El 'Kennedy europeu' que encara perdura als quioscos francesos

El 9 de març del 1968, l’home de moda del pensament polític del moment, batejat com el Kennedy europeu, visitava la Facultat de Dret de la Universidad Complutense de Madrid, amb l’objectiu de presentar-hi el seu darrer llibre, El desafiament americà, i dissertar sobre el futur d’Europa.

Però, en contra del que havia passat a Barcelona, l’acte va estar farcit d’incidents provocats per estudiants anticapitalistes i maoistes, i la integritat física del ponent va córrer veritable perill. Sens dubte, una experiència insòlita per a una persona venerada a tot Europa, on havia venut més d’un milió d’exemplars del llibre que hem esmentat unes línies més amunt. Aquest Kennedillon (petit Kennedy), com li deien a França, era Jean-Jacques Servan-Schreiber, periodista i empresari de premsa escrita que no havia vingut al món a mirar-se la vida des de la barrera.

La relació de Servan-Schreiber amb el periodisme era, podem dir, genètica, perquè el seu pare i el seu oncle havien estat els fundadors del diari Les Echos (1908), el primer mitjà de caràcter financer del país (va començar amb periodicitat mensual i posteriorment va anar-la modificant). Després de servir a l’exèrcit francès com a pilot durant la Segona Guerra Mundial i de treballar per a Le Monde, el nostre protagonista no volia ser menys que els seus ancestres i abans dels 30 va fundar el seu propi mitjà de premsa escrita, L'Express, avui dia un setmanari de notícies ubicat al centredreta, però aleshores a l’esquerra moderada.

Ja com a empresari, Servan-Schreiber va tenir els seus xocs amb el poder polític, sobretot per la posició de la revista contrària a la Guerra d’Algèria i, per sobre de tot, contra l’ús de la tortura. Val a dir que les pàgines de la publicació es van obrir a intel·lectuals com Jean-Paul Sartre, Albert Camus o André Malraux.

La trajectòria com a empresari de premsa es va perllongar fins al 1969, quan va canviar la política teòrica per la de caràcter pràctic, mitjançant la seva entrada al Partit Radical. Durant el període al sector dels mitjans és quan Servan-Schreiber va aconseguir gran fama a tot el continent. Els seus llibres es van vendre per centenars de milers i va fer innombrables actes públics per exposar les seves idees on era rebut com una estrella del rock. Entre aquells actes, hi ha el de Madrid amb el qual començàvem aquesta història. Cal dir que poc abans d’aquella ponència accidentada, el periodista francès havia passat per Barcelona, on tot va anar com una seda sota l’organització d’Armand Carabén Ribó.

El Partit Radical dels anys 70 era una formació d’esquerra moderada i antimonàrquica, que va veure com la part més bel·ligerant protagonitzava una escissió per crear el Partit Radical d’Esquerra, d’ideologia socialista. L’entrada en acció de Servan-Schreiber va venir provocada per la dimissió del general De Gaulle; primer com a secretari general i després com a president, va liderar el partit cap a posicions de centre i, amb la fugida de l’ala més esquerrana, fins i tot de centredreta.

Servan-Schreiber va arribar a ser diputat al Parlament francès i, més tard, ministre del govern Giscard d’Estaing (1974), però va acabar plegant al cap de pocs dies perquè estava en contra de les proves nuclears que fomentava l’executiu. També va fundar el Moviment Reformador, que pretenia aplicar certa filosofia nord-americana a l’economia gal·la, alhora que proposava executar importants reformes socials enfocades a reduir els privilegis de les elits.

L’etapa política i literària va acabar a la dècada dels 80, quan se’n va anar a impartir docència als Estats Units (Universitat Carnegie Mellon, 1988), en un periple que va durar fins a mitjans de la següent dècada. Quan va tornar a França, es va centrar en la redacció de les seves memòries, però al cap dels anys una malaltia degenerativa el va anar limitant. Gairebé vint anys després de la seva mort, el 2006, tant L’Express com Les Echos continuen arribant puntualment als quioscs de tot França.

A la seva principal obra literària, el llibre ja esmentat El desafiament americà, va exposar amb gran quantitat de dades que Europa estava perdent la guerra comercial contra els Estats Units, alhora que proposava mesures per frenar aquesta deriva.