L'empresari català i franquista que va morir un 1 d'octubre

Des del final de la Guerra Civil Espanyola, la data de l'1 d’octubre va quedar consagrada a homenatjar el general Francisco Franco mitjançant “el Día del Caudillo”. La casualitat va voler que, cap al final del règim, un 1 d’octubre també morís un dels empresaris cabdals dels temps del franquisme, el barceloní Miquel Mateu Pla.

Hereu d’un patrimoni empresarial consolidat, a Mateu ja el trobem abans de la trentena exercint el càrrec de president de la Lliga Aeronàutica de Catalunya, un precedent de la Federació Aeronàutica que va existir durant els anys 20. A la dècada dels 30 va destacar per ser el principal impulsor de l’electrificació del Principat d’Andorra, gràcies a la creació de les Forces Hidroelèctriques d’Andorra (FHASA), l’empresa que va liderar. Abans hem dit que Mateu va rebre per herència una sèrie d’interessos empresarials, i és que el seu pare era Damià Mateu Bisa, empresari metal·lúrgic i fundador de la mítica marca d’automòbils Hispano Suiza.

Quan Mateu Bisa va morir, el 1935, el nostre protagonista va heretar la companyia, però no va poder gaudir-ne gaire, perquè quan va esclatar la guerra l’empresa va ser col·lectivitzada. Una dècada després, les instal·lacions –una gran factoria al barri de la Sagrera de Barcelona– van passar a mans de l’empresa pública Enasa, que la va fer servir per fabricar els famosos camions Pegaso. Però l’empresa –sense instal·lacions– va continuar en mans de la família, de manera que molts anys més tard van reprendre la producció amb diversos cotxes esportius de luxe, presentats entre l’any 2000 i el 2019. També abans de la guerra, Mateu va ser membre destacat del Rotary Club de Barcelona, una entitat fundada el 1922 i clausurada per les autoritats franquistes.

Amb l’esclat del conflicte bèl·lic, el 1936, Mateu se’n va anar a Suïssa i després va tornar a Espanya per integrar-se en el bàndol franquista. Allà, els seus contactes internacionals van ser molt ben valorats, de manera que ràpidament es va fer un lloc entre les noves elits. Cal afegir que, per bé que el seu pare era un gran empresari, a la branca materna també hi havia personatges destacats, com el seu oncle Enrique Pla Deniel, bisbe de Salamanca, a qui alguns historiadors atribueixen la creació de l’expressió “cruzada nacional” per referir-se a la Guerra Civil.

Un cop va acabar la guerra, les autoritats franquistes van nomenar Mateu alcalde de Barcelona, una ciutat que es despertava lentament del desastre, i va ocupar el càrrec fins al 1945. Posteriorment l'empresari va traslladar-se a França com a ambaixador, on va dur a terme una tasca ingent per intentar netejar la imatge del règim davant dels europeus, que no havien oblidat les relacions entre Franco i els nazis.

Propietari del 'Diari de Barcelona'

Un altre dels negocis que va heretar va ser la propietat del Diari de Barcelona, del qual va ser president fins al moment de la seva mort. També va ser conseller del Banco Urquijo Catalán, una entitat fundada el 1919 i vinculada a la família Urquijo, però també a empresaris catalans. Precisament, un dels primers consellers del banc va ser el pare de Miquel Mateu, motiu pel qual ell en va ser conseller a partir del 1935. El 1944 l'entitat va ser absorbida pel Banco Hispano Americano, on va saltar Mateu, també com a conseller. Fruit d’aquest moviment corporatiu, va passar a ser conseller del Banc Mercantil de Tarragona, una entitat participada per l’Hispano.

Un dels càrrecs més representatius dels molts que va ocupar va ser la presidència de Foment del Treball (1952-1972), just després del mandat de Josep Maria d’Albert Despujol. Ja en el tram final de la seva vida (1968-1969), va ser president de l’Agencia Efe, entre els mandats de Carles Sentís Anfruns i de Manuel Aznar Zubigaray, avi de José María Aznar López, expresident del govern espanyol (1996-2004).

Dins de l’àmbit de la vida política, va ser procurador a les Corts franquistes en dues etapes. A la primera (1943-1946) va ser substituït precisament per Josep Maria d’Albert Despujol, a qui també va passar la vara d’alcalde (el càrrec d'alcalde d’una capital de província proporcionava un escó a les Corts). Més tard va enllaçar mandats com a procurador entre el 1949 i el 1972.

En el moment de morir era conseller de Catalana de Gas (avui Naturgy) i el seu lloc al consell va passar a ser ocupat pel seu gendre, Artur Suqué Puig, que era també nebot de l’empresari i bon vivant Alberto Puig Palau. A la presidència de La Caixa, un càrrec que va ostentar durant 32 anys i també fins a la mort, qui el va substituir va ser Narcís de Carreras Guiteras, un influent advocat del sector cotoner que poc abans havia estat president del Barça.