El geni que ens va regalar el Cluedo, el Monopoly i el Telesketch
Manuel Borràs Plana, de la tercera generació de Magia Borrás, va marcar amb el seu instint comercial la infància de diferents generacions
Sovint es diu que la tercera generació d’una família d’empresaris és l’encarregada d’ensorrar tot el que les dues anteriors han aixecat amb anys d’esforç i talent. Però, com en tot a la vida, sempre hi ha excepcions, i la d’avui és una de les grosses i paradigmàtiques: Manuel Borràs va heretar una empresa que el seu avi havia creat i que el seu pare havia fet créixer, i ell no només no la va destruir, sinó que encara la va fer més gran, tan gran que fins i tot va entrar a formar part de la cultura popular d’aquest país en una època determinada. I és que qui no ha sentit a parlar de Magia Borrás?
Tot plegat havia començat a finals del segle XIX, el 1894, i sempre a la comarca del Maresme (primer a Calella, després a Mataró), quan Agapito Borràs Pedemonte va sortir al mercat amb el mític frare caputxí que predeia el temps meteorològic per poc després comercialitzar un sistema d’imatges en moviment precursor del cinema i llançar-se a la producció de jocs de taula. La segona generació, Enric Borràs Trulls, es va incorporar al negoci a la dècada dels vint, i de la seva mà vindrien dos fets cabdals: el contracte amb Walt Disney per explotar els seus personatges i la creació del joc de màgia que tan bé sabria explotar Manuel Borràs Plana, el tercer de la nissaga.
Perquè de tenir un joc de màgia a la cartera de productes a aconseguir que Magia Borrás entrés de ple a la cultura popular hi ha una distància considerable que només va ser possible de recórrer gràcies a la gran visió comercial del tercer Borràs, que va apostar molt fort per les campanyes a la televisió tan aviat com als anys seixanta i setanta, quan encara érem, amb la perspectiva que ens dona el temps, en allò que podríem anomenar les beceroles del mitjà audiovisual. D’aquella època data també l’acord amb el fabricant Parker per a la distribució del mític Monopoly, que acabaria sent un joc referencial també en aquest costat de l’Atlàntic. Altres productes que va introduir Borrás a la península van ser la pissarra màgica de Telesketch i el joc de misteri Cluedo.
De ben jove, Manuel Borràs va haver d’agafar les regnes del negoci, i amb els anys va aconseguir fer créixer considerablement l’empresa que li havien llegat, fins al punt d’esdevenir un dels referents estatals de la indústria dels jocs. En aquesta tasca va tenir un paper molt rellevant la seva esposa, Carme Palouzie, que també pertanyia a una família històricament vinculada a la indústria dels jocs de taula.
Més enllà del dia a dia del negoci, Borràs va tenir l’encert i la sensibilitat de crear un museu per conservar tota mena de documentació i objectes que l’empresa generava, de manera que avui existeix la possibilitat de reconstruir del tot el passat d’aquesta marca nascuda fa més de 120 anys. No només va conservar material que tenien al magatzem, sinó que també es va preocupar de fer recerca per fires i mercats per completar la col·lecció de jocs. El 1994, l’any del centenari de la companyia, va publicar un llibre titulat El centenari d’una fàbrica d’il·lusions, on es recollia tota la història de l’empresa. Ja en aquell moment era la companyia de joguines més antiga de l’Estat. Anys més tard, el 2001, la firma Borrás Plana SA acabaria sent adquirida pel seu rival Educa a canvi de 1.000 milions de pessetes (6 milions d’euros) per formar Educa Borrás, que produïa tant jocs de taula com d’educatius.
La primavera del 2012 va morir Manuel Borràs, als 73 anys d’edat, després d’haver fet una feina ingent –i molt productiva– al capdavant d’una empresa històrica. A part de la feina per la qual va ser reconegut, Borràs va ser un destacat rotari i havia estat molt vinculat durant la seva vida a diferents tasques de caràcter filantròpic.