnitud que era inesperada”.

apple vivia un dels seus moments més dolços. Esperonada per l’èxit de l’Apple II i la sortida a borsa el 1980, l’empresa de Cupertino va invertir 150 milions de dòlars i cinc anys de recerca per estrenar el 1983 l’Apple Lisa. “Era un ordinador personal innovador, amb moltes novetats tecnològiques -explica Ferràs-. Incorporava per primera vegada una interfície gràfica d’usuari (GUI) i estava equipat amb un nou disc dur, disqueteres externes i una pantalla d’alta resolució”. L’ordinador va ser elogiat per la crítica però es va convertir en un rotund fracàs de vendes. Tan sols se’n van comercialitzar 10.000 unitats. La NASA, que va utilitzar l’ordinador per gestionar els seus projectes, va ser-ne un dels pocs compradors.

El motiu del fracàs va ser l’elevat preu dels dispositius. “Era extremadament car”, explica l’expert. Costava 9.995 dòlars d’aleshores, uns 26.000 dòlars actuals. Mentre la companyia de la poma desenvolupava l’Apple Lisa, IBM havia decidit entrar també al mercat dels ordinadors personals amb models molt més barats. “A més, com que IBM havia permès que altres fabricants copiessin el seu model, centenars de competidors low cost havien irromput al panorama”, puntualitza. Lisa tenia un preu fora de mercat. El 1984 Apple va estrenar la gamma Macintosh i va enterrar Lisa per sempre.