El català que va ser el primer en publicar 'Cien años de soledad'

Si caminem per la ronda de Sant Pere, davant per davant dels grans magatzems del triangle verd, quan passem pel número 3 veurem que hi ha un establiment de menjar ràpid d’una gran cadena nord-americana. Això és així avui, però durant moltes dècades en aquest mateix local hi podíem trobar la que potser ha estat la llibreria més coneguda de la capital catalana: la Catalònia, que hi va ser entre el 1931 i el 2013. Abans, des del 1924, havia estat ubicada a no gaire distància d’allà, a la cantonada de la plaça de Catalunya on avui hi ha l’edifici del Banc d’Espanya i que en aquell moment era un edifici propietat de l’acabalat Joan Pich i Pon.

L’artífex de la Catalònia va ser l’editor Antoni López Llausàs, advocat de formació i membre d’una nissaga d’editors i llibreters barcelonins que, entre altres iniciatives, havien fundat les revistes satíriques L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Després de treballar durant un temps a l’oficina de Barcelona de l’agència publicitària Havas, les seves primeres passes al món de les publicacions les va fer com a impressor, després d’independitzar-se dels negocis familiars. El 1921 va publicar l’obra L’evolució i els principis immutables, del filòsof Francesc Pujols, i un any més tard es va adherir a la iniciativa de Francesc Cambó de publicar grans clàssics en català, que va prendre forma mitjançant la Fundació Bernat Metge (de fet, va acabar adquirint Editorial Catalana, el segell encarregat de treure el mercat aquesta col·lecció de clàssics). Com dèiem de bon començament, el 1924 va obrir la Catalònia, que tenia la vocació de ser la llibreria més important de la ciutat en llengua catalana. No hi ha dubte que a la dècada dels anys vint, López Llausàs ja s’havia convertit en un pilar de lletres catalanes i prova d’això és que sembla que va ser precisament ell qui va influir perquè el dia del llibre se celebrés per Sant Jordi, en comptes de celebrar-se a l'octubre com era costum. Just abans d’acabar la dècada dels vint, va presidir el Rotary Club de Barcelona, una entitat on va coincidir amb l’artista i empresari Josep Maria Roviralta Alemany (fundador d’Uralita, SA) i amb l’escriptor Carles Soldevila.

Abans de la Guerra Civil, encara es va implicar en la creació de les revistes Imatges, D’Ací i d’Allà i El Be Negre i, sobretot, va editar el Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra. Quan va esclatar el conflicte bèl·lic, i sota el risc de ser perseguit pels uns i pels altres, se’n va anar a París i finalment es va establir a l'Argentina, on li van encarregar dirigir l’Editorial Sudamericana. La persona clau perquè López Llausàs acabés encapçalant la companyia va ser Rafael Vehils Grau, un home de Francesc Cambó a la Chade (Compañía Hispano Americana de Electricidad) a qui havia conegut durant el seu breu exili a París. En aquesta firma va fer equip amb Julián Urgoiti, membre de la família fundadora de Papelera Española, de l’editorial Calpe i del diari El Sol. En aquest punt comença la segona etapa de la seva vida.

A la capital argentina va repetir l’estratègia que havia utilitzat a Catalunya, en el sentit d’exercir tant d’editor com de llibreter, perquè al cap de poc temps de ser-hi va adquirir una llibreria important del centre de la ciutat. Els resultats no van trigar a comprovar-se: havia agafat Editorial Sudamericana en una situació molt precària i pocs anys després ja era un negoci molt rendible. La nòmina d’autors que va publicar és extraordinària: William Faulkner, Virginia Woolf, William Somerset Maugham, John Steinbeck, Graham Greene, André Malraux, Simone de Beauvoir, Hermann Hesse i Ernest Hemingway, entre d’altres. També va ser el primer a publicar Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, després que l’editorial catalana Seix Barral hagués renunciat a fer-ho. Fruit de l’èxit, el 1946 va crear un nou segell, Edhasa (Editora y Distribuidora Hispanoamericana, SA), que tenia la seu a Barcelona i que López Llausàs dirigia a distància. Aquesta nova editorial va ser la porta d’entrada a la Península de la literatura del boom llatinoamericà dels seixanta i setanta.

Amb el pas de les dècades —durant quaranta anys va encapçalar Editorial Sudamericana— López Llausàs va anar adquirint accions de l’empresa fins a ser-ne un dels principals propietaris. A la dècada dels seixanta va intentar jubilar-se, però la mort sobtada del seu fill, el 1965, el va obligar a agafar de nou les regnes del negoci. Finalment, va ser la seva neta Gloria López Llovet, qui el va succeir.