L’infern del Paradise, el parc aquàtic abandonat de Sitges
Tot i l’èxit inicial, la instal·lació va fer aigües el 1994, tot i que una part es va recuperar el 2015 amb una nova oferta
Piscines buides, tobogans descolorits, murs plens de pintades. Vestidors enrunats, magatzems saquejats, camins engolits per la vegetació. En un racó, una gandula oxidada. Durant més de dues dècades, les 13 hectàrees que voregen el solitari camí Mas d’en Puig, a Sitges, han estat l’escenari ideal per a qualsevol pel·lícula de terror. El 1987 hi va obrir les portes l’Aquatic Paradise, un ambiciós parc aquàtic promogut per un grup de veïns i veïnes del poble.
Era un moment d’eufòria col·lectiva. Amb els Jocs Olímpics de Barcelona a tocar i el turisme de sol i platja en alça, les oportunitats de negoci per a inversors, empresaris i constructors eren evidents. “Els parcs aquàtics sempre han estat un dels atractius dels destins de sol i platja, sobretot per al segment jove”, contextualitza Josep Maria Espinet, professor de la Universitat de Girona (UdG), especialitzat en economia del turisme. La vida de l’Aquatic Paradise, però, va ser ben curta. El 1994, set anys més tard, va buidar per sempre les piscines.
De mica en mica, les instal·lacions es van anar degradant, fins a convertir-se en un lloc de culte per als aficionats de visitar indrets fantasmagòrics. També s’hi han rodat pel·lícules de terror, com Rec, de Jaume Balagueró, i nombrosos espots publicitaris; els skaters van apoderar-se de les piscines i els tobogans; els grafiters van trobar-hi el lloc ideal on practicar; un grup de Facebook hi va començar a organitzar combats d’airsoft...
El 2015, però, el panorama en una part del recinte va canviar. Oriol Casanova, Jonathan Montosa i David Pascual, tres joves de la zona, van arribar a un acord per utilitzar 59.000 m de l’antic parc aquàtic per fer-hi activitats familiars i d’aventura. Amb el nom d’Ocio Aventura Sitges, avui hi ofereixen des de combats de paintball fins a proves hilarants similars a les del programa Humor amarillo, amb tota mena d’inflables, disfresses, matalassos, jocs aquàtics... Però, per què l’Aquatic Paradise va fer aigües tan de pressa?
L’any 1987 la seva inauguració va ser tot un èxit. “Estava situat a prop de Barcelona i tenia unes atraccions molt atractives, no només per a turistes sinó per a residents de la zona”, analitza Espinet. Amb un simpàtic dinosaure amb ulleres de busseig i banyador com a mascota del parc i el lema “Les aigües més divertides”, durant els primers anys el parc va arribar a vendre 3.000 entrades cada dia. Tanmateix, l’accident mortal d’un infant en un altre parc aquàtic va marcar un punt d’inflexió. El debat sobre la seguretat en aquest tipus d’instal·lacions es va apoderar dels mitjans i la venda d’entrades va caure en picat.
A principis dels 90, els visitants diaris es van reduir a uns 700. Amb aquest ritme de vendes, el negoci va deixar de ser sostenible i van començar a créixer els deutes. El 1994 el parc va acabar tancant. Als terrenys no s’hi poden fer pisos, però, des d’aleshores, s’ha parlat de fer-hi projectes que mai s’han acabat materialitzant: des d’una ciutat de les arts amb aparthotels fins a un complex hoteler de luxe amb una discoteca Pacha.
