L'empordanès pioner de la informàtica al Principat

A les portes de la primavera de l’any passat vam dedicar aquesta secció a Sir Clive Sinclair, un dels homes clau en la popularització de la informàtica a mitjan dècada dels anys vuitanta del segle XX. El seu ZX80 (comercialitzat el 1980), el ZX81 (1981) i també el posterior ZX Spectrum (1982) de 48 kilobytes van servir per crear un planter de joves aficionats a la informàtica que, per la manera de funcionar de les computadores de l’època, no només feien servir aquests petits ordinadors per jugar, sinó que també van tenir el seu primer contacte amb els llenguatges de programació, en aquest cas el Basic. Aquesta onada va sorgir al Regne Unit, però a la península Ibèrica va haver-hi tota una generació de llops solitaris de l’emprenedoria que van fer seves les innovacions i van treballar de valent per popularitzar-les als seus llocs d'influència. Sens dubte, un d’aquells pioners locals va ser Josep Oriol Tomàs, un empordanès de Roses que va fer història en el món de l’electrònica.

A finals de la dècada dels setanta, el fill dels propietaris de la immobiliària més antiga de Roses va baixar a Barcelona per estudiar la carrera d’enginyeria de telecomunicacions. Era Josep Oriol Tomàs. Davant d’un temari amb poques matèries de caràcter pràctic, va començar a explorar la via autodidacta, i en aquest moment la gran revelació va ser trobar la gran quantitat de revistes estrangeres d’electrònica que hi havia als sobreeixits quioscos de Barcelona, una abundància que a l’Empordà no existia. Fruit d’aquest interès en les revistes especialitzades de més enllà del Pirineu, va descobrir un producte pioner, el ZX81, aparentment una capsa misteriosa.

Quan Tomàs el va rebre a casa, comprat per correspondència, es podria dir que va començar una era de la computació al país. Aquells primers anys de la dècada dels vuitanta han estat batejats com “l’edat d’or del software espanyol” perquè en diferents punts de l’Estat van aparèixer bojos solitaris disposats a dir la seva en el naixent panorama de la informàtica domèstica. El 1983, l’empresa Indescomp va desenvolupar el primer videojoc espanyol, anomenat La pulga i destinat al ZX Spectrum, mentre que només uns anys després va venir al món la firma Dinamic Software, que va començar a desenvolupar els seus propis jocs, també per a la plataforma ZX Spectrum. En aquest grup d’avançats al seu temps brillava amb llum pròpia José Luis Domínguez, un venedor d’assegurances que va fundar Indescomp per crear videojocs i que després es va fer importador d’ordinadors Amstrad, el fabricant rival de Sinclair. Finalment, el 1987 va vendre l’empresa per 10.000 milions de pessetes (uns 60 milions d’euros).

I si aquestes dues empreses posaven inicialment el programari, qui posava el hardware era precisament Tomàs, que des que va tenir a les mans aquell primigeni ZX81 va decidir dedicar-se a la importació de màquines des del Regne Unit. El primer test havien estat els seus companys de facultat, als qui aconseguia ordinadors d’importació, una circumstància que li va permetre intuir que hi havia un mercat creixent pendent de satisfer. Per iniciar les operacions, va fer servir una marca que havia creat el seu pare a la dècada dels cinquanta, Ventamatic, que fins aleshores estava vinculada només a l’explotació de màquines de vènding. Per tancar el cercle, Tomàs va fer un pas més i va entrar també en la importació de software i, poc després, en el desenvolupament de jocs i aplicacions pròpies. Tota la seva comunitat es mantenia connectada a través d’un modest fanzín de l’època que ell publicava i que es deia El mundo del ZX81, tot sota el paraigua d’una entitat anomenada Club Nacional de Usuarios del ZX81. La popularitat de Tomàs va desembocar en el fet que, de facto, es va convertir en el servei postvenda dels ordinadors que venia El Corte Inglés a través de la firma Investronica, cosa que li va permetre aconseguir un creixement accelerat.

En aquells primers anys de la dècada dels vuitanta les coses anaven vent en popa per a Tomàs, però la seva manera peculiar de treballar –més per divertir-se que pensant en fer-se ric– va provocar que, quan el sector va fer el gran salt i es va professionalitzar, ell no pogués seguir el ritme dels grans i quedés al voral del camí. El seu estil artesanal no era compatible amb els nous perfils del sector, molt més agressius. També és cert que la presència d’El Corte Inglés i l’esmentat distribuïdor Investronica van influir decisivament a fer que el clúster de la producció de software se situés a Madrid i no pas a Barcelona, com passava en altres indústries (el gran venedor de software espanyol era aquest centre comercial i, per tant, aconseguir complicitats amb ells era clau per poder fer forat al mercat). Cap al 1984 Tomàs es va sentir fora d’aquestes dinàmiques i va abandonar. Havia deixat de divertir-se.

L’evolució natural de l’emprenedor de Roses va ser decantar-se cap a la tecnologia musical, i va fundar una revista anomenada Música y Tecnología. Va ser la primera de l’Estat i ràpidament es va convertir en la bíblia del sector. A l’etapa definitiva de la seva vida va treballar al camp de la consultoria d’internet per a petites empreses. I en una de les últimes entrevistes que va concedir va deixar anar una frase per reflexionar: “Tant de bo mai no s’hagués inventat res d’això. Vivíem més tranquils en el món analògic”.