Goula, les joguines ‘made in Vic’ que van enlluernar tot el món

Dins un petit pis de Vic, Josep Goula i Montserrat Camprodon passen els dies envoltats de personatges insòlits. Comparteixen llar amb pallassos, acròbates, escolans i toreros. En un racó del menjador hi ha un munt de parelles de nuvis. Més enllà, elefants i unes girafes estrafolàries amb barret de copa. És el 1942 i fa ben pocs mesos que aquest peculiar matrimoni vigatà ha decidit dedicar-se en cos i ànima a fer realitat el seu negoci. Fabriquen figuretes de fusta de dimensions diminutes i les pinten a mà. Mesuren entre 2,5 i 6 centímetres, n’hi ha desenes de diferents i són ideals per decorar tota mena de pastissos, des de tortells de Reis i mones de Pasqua fins a pastissos de bateig, de noces i d’aniversari. En aquell moment, en Josep i la Montserrat encara no ho saben, però estan establint les bases de la que acabaria sent una de les marques catalanes de joguines més prestigioses del segle XX: Goula.

De fer figuretes de pastissos van passar a fabricar jocs de fusta i els va sortir molt bé. Les seves creacions van arribar a fer la volta al món. “Van exportar-ne milers d’unitats en països com els Estats Units, Alemanya, Portugal, Suïssa, els Països Baixos, Bèlgica i França”, enumera Montsita Rierola a la seva tesi doctoral Goula. Art, joc i memòria. Les que van tenir més anomenada van ser unes figures de fusta que tenien molles al coll i a les extremitats. Però el seu catàleg era extensíssim: hi havia des de petits ninots articulats fins a jocs per construir ciutats senceres amb edificis de fusta, per exemple.

“Van ser uns dels pioners dels jocs educatius a Espanya i guanyaven un munt de concursos públics per proveir els centres educatius”, contextualitza Jordi Lafon, coautor amb Montsita Rierola de l’exposició Goula. Projecte d’art, joc i memòria, que es pot visitar fins al 5 de febrer a l’espai Mataró Art Contemporani. “Van arribar a tenir entre 60 i 70 treballadors directes i eren presents a les fires internacionals del sector”, apunta. Però, com van aconseguir bastir aquesta història d’èxit?

Els experts ho atribueixen a una suma de factors. “En Josep i la Montserrat eren molt exigents amb tot el que feien i sempre buscaven fabricar productes de màxima qualitat –arrenca Lafont–. Miraven molt Europa, estaven atents a les tendències, es van saber envoltar d’un equip excel·lent i tothom qui treballava a la fàbrica sentia el negoci com si fos propi”. Als anys 90, després de tres generacions, Goula va començar a trontollar. “Eren anys de crisi i l’empresa va disminuir la facturació, es va demorar en els cobraments i va patir problemes de subministrament”, recull Rierola a la tesi. “La competència de la Xina tampoc hi va ajudar”, afegeix Lafont. El 1994 va fer suspensió de pagaments i el 1996 la fàbrica va tancar per sempre. La marca es va vendre a la multinacional neerlandesa M&R de Monchy. “Això certifica que era una marca molt ben posicionada”, destaca l’expert. Avui és en mans de Jumbo Diset, que continua utilitzant-la per a jocs de fusta.