És dilluns. A Washington fa estona que hi plou, però Donald Trump ha decidit atendre igualment la cadena nord-americana ABC News Politics al jardí de la Casa Blanca. Fa cara de pomes agres, però quan el periodista li pregunta què en pensa de la suspensió de pagaments anunciada per la històrica cadena detallista Sears aquell mateix matí, el rostre del president s’endureix. “És una notícia molt trista -diu Trump abans de carregar contra la gerència dels grans magatzems-. Sears s’ha anat morint a poc a poc, per culpa de la mala gestió, i això és una vergonya”, dispara. Segurament Trump, com tants altres ciutadans dels Estats Units, recordaran el dilluns 15 d’octubre del 2018 com el dia en què la imparable evolució de la societat nord-americana ha acabat derrotant la icònica Sears.
Nascuda el 1886, la cadena de botigues s’havia anat estenent per tot el país. Hi venien des de roba fins a electrodomèstics, passant per mobles, articles de bellesa i de bricolatge. A mitjans del segle XX, la marca s’havia convertit en el principal negoci minorista del país, amb més de 100.000 empleats i milers de botigues a tot arreu. L’aparició dels rivals Walmart, Target i The Home Depot, però, va tallar-li la brillant trajectòria. Amb l’entrada al nou mil·leni i la revolució d’Amazon, els magatzems ja van quedar tocats de mort. Els comptes de resultats eren demolidors: entre el 2013 i el 2017 el volum de vendes havia caigut un esfereïdor 54% -dels 66.188 milions de dòlars als 16.702- i, en conseqüència, l’empresa havia decidit reduir el nombre d’establiments un 60%. Amb aquest panorama, i un asfixiant deute de més de 5.000 milions de dòlars a l’esquena, aquest dilluns Sears ha tirat la tovallola i s’ha declarat en bancarrota.
“La caiguda de Sears no ens ha d’estranyar: ja s’anunciava des de feia temps -analitza Pere Calviño, professor associat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i expert en operacions-. De fet, fa anys que, als Estats Units, els grans magatzems viuen temps complicats”, contextualitza. Per a Calviño, els factors que han fet entrar en crisi aquest model de negoci han sigut dos: l’auge del comerç electrònic i la mateixa evolució de la societat. “Sears es va quedar estancada fa deu anys: els contextos evolucionen i, si les empreses volen sobreviure, s’hi han de saber adaptar”, adverteix Calviño.
Per a l'expert, la solució passava per renovar les botigues i entrar al comerç electrònic, però la companyia estava escanyada financerament. “Tenien una estructura de costos fixos enorme que no aconseguien compensar amb uns ingressos que no paraven de disminuir”, opina en aquest cas Josep Maria Espinet, professor de l’àrea de comercialització de la Universitat de Girona (UdG). El conseller delegat de Sears, Eddie Lampert, n’era conscient, i havia començat a vendre propietats i marques. Però ho va fer oblidant-se d’una part vital: traçar un pla per tornar a atraure els clients que havien marxat a la competència. Ara la companyia ha anunciat que tancarà prop de 190 dels 860 establiments abans d’acabar l’any. Del cel al pou: l’olor de ranci va acabar enfonsant el mític imperi de Sears.
+ Detalls
La lliçó
“Cal vigilar els costos fixos: si són molt elevats acaben sent una llosa difícil de carregar -explica Josep Maria Espinet, professor de la UdG-. A més, les grans empreses són difícils de gestionar: sovint s’adonen que necessiten actualitzar-se, però les estructures poc flexibles fan complicat aconseguir-ho”, conclou.
